La vida a les trinxeres de Kíiv davant el temor d’un nou envit rus

«Amb Rússia mai se sap; fa un any, ningú pensava que [Vladímir] Putin finalment es decidís a atacar i al final ho va fer; hem d’estar preparats per si tornen», explica el tinent Andrí Dubovik, que exerceix les funcions de portaveu. Excavats sota terra, els soldats ucraïnesos disposen de calefacció, televisió i fins i tot servei d’internet. Entre el fullatge dels arbres, han construït una cabana on prenen el te, descansen i es protegeixen quan les temperatures «baixen i el termòmetre marca -20», apunta Dubovik. «Aquí estem bé», constata, Serhí Bun, un soldat amb el cap rapat i la dentadura desgastada, malgrat tenir tan sols una trentena d’anys. I per certificar les suposades bondats del lloc, s’estira en una de les lliteres on munta guàrdia en permanència juntament amb els seus companys, comptant amb un únic dia de descans cada dues setmanes.

Reunions amb Bielorússia

Les reunions que han estat mantenint en les últimes setmanes alts funcionaris del Kremlin amb responsables de Bielorússia, país des d’on fa un any van avançar les columnes de blindats russos que finalment no van aconseguir tancar la tenalla entorn de Kíiv, i es van veure obligades a retirar-se al cap de poques setmanes, han donat pàbul a la possibilitat que s’obri de nou el front nord, tenint en compte, a més, que, segons la retòrica oficial russa, Moscou no ha renunciat als objectius inicials de la invasió, que es resumeixen en el control de l’Estat ucraïnès i la caiguda del Govern de Volodímir Zelenski.

Notícies relacionades

Rússia avisa Occident que ja ha creuat un punt de no retorn

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: últimes notícies de la invasió de Vladímir Putin, en directe

No obstant, l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW) considera que aquests plans encara estan molt verds, particularment a causa de les reticències del presidentbielorús, Aleksandr Lukaixenko, a involucrar-se més en el conflicte. «El president Lukaixenko continua fent de contrapès (davant les intencions del Kremlin) insistint que Bielorússia és un Estat sobirà», explica l’ISW en un ‘post’ recent. La possibilitat d’un nou atac podria tenir lloc «cap al final del 2023», conclou l’institut.

Mentre això passa, els homes de la posició combaten el tedi i la baldadura, i intenten mantenir la seva capacitat de combat intacta observant des de dalt el que passa turó avall, entrenant-se per desplegar-se a les trinxeres a tota velocitat en cas que finalment es produeixi una alerta, i un d’ells, fins i tot mostrant la seva destresa amb el ganivet, llançant-lo als arbres dels voltants, en un no-res, i com si d’un llançador circense es tractés. «És una posició de resistència, no és cap lloc d’entrenament», puntualitza, orgullós, el tinent Dubovik.