¿Sánchez parlava en nom de la UE? ¿La UE reconeixerà Palestina? Les claus del xoc diplomàtic amb Israel

Espanya ocupa la presidència semestral de la UE aquesta segona meitat del 2023 i Bèlgica ho farà durant els primers sis mesos del 2024. Aquest paper no atorga als seus mandataris poders especials en matèria de política exterior ni els confereix la capacitat de representar o parlar en nom de la UE en l’escena internacional, cosa que des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 2009 assumeixen el president del Consell Europeu (Charles Michel) i l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la UE (Josep Borrell).

Cap cap d’estat i de govern de la UE que visita un país tercer ha d’informar ni justificar davant la resta de socis o institucions europees ni la visita ni la seva posició. Entra dins de les seves competències sobiranes (tot i que en general es pressuposa que no hi haurà viatges a països com Corea del Nord, Síria o Bielorússia). A Brussel·les, però, treuen ferro a la virulenta resposta del Govern de Benjamin Netanyahu i l’emmarquen en una «reacció exagerada» i «sobreactuació» del mandatari israelià per motius de política interna, per desviar l’atenció del «fracàs» del Govern cada vegada més contestat internament.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

En absolut. «Aquesta visita ha sigut purament bilateral i no té cap impacte en la posició de la UE», insisteixen els portaveus europeus sobre la postura europea comuna teixida amb moltes dificultats les últimes setmanes i que passa per denunciar l’atac terrorista de Hamàs, la petició d’alliberament de tots els ostatges i la recerca d’una solució al conflicte basada en el reconeixement dels dos estats: Israel i Palestina. «Passat l’impacte dels primers dies les posicions dels aliats s’han anat acostant. Es parla d’una solució de dos estats (...) Hi ha un grau de cohesió molt alt sobre com sortir d’aquesta situació, entenent el dret d’Israel a defensar-se, recolzant l’alliberament d’ostatges i constituint una solució partint de dos estats», asseguren altres fonts.

La qüestió no està en aquests moments sobre la taula tot i que la UE insisteix que la solució al conflicte passa pel reconeixement no només d’Israel sinó també de Palestina. Pedro Sánchez, però, sí que va plantejar durant el seu viatge a la zona la possibilitat de reconèixer unilateralment el territori. Fins ara són 8 els països de la Unió Europea que han reconegut l’existència del territori com a estat: Bulgària, República Txeca, Xipre, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia ho van fer el 1988 mentre que el 2014 ho va fer Suècia amb els socialdemòcrates al poder. Actualment, 22 estats membres tenen presència física a Palestina, els únics que no n’hi tenen són Luxemburg, Croàcia, Estònia, Letònia i Eslovàquia, segons fonts de la UE, que envia regularment un «representant no resident» a Jerusalem i Ramal·lah.