Nòmades i viatjants

¿Cop d’Estat als EUA el 2024?

  • Diversos generals han alertat de la possibilitat d’una nova insurrecció durant les pròximes presidencials

  • Només una minoria de votants republicans reconeix la gravetat de l’assalt contra el Capitoli

3
Es llegeix en minuts
¿Cop d’Estat als EUA el 2024?

Joseph Prezioso / AFP

Una facècia corre des de fa dècades entre diplomàtics i periodistes: «¿per què no hi ha cops d’Estat als EUA? Resposta: perquè no tenen ambaixada nord-americana». Es tracta d’una broma amb base real. Des de legacions diplomàtiques nord-americanes s’han organitzat enderrocaments, assassinats i contrarevolucions. L’historial delictiu inclou l’Iran, Indonèsia, Xile, l’Argentina, Nicaragua, el Brasil o Guatemala, entre d’altres.

Aquesta gràcia va deixar de ser efectiva el 6 de gener del 2021, dia de l’assalt al Congrés dels EUA per una turba d’exaltats que defensaven la tesi conspiranoica de Donald Trump, que li havien robat les eleccions. Darrere de les disfresses i les banyes hi ha el fet que es va tractar d’un acte violent per impedir la proclamació de Joe Biden com a president. Per dir-ho més clar: va ser un intent de cop d’Estat.

El Congrés investiga des de fa mesos els fets per delimitar les responsabilitats dels diferents actors polítics, sobretot la de Trump i els seus assessors. No va ser possible pactar una comissió independent, com la d’11-S o la de l’assassinat de John Kennedy. Els republicans miren de boicotejar els treballs per reduir el valor de les seves conclusions. Tot entra en el corrent de moda dels «fets alternatius»: la reinterpretació del passat en benefici propi. Els seus motors són les xarxes socials i la incultura general.

Les opcions de Trump el 2024

La clau d’aquests treballs és dilucidar si Trump va organitzar, va inspirar o va encoratjar l’atac el Congrés, si va ser conscient de la seva gravetat, i si va mirar d’aturar-lo. En l’envit es juga les seves opcions de ser candidat el 2024. No tinguin gaire esperances. Recordin Trump el 2016: «Podria disparar gent a la Cinquena Avinguda i no perdria vots».

La portada d’aquesta setmana de la revista britànica The Economist, una de les bíblies liberals,es demolidora. Titula: «Marxant». El dibuix que acompanya representa el temple grec de la democràcia, les seves dues últimes columnes s’han convertit en les potes posteriors d’un elefant que se’n va. L’elefant és el símbol del Partit Republicà. Marxa de la democràcia.

Tres generals nord-americans retirats han alertat en un article a The Washington Post del risc d’una altra insurrecció en les presidencials el 2024 amb presència de militars. La toxicitat del trumpisme també ha penetrat a les casernes. La retirada de l’Afganistan ha deixat ferides. Tot i que el compromís de sortir del país procedeix de Trump, el que queda a la retina són les caòtiques escenes de l’aeroport de Kabul, una cosa que cau en el deure de Biden.

Revisionisme republicà

La batalla s’entaula sobretot en les paraules. En una enquesta feta per la Universitat de Massachusetts, citada pel diari The Guardian, el 80% dels republicans qualifiquen l’assalt al Congrés del 2021 de «protesta»; un 62% assegura que els atacants eren «manifestants». Més greu: el 30% culpa de la insurrecció els demòcrates i el 20% va comprar la notícia falsa que els violents eren antifeixistes disfressats de trumpistes

El terreny està preparat perquè una nova generació de líders ultraconservadors i molt joves es faci amb llocs clau del Partit Republicà en les legislatives d’aquest any. A aquesta deriva republicana, similar a la d’amplis sectors del PP amb Díaz Ayuso i Casado, s’ha de sumar els grups armats de l’extrema dreta. La majoria no han sigut desmantellades. En aquests mesos Biden va creure que si deixava d’esmentar el nom de Trump l’amenaça desapareixia. La política exigeix intel·ligència i tacar-se les sabates de pols.

La guerra contra les vacunes i les mascaretes en nom de la llibertat individual és part del joc de deslegitimació de l’Estat. El mateix que la campanya contra les lleis de l’avortament i els moviments per privar del dret de vot milions de ciutadans. Hi ha 440 projectes de llei en marxa destinats a reduir l’accés al vot electrònic que afecta les minories i les classes més desfavorides. Tot això emparat per un Tribunal Suprem de majoria conservadora en què Trump va infiltrar tres jutges afins.

Notícies relacionades

Diversos instituts prestigiosos d’anàlisi política han advertit de la possibilitat que els EUA acabin governats per un dictador d’extrema dreta abans del 2030. Si els sembla una exageració tornin a veure les imatges de l’assalt. Ha transcorregut un any i l’únic tangible és el bast intent de manipulació dels fets: hem passat d’un greu atemptat a la democràcia promogut per l’extrema dreta a un pícnic de patriotes maltractats.