El vertiginós primer mes de Milei

Tot ha sigut tan vertiginós per als argentins que l’arribada al poder de l’ultradretà Javier Milei sembla haver tingut lloc fa molt temps. La seva presidència va començar, no obstant, el 10 de desembre amb un discurs d’esquena al Congrés que, a hores d’ara, adquireix un altre sentit. Més que un rebuig de la dirigència política tradicional, de la qual en part es nodreix per governar, Milei ha fet saber el seu somni de canviar de soca-rel l’estructura econòmica i social del país sense contrapesos institucionals. El seu Decret de Necessitat i Urgència (DNU) li atorga atribucions per sobre del rol del Parlament, entre altres instruments. El DNU ha tingut dos revessos parcials als tribunals i hauria de passar el filtre d’una comissió bicameral de la legislatura.

Existeixen dues vies que el poden enfonsar per complet. Una de judicial: que un tribunal suspengui tots els seus articles o en declari la inconstitucionalitat. L’altre escenari és el Congrés, on mai abans s’ha rebutjat un decret de l’Executiu. El president, de moment, va amenaçar de convocar una consulta popular per donar legitimitat a les seves mesures radicals, mentre que al seu voltant s’agita el fantasma de l’exautòcrata peruà, Alberto Fujimori, que el 5 d’abril de 1992 va dissoldre el Congrés amb el suport de les Forces Armades per avançar amb el seu pla de reformes i desregulació de l’economia.

Aquell llunyà 10 de desembre, Milei va reconèixer que els primers mesos de la seva gestió serien durs però necessaris per trobar un feix de llum al final del túnel. No hi havia cap altra alternativa per deixar enrere un segle de "col·lectivisme". El preu transitori a pagar seria una inflació galopant, del 30% mensual, i una pobresa més gran, que abans d’arribar a l’Executiu era del 45%. Tots aquells que s’oposen al DNU i el seu pla de xoc són "comunistes nostàlgics". Sota aquestes advertències, el ministre d’Economia, Luis Toto Caputo, va devaluar un 118% la moneda nacional. Dies enrere, Milei va oferir més precisions en relació amb el moment en què es veurien els fruits del seu paquet: "Tinc una bona notícia: la millora es veurà en 15 anys". La imaginació de l’anarcocapitalista és frondosa i li permet projectar en públic càlculs sense fonament. En 45 anys, va assegurar a més, el PIB es multiplicarà 10 vegades si l’Argentina no s’aparta del camí traçat.

La batalla del DNU

La mare de la seva victòria seria el DNU del 20 de desembre i els seus 366 articles que es proposen privatitzar els béns estatals, alliberar les relacions laborals, al punt de posar un límit al dret a la vaga, la llicència per maternitat i les indemnitzacions, canviar les regles del comerç interior i exterior, l’ús de l’espai aeri, les escasses normes de protecció ambiental, la política sanitària, el turisme, la mineria, el règim automotor i fins i tot l’esport, a l’habilitar la compra dels clubs i la revenda d’entrades dels espectacles. El Govern aspira també a derogar la llei de terres i genera les condicions perquè Starlink, l’empresa d’Elon Musk, un simpatitzant de les idees de Milei, competeixi en el negoci d’internet. Mai abans el nom d’un magnat havia sigut invocat en la fonamentació d’un decret.

L’anomenada llei òmnibus, enviada després al Parlament, va en la mateixa direcció transformadora. Assigna l’Executiu un poder major al contemplat per la carta magna per tallar d’arrel el funcionament tradicional de l’activitat econòmica, financera, fiscal, el sistema de pensions estatals i l’activitat cultural, que considera un passatemps inútil al proposar l’eliminació de l’Institut Nacional del Teatre, el Fons Nacional de les Arts. Al seu torn intenta limitar el malestar als carrers. Pot castigar-se amb pena de presó, que pot arribar fins als sis anys, si una acció sindical o social afecta el trànsit o els serveis públics.

La ultradreta troba obstacles en els tribunals, que promet solucionar, així com entre els diputats i senadors. La "necessitat" i la "urgència" de les mesures és vital per al Govern perquè pot xocar tard o d’hora amb la paciència social. Malgrat les noves normes de Seguretat, cap president abans de Milei va sentir el seu primer mes el soroll de tantes protestes i mobilitzacions, amb l’afegit que el moviment obrer ha programat per al 24 de gener la primera vaga general.

D’acord amb Jorge Liotti, columnista del diari La Nación, el Govern "s’acosta al punt de col·lisió". Un sector, amb Milei al capdavant, no vol negociar un àpex del seu programa. "El segon bàndol té d’aliada la realitat política, que li marca que la llei òmnibus no té cap oportunitat de travessar el Congrés sense canvis, que el DNU corre riscos de ser neutralitzat, i que és molt difícil enfrontar-se, alhora, al rebuig del sector agropecuari, les economies regionals, els pesquers, els llibreters, els advocats, el món de la cultura, els productors de biocombustibles, els gremis i els governadors".

La qüestió militar

Alguns enquestadors consignen que la popularitat de la figura presidencial cau vertiginosament. D’altres estimen que bona part de població, atabalada pels resultats de l’última gestió peronista, que va acabar amb una inflació del 140% anual, encara estan disposats a ser part de l’experiment de Milei. La Central de Treballadors Argentins (CTA) assegura que en un mes s’ha perdut el 15% del poder de compra. El salari mínim es troba un 26,7% per sota de desembre del 2019 i un 43,5% en relació amb el mateix mes del 2015. D’aquesta arrelada frustració va néixer la victòria electoral de la ultradreta. Tot empitjorarà abans de març.

Notícies relacionades

Trump celebra una luxosa festa de Halloween

A punt per fer història

Una de les grans novetats polítiques d’aquest mes a punt de finalitzar té a veure amb la qüestió militar, que des dels anys 90 ha sigut irrellevant. Segons el portal La Política Online, hi ha "inquietud" a l’Exèrcit pel pas a retir de 23 generals i "temor" a l’Armada per l’obertura del mar argentí a vaixells estrangers. La designació al capdavant del cos terrestre del general Alberto Presti ha cridat l’atenció dels organismes defensors de drets humans. Es tracta del fill del difunt coronel, Roque Presti, qui va tenir una activa participació en els fets repressius dels anys 60.

En aquest context, esposes, germanes i mares d’exuniformats que han sigut condemnats per delictes de lesa humanitat han exigit a Milei i la seva vicepresidenta, Victoria Villarruel, que compleixin "les promeses fetes" als "familiars de les víctimes del terrorisme judicial" de treure’ls de les presons o acabar amb els seus arrestos domiciliaris.