Guerra a Gaza
¿Sánchez parlava en nom de la UE? ¿La UE reconeixerà Palestina? Les claus del xoc diplomàtic amb Israel
![¿Sánchez parlava en nom de la UE? ¿La UE reconeixerà Palestina? Les claus del xoc diplomàtic amb Israel ¿Sánchez parlava en nom de la UE? ¿La UE reconeixerà Palestina? Les claus del xoc diplomàtic amb Israel](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/c0e99b9a-2ed3-4e8c-88be-f7ede59e408f_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Des que l’organització terrorista Hamàs va atacar per sorpresa Israel el passat 7 d’octubre i es va desencadenar una nova guerra a la Franja de Gaza són molts els dirigents europeus que han creuat el mediterrani per solidaritzar-se amb Israel. És el cas de les presidentes de la Comissió i el Parlament Europeu, Ursula von der Leyen i Roberta Metsola, del canceller alemany Olaf Scholz i del president francès, Emmanuel Macron. A finals de la setmana passada, i després de la gira de l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, ho van fer el president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg belga, Alexander De Croo, amb una petició d’«alto el foc» i crítiques a la mort «indiscriminada» de civils a Gaza –tot i que també van denunciar alhora la barbàrie de Hamàs»– que ha desencadenat una crisi diplomàtica per part d’Israel.
¿Sánchez parlava en nom de la UE?
![](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/d1f3042c-e103-4654-929c-3558219e9b57_1-1-aspect-ratio_default_0.png)
Espanya ocupa la presidència semestral de la UE aquesta segona meitat del 2023 i Bèlgica ho farà durant els primers sis mesos del 2024. Aquest paper no atorga als seus mandataris poders especials en matèria de política exterior ni els confereix la capacitat de representar o parlar en nom de la UE en l’escena internacional, cosa que des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 2009 assumeixen el president del Consell Europeu (Charles Michel) i l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la UE (Josep Borrell).
¿Què hi ha darrere de l’atac diplomàtic d’Israel?
![](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/56613465-b715-4bae-9c1d-24a58d728753_1-1-aspect-ratio_default_0_x51y45.png)
Cap cap d’estat i de govern de la UE que visita un país tercer ha d’informar ni justificar davant la resta de socis o institucions europees ni la visita ni la seva posició. Entra dins de les seves competències sobiranes (tot i que en general es pressuposa que no hi haurà viatges a països com Corea del Nord, Síria o Bielorússia). A Brussel·les, però, treuen ferro a la virulenta resposta del Govern de Benjamin Netanyahu i l’emmarquen en una «reacció exagerada» i «sobreactuació» del mandatari israelià per motius de política interna, per desviar l’atenció del «fracàs» del Govern cada vegada més contestat internament.
¿El seu missatge modifica la posició comuna de la UE?
![](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/5b5c14a4-44ea-4e11-8d9f-1f29a6402c7c_1-1-aspect-ratio_default_0.png)
En absolut. «Aquesta visita ha sigut purament bilateral i no té cap impacte en la posició de la UE», insisteixen els portaveus europeus sobre la postura europea comuna teixida amb moltes dificultats les últimes setmanes i que passa per denunciar l’atac terrorista de Hamàs, la petició d’alliberament de tots els ostatges i la recerca d’una solució al conflicte basada en el reconeixement dels dos estats: Israel i Palestina. «Passat l’impacte dels primers dies les posicions dels aliats s’han anat acostant. Es parla d’una solució de dos estats (...) Hi ha un grau de cohesió molt alt sobre com sortir d’aquesta situació, entenent el dret d’Israel a defensar-se, recolzant l’alliberament d’ostatges i constituint una solució partint de dos estats», asseguren altres fonts.
¿Es planteja la UE reconèixer ara Palestina?
![](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/3e4b0c75-95f2-45a1-b4d6-bcd39af7417d_1-1-aspect-ratio_default_0.png)
La qüestió no està en aquests moments sobre la taula tot i que la UE insisteix que la solució al conflicte passa pel reconeixement no només d’Israel sinó també de Palestina. Pedro Sánchez, però, sí que va plantejar durant el seu viatge a la zona la possibilitat de reconèixer unilateralment el territori. Fins ara són 8 els països de la Unió Europea que han reconegut l’existència del territori com a estat: Bulgària, República Txeca, Xipre, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia ho van fer el 1988 mentre que el 2014 ho va fer Suècia amb els socialdemòcrates al poder. Actualment, 22 estats membres tenen presència física a Palestina, els únics que no n’hi tenen són Luxemburg, Croàcia, Estònia, Letònia i Eslovàquia, segons fonts de la UE, que envia regularment un «representant no resident» a Jerusalem i Ramal·lah.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona
- Comercialitzat als EUA La UE no aprova el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer
- Vacances alternatives L’‘airbnb’ de les mascotes