Els joves reclamen respostes noves a la UE per tenir un horitzó esperançador

Els joves han reclamat, en la celebració del Dia d’Europa, respostes noves a la Unió Europea (UE) per aconseguir un horitzó esperançador, després de patir dues crisis econòmiques –la del 2008 i la de la covid– que han soscavat les expectatives de la joventut.

El 2022 ha sigut elegit per la UE com l’any europeu de la joventut i el 9 de maig, Dia d’Europa, s’ha celebrat a Barcelona amb una ponència del politòleg Pablo Simón. Posteriorment, ha tingut lloc un diàleg entre la politòloga Nahi Drammeh, la periodista i escriptora Margaryta Yakovenko i el filòsof Eudald Espluga.

«Necessitem líders o societats més conscients que les necessitats dels joves són molt diferents de les dels nostres pares i necessitem altres respostes», ha apuntat Drammeh, mentre que ha lamentat que l’autonomia dels joves està «minvada», cosa que afecta la percepció de què és el col·lectiu jove.

En la mateixa línia, Yakovenko –que ha participat en el debat de manera telemàtica– ha afegit que els joves viuen de manera diferent i es replantegen els paràmetres que seguien les generacions anteriors. Per la seva part, Espluga ha fet referència a l’«horitzó de crisi constant» que viuen les persones joves, que en ocasions els porta a «culpar-se dels seus propis fracassos».

Així mateix, han lamentat el gir cap a posicions d’ultradreta d’una part de la joventut. Yakovenko ha afirmat que hi ha persones que senten que «els seus valors estan en perill». «Se sentien segurs en un marc i, quan es comença a qüestionar, no se senten còmodes perquè no troben el seu lloc i van a discursos extrems que els ofereixen una opció fàcil», ha esmentat. En aquest context, Drammeh ha advocat perquè els joves se sentin representats per les polítiques europees, ja que quan deixen de sentir-se interpel·lats «pot portar-los a adoptar posicions xenòfobes».

Defensa de valors europeus

Quant a la situació dels valors a Europa, els ponents han advocat per consolidar els valors europeus i no donar-los per descomptat. En concret, Drammeh ha recalcat que els joves i la població general tenen valors universals. «Volem viure en un món en pau, però aquests valors depenen d’on neixes, la cultura i on et desenvolupis com a persona. Els joves defensem els valors de la solidaritat i la multilateralitat. No obstant, la sortida de la crisi implica que els joves ens impliquem en assumptes públics, ens unim i tinguem consciència pública», ha reclamat.

En aquest context, Yakovenko ha considerat «preocupant» que calgui continuar defensant alguns valors. «El 9 de maig és el dia que Europa celebra la pau, però el valor de la pau no el podem celebrar avui, perquè hi ha una guerra dins d’Europa de nou. Hi ha un retrocés d’aquests valors que sí que tenim, però hem de defensar-los cada cert temps perquè no els podem donar per descomptats», ha lamentat.

La periodista, nascuda a la ciutat ucraïnesa de Tokmak, ha afirmat que la guerra a Ucraïna «és un dels punts d’inflexió que dividiran aquesta generació, que abans tenia punts en comú de pau o prosperitat». «Quan deixes de tenir confiança que tindràs un dia de demà i només penses en el present, t’adones que no tenim ni les mateixes capacitats ni oportunitats, ni tan sols dins del continent europeu, menys encara fora», ha expressat.

Per finalitzar el debat, els joves han expressat les seves demandes a les institucions europees. Drammeh ha advocat per la pau i per arribar a «societats més lliures de violència i de violacions de drets humans, que garanteixin la igualtat»; mentre que Espluga ha reclamat reforçar els sistemes de salut pública per abordar els problemes de salut mental, així com polítiques que se centrin en les «condicions socials econòmiques que porten a la falta d’expectatives». Per la seva part, Yakovenko ha demanat «contundència en la defensa de valors europeus»: «Entendre els valors suposa assumir costos i hauríem d’estar disposats a assumir-los», ha conclòs.

La UE intergeneracional

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Abans d’aquest diàleg, el politòleg Pablo Simón ha ressaltat que en el moment actual «té més sentit que mai parlar d’Europa com una cosa que va més enllà d’institucions, sinó com una comunitat de valors, de llibertat, democràcia i autonomia individual, que ara són amenaçats a Ucraïna». Per això, ha destacat la UE com una institució fonamental: «La Unió Europea és com l’oxigen, quan hi és no es nota, però quan falta comencen els problemes».

Finalment, ha advocat per revelar-se contra «la retòrica del joc generacional», ja que ha defensat la UE com una «construcció intergeneracional, de valors compartits de diferents generacions» i contra el pessimisme. «La situació convida al retrocés, però tenim possibilitats de canviar les coses, ens falta imaginació», ha afirmat.