El periodista rus Dmitri Muràtov subhasta la medalla del Nobel per ajudar els infants ucraïnesos

El director rus del diari independent d’investigació Nóvaia Gazeta, Dmitri Muràtov, va subhastar dilluns la seva medalla del premi Nobel de la pau per 103,5 milions de dòlars en benefici dels nens desplaçats pel conflicte a Ucraïna.

Muràtov va guanyar el prestigiós premi el 2021, amb la periodista filipina Maria Ressa, i el comitè els va honrar «pels seus esforços per preservar la llibertat d’expressió». El periodista va dedicar el premi al seu diari Nóvaia Gazeta i als seus col·laboradors, que «van morir defensant el dret de les persones a la llibertat d’expressió».

La subhasta, celebrada a Nova York, va ser molt animada, plena de molts aplaudiments i esperonada pels postors que s’animaven uns a altres a augmentar la venda. El mateix Muràtov va gravar vídeos en la subhasta i de l’ambient de la sala. Quan va arribar l’oferta final, desenes de milions de dòlars més alta que l’anterior, la sala es va quedar atònita, inclòs el mateix Muràtov.

La recaptació de la venda, aconseguida per telèfon per un postor que no ha revelat la seva identitat, es destinarà al programa de l’Unicef i beneficiarà els infants ucraïnesos desplaçats per la guerra, segons Heritage Auctions, que va gestionar la venda.

L’elecció de l’Unicef com a beneficiari dels fons va estar motivada per una preocupació del mateix periodista. «Era essencial per a nosaltres que aquesta organització no pertanyés a cap Govern, sinó que pogués treballar per sobre, sense fronteres», va argumentar.

Alt preu

Dmitri Muràtov va ser un dels fundadors del diari Nóvaia Gazeta el 1993, després de la caiguda de la Unió Soviètica, i n’ha sigut l’editor, amb curtes interrupcions, des d’aleshores. Conegut per les seves investigacions sobre la corrupció i les violacions dels drets humans a Txetxènia, la publicació trisetmanal es va convertir el 2022 en l’últim gran diari a criticar el president Vladímir Putin i les seves tàctiques dins i fora del país.

Nóvaia Gazeta va anunciar a finals de març que suspenia les publicacions ‘online’ i impreses a Rússia fins al final de la intervenció a Ucraïna, enmig de l’enduriment de la postura del Kremlin contra les veus dissidents. «No hi ha cap més solució. Sabem que és una decisió terrible i dolorosa, però hem de protegir-nos mútuament», va escriure Muràtov en una carta als lectors del diari. Segons el director, la seva redacció havia continuat la feina durant 34 dies «en condicions de censura militar» des del llançament de l’ofensiva russa.

El diari ja ha pagat un alt preu pel seu compromís: sis dels seus periodistes o col·laboradors han sigut assassinats des dels anys 90, entre els quals, la famosa periodistaAnna Politkóvskaia, coneguda per les seves crítiques a la sagnant guerra del Kremlin a Txetxènia i assassinada el 7 d’octubre del 2006.

Ser escoltat

Després de l’assassinat d’alguns dels seus periodistes, Muràtov es va plantejar tancar el diari. El març del 2021 declarava a AFP que el seu mitjà era «perillós per a la vida de les persones», però va decidir continuar davant la determinació de la seva redacció.

Notícies relacionades

Assassinada a Rússia la periodista Anna Politkóvskaia, crítica amb Putin

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Dilluns, va elogiar la perseverança dels periodistes com un important control dels governs i una forma de prevenir la guerra. «No importa quantes vegades algun de nosaltres vulgui dimitir, ens hem de mantenir als nostres llocs», va dir a l’AFP.

En un vídeo publicat per Heritage Auctions, el periodista va dir que guanyar el premi Nobel «et dona l’oportunitat de ser escoltat». «El missatge més important avui dia és que la gent entengui que hi ha un conflicte i que hem d’ajudar les persones que més pateixen», va afegir, referint-se en particular «als infants de les famílies refugiades».