Contracrònica

Coronació de Carles III: una cerimònia amb pura pompa

La cerimònia d’entronització del monarca britànic ha respost a la perfecció al rigorós guió previst, ple de ritus i detalls mesurats al mil·límetre i sense marge per a l’espontaneïtat

Coronació de Carles III: una cerimònia amb pura pompa
  • Carles III, coronat rei en una històrica cerimònia que tanca l’era d’Isabel II

  • Fotogaleria | La reina Letícia tria Carolina Herrera per assistir a la coronació de Carles III

5
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

Hi ha pocs actes públics més cerimoniosos que una coronació reial, i cap monarquia és capaç d’igualar la britànica en culte i adoració al ritu i la litúrgia, com ha quedat demostrat aquest dissabte en l’entronització de Carles III d’Anglaterra a la abadia de Westminster de Londres davant l’atenta mirada de 2.000 convidats i els milions de curiosos que han seguit l’esdeveniment arreu del món per televisió. Dues hores de pura pompa mesurada al mil·límetre en què cada gest, detall, frase i moviment estava perfectament taxat i ha sortit a la perfecció. 

Ningú diria que els britànics fa 70 anys que no coronen un monarca, en vista de l’exactitud amb què s’ha complert el guió previst de la cerimònia, des que quatre trompetes han anunciat l’entrada de Carles a la abadia fins que l’han vist sortir-ne portant la corona que li van imposar a la seva mare el 1953.

Entremig, una complexa i minuciosa litúrgia, sense marge per a la improvisació, però carregada de simbolismei rituals –ara acosten el ceptre al monarca, ara li col·loquen un guant, ara el seu fill Guillem el cobreix amb una estola i li fa un petó a la galta després de rendir-li homenatge, ara el fan tocar el ‘braçalet de la saviesa’ i l’anell reial– i que ha tingut el moment culminant quan l’arquebisbe de Canterbury ha agafat la corona de sant Eduard, de dos quilos, l’ha col·locat sobre el cap de Carles, s’ha inclinat per comprovar que estava ben posada i ha clamat: «¡God save the king!».

La ganyota

El realitzador ha enfocat en aquest instant Jordi, el fill gran del príncep de Gal·les, i l’ha captat fent una estranya ganyota, potser pensant que d’aquí uns anys li tocarà a ell ser el protagonista del mateix esdeveniment al qual Carles va assistir fa set dècades quan era un nen com ell, llavors en presència de la seva mare, Isabel II. 

Si el seu pare Guillem hereta la corona sense haver d’esperar tant temps com ha hagut d’esperar el seu avi, l’audiència estarà previnguda i no sorprendrà quan hagi d’assistir a l’altre gran moment místic de la cerimònia, aquest més misteriós que vistós. Ha tingut lloc quan vuit membres de la guàrdia reial han aparegut en escena amb tres biombos i han envoltat la butaca del rei.

En aquest instant, el monarca, desposseït de les capes i erminis, amb una sòbria camisola blanca com a única vestidura, s’ha ajupit perquè l’arquebisbe de Canterbury l’ungís amb els sants olis portats de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem. Però això ho sap l’audiència perquè ho han explicat els locutors de la cerimònia, ja que ningú, tret del monarca i el religiós, han pogut veure la situació. Coses de la pompa.

Amb menys pompa però igual de litúrgica ha sigut la coronació de Camil·la com a reina consort. La seva joia pesava menys –un quilo i mig– i la imposició ha sigut més ràpida, tot i que ella, més coqueta que el seu marit, s’ha preocupat de fixar-se-la bé al cap i ha dedicat uns segons a col·locar-se correctament el serrell quan l’ha tingut sobre el front. Li ha costat arribar-hi, però la diadema reial ja no se li escapa.

Per ser la coronació del cap de l’Església anglicana, a part del rei dels britànics, la cerimònia ha tingut un important accent religiós, tot i que aquesta vegada amb protagonisme d’altres cultes diferents de l’anglicà per desig exprés de Carles. Tot i que si alguna cosa ha marcat l’esdeveniment ha sigut el fort component musical.

Càntics

Des que han arribat els convidats a primera hora del matí, que han amenitzat l’espera amb els sons d’una orquestra, fins que Carles ha sortit coronat cap al palau de Buckingham, durant tot l’esdeveniment no han deixat de succeir-se els passatges musicals i els càntics, la majoria a càrrec del cor de l'abadia, però també amb la participació de dos tenors d’òpera i d’un grup de cantants de gòspel que, abillats amb vestimentes blanques, han format una xocant rotllana per entonar una versió lliure del ‘God save the king’. El pla següent ha enfocat Carles, que somreia satisfet davant l’execució d’aquest gest de modernitat que ha volgut incloure en el ritual de la coronació.

Dins del temple, a través de diverses pantalles de televisió distribuïdes al llarg de la nau principal de l'abadia, seguien la cerimònia els 2.000 convidats, entre ells destacats mandataris internacionals i representants de les corones de tot el món, a més de diverses figures de la cultura britànica com Nick Cave, Lionel Richie, Stephen Fry, Emma Thompson i Katy Perry.

Aquesta última ha sigut captada per les càmeres quan feia voltes perduda per l’abadia mirant de trobar el seu lloc a l’ombra d’una pamela gegant que li impedia veure-hi, una badada que l’ha convertit en protagonista inesperada de la rigorosa cerimònia.

Espanya ha estat representada pels reis Felip VI, amb uniforme de capità general i portant sobre el pit el collar de sant Jordi que li va imposar la reina Isabel II, i la reina Letícia, vestida amb un dues peces de Carolina Herrera en to rosa fort i adornada amb un tocat amb forma de bol que ha generat molts comentaris a les xarxes socials.

Notícies relacionades

Tot i que no tants com ha provocat el príncep Enric, que ha arribat a la cerimònia com qui es deixa caure per una festa.

El fill del rei ha aparegut distès i bromista, sense la seva dona Meghan Markle però amb el seu oncle Andreu, l’altre membre de la família reial proscrit com ell, i la càmera l’ha enfocat diverses vegades parlant i saludant a tort i a dret, aliè al rigor de l’acte. Les seves formes han sigut l’únic detall que ha aconseguit escapar de l’estricta pompa de la cerimònia.