Guerra a l’est d’Europa

Hongria aixeca el veto i desbloqueja l’ajuda de 50.000 milions a Ucraïna

L’acord inclou concessions que permetran a Orbán quedar bé davant la seva parròquia

Hongria aixeca el veto i desbloqueja l’ajuda de 50.000 milions a Ucraïna

DENES ERDOS / AP

5
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El temps juga en contra d’Ucraïna. Els diners per finançar la seva maquinària administrativa i garantir el funcionament del país s’esgotaran al març i el seu únic salvavides era la revisió del pressupost europeu i el paquet de 50.000 milions d’euros per donar estabilitat financera a Kíiv durant els pròxims quatre anys. Després d’un primer intent fallit en la cimera de desembre pel veto del primer ministre d’Hongria a donar un xec en blanc a Kíiv, Viktor Orbán s’ha rendit davant l’evidència i ha permès als líders europeus aprovar per unanimitat una ajuda "crucial" perquè Ucraïna pugui continuar fent front a Rússia.

"Tenim un acord. Unitat. Els 27 líders han acordat un paquet de suport addicional de 50.000 milions d’euros per a Ucraïna dins del pressupost de la UE. Això garanteix un finançament ferm, previsible i a llarg termini per a Ucraïna", va anunciar el president del Consell Europeu, Charles Michel. Després d’intenses negociacions aquestes últimes setmanes, un sopar de negocis dimecres i una reunió restringida d’última hora abans de l’inici de la cimera extraordinària, el pacte es va tancar amb inesperada rapidesa en cinc minuts de reunió. "És un bon dia per a Europa", va celebrar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. L’acord permet iniciar els tràmits per impulsar la negociació de la reforma pressupostària amb el Parlament Europeu i començar a preparar els pagaments a Ucraïna.

L’última peça del puzle es va col·locar en una trobada reduïda –"amistosa i constructiva", segons fonts presents– en la qual van participar –a més d’Orbán, Michel i Von der Leyen– el canceller alemany, Olaf Scholz, el president de França, Emmanuel Macron, i la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni. Després de constatar la intenció de l’hongarès de plegar banderes i acceptar l’opinió de la majoria, s’hi van sumar el president del Govern, Pedro Sánchez, el belga Alexander de Croo, l’holandès Mark Rutte i el polonès Donald Tusk. Prèviament també havien cridat a consultes els mandataris dels països bàltics i nòrdics, molt implicats i sensibles davant tot el que afectUcraïna. "La UE assumeix el lideratge i la responsabilitat en el suport a Ucraïna; sabem el que hi està en joc", anunciava Michel minuts després de l’aprovació.

El malestar i la frustració entre els líders europeus aquestes setmanes han anat in crescendo paral·lelament a la insistència d’Orbán per mantenir el seu pols. El Govern hongarès exigia, a canvi d’autoritzar el nou paquet de 50.000 milions per a Ucraïna, el dret a vetar l’ajuda cada any. Les 26 delegacions restants estaven disposades a acceptar-ne una revisió anual, però no modificar l’acord tancat a 26 països al desembre ni que l’ajuda hagués de validar-se per unanimitat cada any. Una línia vermella que no han acceptat traspassar.

L’acord manté les xifres de desembre. És a dir, una dotació pressupostària addicional de 64.600 milions, dels quals 50.000 –17.000 en forma de subvencions i 33.000 en forma de crèdits– aniran a Ucraïna. En canvi, no inclou la possibilitat de veto que exigia Orbán, tot i que sí diverses concessions simbòliques que li permetran quedar bé davant la seva parròquia. "Ens hem mantingut ferms i després de llargues negociacions hem acceptat l’oferta de la UE", va resumir Orbán.

En primer lloc, hi haurà un informe anual de la Comissió Europea sobre la implementació del fons per a Ucraïna que expira el 2027, un debat a nivell de líders europeus "amb vista a oferir una guia sobre l’enfocament de la UE cap a la situació derivada de la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna" i, "si és necessari, en dos anys el Consell Europeu convidarà la Comissió Europea a fer una proposta de revisió [de l’ajuda financera] en el context del pròxim marc financer plurianual", una decisió que s’haurà d’adoptar per unanimitat. Tot i que no altera el resultat ni suposa concedir-li el dret de veto que reclamava, l’hongarès va preferir cantar victòria. "Missió complerta. Els fons d’Hongria no acabaran a Ucraïna i disposem d’un mecanisme de control al final del primer i segon anys", va resumir al seu compte de la xarxa social X.

El text pactat també es fa ressò de les conclusions del Consell Europeu del 2020 sobre l’aplicació del mecanisme de condicionalitat, l’instrument que ha permès a la UE mantenir els fons a Hongria congelats per la seva deriva autoritària, i que assenyala que les mesures s’han d’aplicar de forma "proporcionada". Segons fonts diplomàtiques, la inclusió d’aquesta menció no canvia res a la pràctica ni farà que Budapest deixi de tenir els seus fons congelats. "No hi ha res nou, només es recorda el que es va pactar. Imagino que pot tornar a Budapest i dir que ha aconseguit el compromís que hi hagi proporcionalitat, però això no obre la porta que la Comissió li doni més diners", van apuntar. "Al contrari, es recorda que una cosa que van pactar continua sent vàlida", van remarcar des de la Comissió.

"Sistema d’unanimitat"

Notícies relacionades

La jornada va començar amb mostres clares del cansament que senten els líders europeus amb Orbán. "No estem cansats d’Ucraïna, sinó de Víktor Orbán", va dir a l’arribar a la reunió el polonès Tusk, expressió del seu enuig davant l’estratègia negociadora d’Orbán. "Víctor vol ser el centre d’atenció cada vegada que som aquí, però no hauria de ser així", li retreia també l’estoniana Kaja Kallas. "Tenim un sistema d’unanimitat per prendre les decisions importants, però es fa sobre la base que tothom actua de bona fe i està disposat a fer concessions i de vegades acceptar, pel bé comú, coses que no li agraden", deia el primer ministre irlandès, Leo Varadkar.

La frustració va arribar diumenge a nivells mai vistos al filtrar-se al Financial Times un document elaborat per funcionaris de la secretaria general del Consell en què es parlava de boicotejar l’economia hongaresa si no hi havia acord aquest 1 de febrer.