Guerra a l’est d’Europa

La voladura de la presa de Nova Kakhovka, dany i oportunitat a Ucraïna

L’acció violenta contra la infraestructura, quasi amb total seguretat en mans russes, implica un repte mediambiental 

S’obre també la porta a restaurar el malmès ecosistema de la regió

Apareixen restes arqueològiques ocultes per la construcció de la bassa, en època de Stalin

La voladura de la presa de Nova Kakhovka, dany i oportunitat a Ucraïna

MARC MARGINEDAS

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Com un ou a una castanya. O com la nit i el dia. Qui hagi visitat la ciutat de Zaporíjia, capital de la regió homònima d’Ucraïna a la vora del riu Dniéper, abans i després de la voladura de la presa de Nova Kakhovka, situada 150 quilòmetres corrent avall, distingeix irremeiablement una dissimilitud radical. En lloc d’un llac d’enormes proporcions i aigües tranquil·les, s’hi identifica un agitat curs fluvial d’escassa profunditat, esquitxat de roques i amb un fons que es pot entreveure des de la distància. L’acció violenta contra la infraestructura, realitzada amb gairebé total seguretat per les tropes ocupants russes la primavera passada amb l’objectiu d’inundar les àrees adjacents a les seves línies de defensa i impedir l’avanç de les tropes ucraïneses durant la imminent contraofensiva de l’estiu, ha tornat al cabal el seu convuls aspecte original abans que el desenvolupisme soviètic dels anys 50 el modifiqués radicalment. Una circumstància que, segons els experts en ecologia del país eslau, constitueix un repte mediambiental, però també una oportunitat per fer les coses d’acord amb criteris moderns, i restaurar de passada el malmès ecosistema.

"El 6 de juny, a les sis del matí, vam constatar sobtadament un descens d’entre 10 i 12 centímetres en el nivell de les aigües", relata a EL PERIÓDICO Mikhaïlo Mulenko, funcionari del Ministeri de Cultura i responsable de preservació natural en la reserva natural de Khórtitsa, una illa fluvial de 20 quilòmetres de longitud situada davant de Zaporíjia i plena de prats, pins fusters i estepes, freqüentada els caps de setmana pels habitants de la gran ciutat. De seguida, el descens va anar a més fins arribar als quatre o cinc metres, cosa que, en un enorme embassament que emmagatzemava 18 quilòmetres cúbics d’aigua, equival a la pèrdua d’una massa d’aigua gegant. Riu avall, les platges fluvials que feien les delícies dels veïns en època estival s’han vist ampliades en diversos metres i ofereixen ara un aspecte brut i desolador, tot de fang, escassament desitjable per banyar-s’hi.

"El que va passar genera greus problemes ecològics, però també constitueix una oportunitat per fer les coses amb criteris actuals de respecte al medi ambient", destaca Mulenko. Entre els reptes que es presenten, destaca sobretot la possible contaminació de l’atmosfera a causa dels pesticides acumulats durant dècades en el fons fluvial i que ara estan exposats a la intempèrie amb el descens de les aigües als marges del riu. Així mateix, es preveu que morin –o que hagin mort ja– una gran quantitat de peixos autòctons, pot ser que fins a 95.000 tones mètriques, segons càlculs del Ministeri d’Agricultura, atrapats als bassals generats pel baix nivell del corrent. Les imatges dels dies posteriors a l’atemptat de peixos que s’ofegaven a la ribera del Dniéper que queda a prop de la localitat de Marianske, a la vora nord de l’embassament, han donat la volta al món i han exemplificat un dels drames provocats per la voladura de la presa.

Les zones inundades en el curs inferior del riu també han patit un greu deteriorament ecològic. Les aigües alliberades portaven una gran quantitat de lubricant industrial, al voltant de 150 tones que, segons la publicació especialitzada Earth.org, "presenta un problema per als ecosistemes aquàtics", a més de generar "preocupació sobre les conseqüències a llarg termini per a la biodiversitat de la regió i la qualitat de l’aigua".

Flora autòctona

Notícies relacionades

Fins aquí el capítol dels desavantatges. Perquè la recuperació progressiva de l’hàbitat natural del Dniéper també està propiciant que "les zones on les aigües han remès es cobreixin amb flora autòctona d’Ucraïna", constata Mulenko, no només al parc nacional de l’illa de Khórtitsa, sinó també al curs baix del corrent. També –continua– estan emergint restes arqueològiques de les civilitzacions que van habitar Ucraïna "als segles 6 i 7 abans de Crist" i que la inundació de la zona a mitjans del segle passat, sota el règim de Ióssif Stalin, va ocultar per sempre.

Ningú sap quan acabarà la guerra ni quan el Govern de Kíiv podrà emprendre la reconstrucció del país, inclosa la presa destruïda. El funcionari Mulenko aprofita l’ocasió per demanar a les autoritats que evitin el gigantisme de l’era soviètica i es concentrin a reconstruir una instal·lació molt més petita, que generi un embassament entre quatre i cinc vegades menor, de quatre quilòmetres cúbics d’aigua, que garantiria la navegació fluvial més ecològica que el transport terrestre i els avantatges mediambientals observats fins ara. "No cal un embassament tan gran; l’aigua de la presa abans anava a localitats com Taganrog, a Rússia, o a Crimea; ara ja no serà així", emfatitza, per justificar el replantejament del projecte.