DeSantis es retira de les primàries republicanes i deixa via lliure a Trump

El governador de Florida, Ron DeSantis, va anunciar ahir la seva retirada de la competició per mirar d’aconseguir la nominació del Partit Republicà com a candidat a les eleccions presidencials nord-americanes del pròxim 5 de novembre i va voler expressar el seu suport a Donald Trump.

DeSantis va publicar un vídeo en què apuntava que "no hi ha un camí clar a la victòria". "Si hi hagués una cosa que pogués fer per aconseguir un resultat favorable, més actes de campanya, més entrevistes... ho faria, però no puc demanar als nostres simpatitzants que continuïn dedicant el seu temps com a voluntaris i donant els seus recursos. Per tant, avui suspenc la meva campanya", va explicar.

"Està clar que la majoria dels votants de les primàries republicanes volen donar a Donald Trump una altra oportunitat (...). Tot i que he tingut desacords amb ell, Trump és superior a l’actual president, Joe Biden. Això està clar", va remarcar.

Probable victòria

Fins ara, l’expresident republicà només ha rebut 56.000 vots dins del procés intern del Partit Republicà per elegir el seu nominat per a les presidencials de novembre als Estats Units, però la victòria aclaparadora que va obtenir amb ells en els caucus d’Iowa ha accelerat la idea que la seva candidatura és inevitable. En un potencial duel amb Joe Biden, amb enquestes i sensacions a la mà, molts veuen també probable una victòria de l’expresident. I el seu possible retorn a la Casa Blanca ja omple les converses en els centres de poder econòmic i polític tant nord-americans com mundials, en què les reaccions van de la normalitat a la preocupació i fins i tot a la por.

La bretxa s’ha fet evident en la reunió del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Allà, tant en discursos i declaracions públiques com en converses privades, les elits econòmiques nord-americanes han transmès un missatge que assumeix sense escarafalls la potencial victòria de Trump.

Una de les que més eco ha tingut és una entrevista que va fer al canal econòmic CNBC Jamie Damon, el conseller delegat del banc JP Morgan Chase. Tot i que no va predir directament la victòria de l’expresident, Damon va demanar "fer un pas enrere i ser honestos". Va defensar que en el seu primer mandat el republicà va estar "en certa manera en el correcte sobre l’OTAN, sobre immigració, l’economia va créixer bastant bé i la reforma fiscal va funcionar". I va assegurar que "la gent infravalora els objectius polítics dels que recolzen Trump com els seus èxits".

"Els EUA estaran bé"

El banquer inicialment havia apressat els donants a recolzar en la carrera republicana Nikki Haley, que aquest dimarts té una prova de foc a Nou Hampshire després d’haver quedat tercera a Iowa. I a les muntanyes suïsses va predir que la conversa negativa que s’està llançant sobre l’extremisme del moviment MAGA, les sigles en anglès del Fer Amèrica Gran de Nou que és sinònim del trumpisme i que el president Joe Biden i els demòcrates identifiquen com una amenaça a la democràcia, "farà mal a la campanya de Biden".

També Sam Altman, el fundador d’OpenAI, ha defensat a Davos que "els EUA estaran bé, no importa el que passi en aquestes eleccions".

Aquest missatge de comoditat davant una possible segona presidència de Trump s’està instal·lant al món corporatiu nord-americà, que mira amb descontentament polítiques de Biden i que, més enllà de les estridències del primer mandat del republicà, creuen que com llavors repetiria un model polític que majoritàriament va aplicar un manual republicà clàssic. I en declaracions des de l’anonimat a Politico, un antic càrrec del Departament del Tresor de Trump assegura que el món empresarial "cada vegada està més còmode amb la idea que pugui tornar i pugui no ser tan dolent com es prediu".

Preocupació i por

Notícies relacionades

La deessa invisible

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A l’altra banda de l’espectre hi ha la preocupació i directament la por que mostren molts líders econòmics, polítics i diplomàtics globals davant el que podria representar una segona presidència de Trump per a, per exemple, la guerra d’Ucraïna, les polítiques comercials i l’OTAN. Justin Trudeau, el primer ministre canadenc, ha declarat obertament que "no va ser fàcil la primera vegada i si n’hi ha una segona no serà fàcil tampoc". Diplomàtics internacionals a Washington parlen amb els mitjans des de l’anonimat "per por de represàlies". I a Europa són múltiples les veus que, en privat i en públic, fan sonar les alarmes.

La setmana passada Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, va parlar de la potencial segona presidència de Trump com "una clara amenaça si es treuen lliçons de la història i es mira la manera que va dirigir els primers quatre anys del seu mandat". I Alexander De Croo, el primer ministre de Bèlgica, país amb la presidència de torn del Consell Europeu, va assegurar en un discurs: "Si el 2024 ens porta de tornada l’Amèrica primer Europa estarà més sola que mai. Com a europeus no hem de témer aquesta perspectiva, hem d’acceptar-la", va afirmar, fent una crida a Europa a fer-se "més forta, més sobirana, més autosuficient".