Draghi aconsegueix augmentar en gairebé un 50% les importacions de gas algerià a Itàlia

Mario Draghi ha començat a moure fitxa per reduir la gran dependència d’Itàlia del gas rus. En un viatge llampec a Algèria, el primer ministre italià ha arribat a un acord pel qual el país nord-africà li subministrarà a partir de la pròxima tardor uns 9.000 milions de metres cúbics addicionals de gas per any, que arribaran a la península italiana a través del gasoducte Transmed. 

A canvi, Itàlia es compromet a treballar en projectes conjunts que desenvolupin «les energies renovables i l’hidrogen verd», a més d’iniciatives per generar «oportunitats de treball» per a Algèria. El pacte arriba després dels desacords del Govern espanyol amb Alger. «Havia promès que Itàlia es mouria amb la màxima rapidesa» per disminuir la dependència de Roma del gas rus. «És un objectiu estratègic», tant que «hi haurà més acords» d’aquest tipus, ha remarcat, en aquesta línia, Draghi.

«Aquest Govern vol defensar als seus ciutadans i a les seves empreses de les conseqüències» del conflicte russoucraïnès, ha dit el primer ministre italià, en una brevíssima roda de premsa després de reunir-se amb el president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune. Itàlia va adquirir l’any passat uns 21.000 milions de metres cúbics de gas d’Algèria. L’acord firmat per les dues parts avui serà posat en marxa per la petroliera italiana ENI juntament amb l’algeriana Sonatrach.

Costa amunt

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El viatge de Draghi a Alger sí que podria ser el primer de molts d’altres, com va donar a entendre fa uns dies el ministre d’Exteriors d’Itàlia, Luigi Di Maio, després de desplaçar-se fins a Qatar i l’Azerbaidjan. «El nostre objectiu és reforçar la cooperació energètica», va afirmar Di Maio, que en els pròxims dies podria desplaçar-se al Congo, Angola i Moçambic, altres productors d’hidrocarburs.

Els motius són diversos. Un d’aquests és que Alger, com també altres venedors d’hidrocarburs, són considerats països pròxims a Rússia i amb sistemes polítics inestables. A més d’això, la quantitat de gas que Itàlia necessita importar de l’estranger és majúscula: equival al 90% del gas que Itàlia consumeix (del qual el 40%, uns 29.000 milions de metres cúbics, procedia, fins ara, de Rússia). Per això, malgrat tot, el camí d’Itàlia encara s’anuncia costa amunt.