Gira regional

El règim iranià busca ampliar els seus llaços amb Veneçuela, Cuba i Nicaragua

El règim iranià busca ampliar els seus llaços amb Veneçuela, Cuba i Nicaragua

YURI CORTEZ /AFP

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«Som amics en temps difícils». El president de l’Iran, Ebrahim Raisi, va ser rebut a Caracas amb els braços oberts pel seu col·lega veneçolà Nicolás Maduro en la primera escala d’una gira regional que inclou Cuba i Nicaragua, el president del qual, Daniel Ortega, va defensar al febrer el dret de Teheran a tenir armes nuclears.

 La visita, va explicar el Govern veneçolà, busca «enfortir les aliances estratègiques» que es basen «en els principis d’amistat, solidaritat i respecte mutu». La retòrica diplomàtica va donar després pas als 25 acords conjunts en les àrees de petroquímica, mineria, salut, educació, entre d’altres. Segons Iran Press, el mateix Raisi va dir que el volum del comerç entre els dos països va passar en els últims dos anys de 600 milions de dòlars a més de 3.000 milions i podria arribar als 20.000 milions.

L’amfitrió va assegurar haver sostingut «una amena i important reunió de feina» amb Raisi. Els dos països comparteixen el desig d’«avançar» per «el camí del desenvolupament compartit». L’Iran, va dir Maduro, «està jugant un paper estel·lar com una de les potències emergents més importants del món nou. ¡Junts serem invencibles!».

Creador d’«oportunitats»

Raisva prendre després la paraula i va remarcar el grau de coincidències davant un «sistema de dominació que han unit als pobles d’aquests dos països». Va afirmar sobre això que el règim teocràtic «ha sabut convertir les pressions i sancions en oportunitats i d’aquesta manera ha creat diverses capacitats que està disposat a compartir amb la nació de Veneçuela».

Resposta a Trump

La seva arribada va coincidir amb la resposta de Maduro a recents declaracions de Donald Trump. «Quan me’n vaig anar, Veneçuela estava a punt per col·lapsar.L’hauríem pres, hauríem aconseguit tot aquest petroli», va dir l’expresident dels Estats Units. Trump, va sostenir Maduro, «va declarar el seu crim, un crim de lesa humanitat contra el poble de Veneçuela». Durant aquells anys, Washington mesurava amb la mateixa vara del rebuig l’Iran i Veneçuela. Els dos països són membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i, a més, objecte de sancions nord-americanes que erosionen la seva economia.

«La nostra posició comuna amb aquests tres països és l’oposició al sistema hegemònic i unilateral», havia dit Raisi en una referència a Washington, abans d’iniciar la seva gira, la primera a l’Amèrica Llatina des que va assumir el càrrec, el 2021. Per a Teheran, les relacions amb Veneçuela, Cuba i Nicaragua són «estratègiques». El viatge suposarà «un punt d’inflexió» en l’aprofundiment dels seus llaços. Granma, l’òrgan oficial del Partit Comunista cubà, el va anomenar «distingit visitant».

Raisi no fa més que reprendre el camí obert durant la primera dècada del segle XXI per Mahmud Ahmadinejad, que va tenir relacions de proximitat amb l’extint mandatari Hugo Chávez i va ser tres vegades a la regió. Per llavors, l’Iran va obrir ambaixades a Bolívia, Colòmbia, Xile, Nicaragua, a partir de la tornada de Daniel Ortega al poder, el 2007, San Vicente i Granadina i a l’Equador de Rafael Correa.  L’última visita d’un president iranià a Veneçuela data del 2016, amb Hassan Rouhani.

Socors mutus

El chavisme i després el madurisme sempre van considerar Teheran un puntal de la seva política exterior, fins al punt de donar-li un lloc a l’ Aliança Bolivariana per als Pobles de Nostra Amèrica (ALBA).  Maduro tenia les seves raons per fer-li al visitant una recepció conforme a la seva condició d’aliat. De fet, l’Iran va acudir en ajuda del seu Govern el 2020 quan, com a conseqüència de les sancions nord-americanes i els manejos interns de l’economia, el país va patir una forta escassetat de combustible. En plena pandèmia, els barcos iranians van portar al port veneçolà 1,5 milions de barrils de gasolina i insummes per mirar de reactivar les refineries.

Maduro va ser a Teheran el juny del 2022. Allà va destacar els interessos comuns «en els camps de defensa, energia, petroli, gas, refineries i el sector petroquímic». El viatge de Raisi va ser acuradament preparat. De fet, al febrer havia estat a Caracas el cap de la diplomàcia iraniana, Hussein Amir-Abdollahian. Maduro li va donar un lloc de privilegi a la seva agenda. Tots dos van deixar establert el rebuig «de les pressions externes».

Drets humans

Notícies relacionades

El Palau de Miraflores mai ha modificat la seva posició respecte al que passa a l’Iran. El 24 de novembre, el Consell de Drets Humans de l’ONU va realitzar una sessió extraordinària per abordar «el deteriorament de la situació dels drets humans» en aquest país, «especialment respecte a les dones i els nens».

La reunió es va fer com a conseqüència de la cruenta repressió contra manifestants a l’Iran derivada de la mort de Jina Mahsa Amini en mans de les forces de seguretat iranianes. Alemanya i Islàndia van encapçalar la petició d’investigació, amb el suport de 17 estats membres. Veneçuela i Cuba no van acompanyar la petició d’una sessió extraordinària, a diferència de l’Argentina, Mèxic i el Paraguai.