Cimera a Brussel·les
Sánchez planteja una conferència de pau sobre el Pròxim Orient en sis mesos
El ministre d’Exteriors en funcions, José Manuel Albares, va esmentar la idea de celebrar una conferència de pau internacional sobre el Pròxim Orient dilluns, durant un debat preparatori dels Vint-i-set, i aquest dijous el president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, hi ha posat data a la seva arribada a la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE que se celebra a Brussel·les i que té la guerra entre Israel i Hamàs, i les seves conseqüències per a la població palestina, com a plat fort de l’agenda. «Des d’Espanya proposem que es pugui celebrar una conferència internacional de la pau d’aquí sis mesos perquè tota la comunitat internacional s’hi vegi implicada i puguem definitivament trobar una solució de dos estats, a Israel i palestina», ha dit a l’arribar a la reunió.
Sánchez ha insistit que la solució ha de passar pel reconeixement de la comunitat de dos estats, el d’Israel, «que en realitat és un Estat perquè ja és reconegut per la comunitat internacional», i el de Palestina. Només així, estima el dirigent socialista, es podrà posar fi a un conflicte que fa «anys que està estancat. «És important tenir en l’horitzó una cimera en la qual puguem canalitzar el compromís de la comunitat internacional per aconseguir un acord de pau entre Israel i Palestina sobre una solució de dos estats», ha insistit a preguntes dels periodistes.
El cap de l’Executiu espanyol també s’ha referit al principal escull que es presenta a aquestes hores perquè els 27 líders de la UE ofereixin una resposta d’unitat entorn del conflicte israeliano-palestí en les conclusions de la cimera i particularment la petició d’una treva humanitària que permeti l’entrada d’ajuda a la Franja de Gaza. «Queda molta feina per fer», ha reconegut Sánchez. El president en funcions ha insistit que a Espanya li agradaria veure recollida la petició d’un «alto el foc humanitari», tal com ha reclamat també el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, i secunden alguns governs europeus, però es conforma que la declaració final inclogui almenys una pausa humanitària.
Debat «intens»
«Hem de demanar urgentment una pausa humanitària. Com a president d’Espanya m’agradaria veure un alto el foc» però sinó «almenys una pausa humanitària per canalitzar tota l’ajuda humanitària que necessita la població palestina», ha afegit, i ha admès que el debat amb els seus col·legues serà «intens» perquè «queda molta feina per fer perquè tots els estats ens sentim reconeguts» en la declaració final. L’últim esborrany de conclusions modifica lleugerament la petició per incloure la fórmula de «corredors i pauses humanitàries» en plural, davant el text previ, que esmentava només una pausa humanitària en singular.
Un element inclòs a pressió de les delegacions més pro-Israel per remarcar la brevetat i limitacions de la pausa. «El Consell Europeu expressa la seva preocupació més greu pel deteriorament de la situació humanitària a Gaza i crida a un accés continuat, ràpid, segur i sense obstacles i que l’ajuda arribi a aquells que la necessiten a través de totes les mesures necessàries inclosos corredors i pauses humanitàries», assenyala l’últim esborrany que debaten els 27.
Més enllà del debat sobre la pausa, Sánchez porta a la cimera la seva «condemna rotunda, total i absoluta als atemptats terroristes perpetrats per Hamàs davant la població civil israeliana», l’exigència a Hamàs que alliberi immediatament i sense cap tipus de condicions els ostatges d’Israel i d’altres nacionalitats i el missatge que, si bé Israel té tot el dret a defensar-se, ho ha de fer «dins del dret humanitari i el dret humanitari internacional».
