Les guerres del futur

La UE es prepara per combatre una amenaça híbrida permanent

  • Els Vint-i-set treballen en la nova ‘Brúixola estratègica’, el pla europeu de seguretat i defensa

  • El projecte, promogut per Borrell, aposta per «equips de resposta híbrida ràpida de la UE»

La UE es prepara per combatre una amenaça híbrida permanent

JOHANNA GERON / POOL

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

«No pots fer front a un atac cibernètic amb una guerra militar clàssica. Hem de ser capaços d’afrontar una amenaça híbrida amb instruments híbrids», afirmava fa només tres setmanes l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, durant el Fòrum de París per la Pau. Les seves paraules confirmen que la Unió Europea és conscient que combatre aquesta amenaça s’ha convertit en un dels desafiaments «més complexos» a què s’enfronten governs i institucions perquè els mitjans utilitzats evolucionen constantment i tot s’hi val per encoratjar conflictes i crear problemes, com han comprovat en la seva pròpia pell Polònia, Letònia o Lituània amb l’intent del règim bielorús d’Aleksandr Lukaixenko de desestabilitzar el club utilitzant com a arma una de les polítiques que més divideixen els Vint-i-set: la immigració i l’asil.

Ara Borrell proposa utilitzar l’anomenada ‘Brúixola estratègica’, el pla europeu de seguretat i defensa que la UE espera aprovar el març del 2022 i que contempla la creació d’una força militar de 5.000 soldats capaç de desplegar-se amb rapidesa, per crear una «caixa d’eines» que identifiqui tots els instruments que la UE té a les seves mans per combatre i respondre a atacs híbrids –ja siguin aïllats o part d’una estratègia– de manera coordinada, coherent i efectiva en tots els plans polítics possibles. «Això significa donar assistència, proporcionar capacitats, emetre declaracions conjuntes o adoptar mesures restrictives quan sigui necessari», diuen des de l’equip del cap de la diplomàcia europea. 

Contrarestar la manipulació

La intenció de Brussel·les és que la nova bateria «híbrida» integri tota mena de legislació o propostes en desenvolupament útils per combatre aquest fenomen. Des de l’estratègia de ciberseguretat fins al pla de democràcia europeu, amb l’objectiu de contrarestar de la forma més eficaç possible la manipulació i les interferències estrangeres, reforçar la seguretat de les xarxes digitals i la resiliència d’infraestructures crítiques –des de físiques fins a digitals– i detectar possibles atacs amb prou antelació. A més, entre les novetats, expliquen portaveus comunitaris, apunten per exemple a «la creació d’equips de resposta híbrida ràpida de la UE», que permetin als Estats membres recórrer a una àmplia gamma de coneixements especialitzats en vista de situacions concretes per recolzar les autoritats nacionals. 

«La Unió Europea té molts instruments i elements que van en la direcció adequada però és necessari continuar actualitzant els antics i desenvolupar nous» per omplir «les bretxes existents» i «mantenir la coherència a nivell nacional i europeu», afirma Rasmus Hindrén, director de relacions internacionals del Centre Europeu d’Excel·lència contra les Amenaces Híbrides, un organisme internacional independent amb seu a Hèlsinki, en què participen una trentena de països de la UE, el Regne Unit i els Estats Units, i creat arran de la inestabilitat creixent i els canvis en la seguretat global arran de la invasió russa de Crimea.

Tot i que reconeix que no és fàcil ni sempre és útil identificar una llista concreta d’amenaces, per l’ampli espectre d’aquestes, la seva evolució o la motivació que amaguen els «actors malignes» darrere dels atacs –principalment actors estatals o no estatals de Rússia o la Xina–, adverteix que les tendències tecnològiques emergents augmentaran el catàleg de riscos i apunta al perill –també beneficis– de la intel·ligència artificial. «Com més connectats, particularment a l’entorn digital, més atacs i vulnerabilitats. I la tecnologia critica és la intel·ligència artificial perquè crearà noves oportunitats en àmbits com el ciberespai», diu. 

Segons el parer d’aquest expert, que prefereix evitar l’ús bèl·lic de guerra híbrida, la ‘Brúixola estratègica’ és l’element que pot ajudar a augmentar la coherència en la resposta europea, tant en la presa de decisions, crucial en un àmbit en què la responsabilitat recau en els estats membres, com en el ventall de possibles mesures de dissuasió i resiliència. «És un problema que no desapareixerà i és probable que les amenaces híbrides estiguin amb nosaltres en el futur, de manera que serà necessari actuar de forma més àmplia i coherent», afirma.

Una prioritat des del 2016

Notícies relacionades

La primera vegada que la Unió Europea es va dotar d’un marc contra les amenaces híbrides va ser el 2016, dos anys després de la invasió i annexió il·legal de Crimea per part de Rússia, i ho va fer amb 22 accions i quatre objectius en ment: augmentar la conscienciació a través de l’intercanvi d’informació, reforçar la resiliència en sectors crítics per a la UE, més prevenció i un impuls a cooperació amb altres actors internacionals com l’OTAN, que també compta amb la seva pròpia estratègia en vista d’unes pràctiques que s’han disparat en els últims anys. 

L’atac químic contra l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla al sud d’Anglaterra va renovar la urgència, i el juliol de l’any passat els Vint-i-set van adoptar una estratègia de seguretat que posa el focus en la conscienciació i l’intercanvi d’informació a nivell europeu amb agències clau en matèria de seguretat com l’Europol, Frontex o Enisa. Ara la intenció és fer un pas més en vista d’un escenari estratègic cada vegada més disputat, amb demostracions de força militar i atacs desestabilitzadors constants. «Els dies en què la pau i la guerra constituïen dos estats clarament diferenciats han quedat enrere. Ens enfrontem i ens enfrontarem cada vegada més a situacions híbrides que requereixen una àmplia gamma de mitjans defensius», afirma Borrell.

Temes:

Unió Europea