Erdogan defensa una solució de dos estats per a Xipre

Hi va haver una època, fa 15 anys, en què el president turc, Recep Tayyip Erdogan, apostava per la unificació de Xipre, dividida en dos des de 1974. El 2004, les dues parts de l’illa van celebrar un referèndum per reunificar-se. Els turcoxipriotes van apostar pel sí, però els grecoxipriotes van bloquejar el procés.

15 anys després, tot ha canviat. Erdogan, que el 2004 va apostar per la reunificació perquè Turquia buscava en aquell moment entrar a la Unió Europea, ha canviat d’idea. També ho ha fet bona part de la societat turcoxipriota. 

«La UE, l’ONU i els grecoxipriotes han sigut deshonestos. Ja no hi podem confiar, com tampoc podem esperar 50 anys més i que aparegui una solució», ha dit Erdogan aquest dilluns, de viatge oficial a la República Turca del Nord de Xipre (RTNC). Aquest dimarts se celebra el 47è aniversari de la intervenció militar turca al nord de l’illa el 1974, després d’un cop d’estat ultranacionalista i feixista grec perpetrat pels coronels hel·lens, que volien annexionar l’illa a Grècia.

Llavors, el 20 de juliol d’aquell any, Turquia va llançar una operació militar al nord de Xipre, on van fugir tots els turcoxipriotes. Des d’aleshores, l’illa ha viscut dividida entre dos estats, un d’ells –el grecoxipriota– reconegut per tot el món i que és membre de la UE i l’altre –el turcoxipriota– un estat de facto només reconegut pel seu valedor, Turquia. 

L’últim mur

L’últim murDividint Nicòsia, la capital, i tota l’illa, queda l’últim mur d’Europa. Segons ha explicat Erdogan aquest dilluns, no caurà aviat. «Per a una solució sostenible i que duri, necessitem tenir la realitat en compte: la comunitat internacional haurà de reconèixer que a l’illa hi ha dos pobles diferents, amb dos estats diferents. I l’Estat dels turcoxipriotes haurà de ser reconegut», ha dit el president turc al Parlament turcoxipriota. Erdogan, fins fa pocs mesos, apostava per una solució federal al conflicte de Xipre.

Ja no. Segons ha dit el mateix Erdogan, Turquia entrarà en una ofensiva diplomàtica per al reconeixement internacional de la RTNC. I el primer a la llista ja ha sigut present aquest dilluns a Nicòsia: L’Azerbaidjan, que ha enviat diversos membres del seu Govern a Xipre per al discurs d’Erdogan. Turquia i l’Azerbaidjanes es cataloguen a si mateixos com «una nació, dos estats», i els turcs van ser aliats claus per als àzeris a la guerra contra Armènia a l’Alt Karabakh de la tardor del 2020.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

«Vull repetir que mai, mai de la vida, acceptarem una solució de dos estats. Això és el que Xipre pot esperar», va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen dijous passat en una visita a la part grega de l’Illa.

Erdogan, que es presenta a si mateix com el valedor de Xipre, no obstant, té altres plans, i van relacionats amb el maó: «Vull donar unes bones notícies que tinc des de fa alguns dies. La presidència no té un edifici que estigui a l’altura d’aquesta honorable institució. Començarem un projecte ben aviat per a un nou complex presidencial, que serà la manifestació d’aquest Estat real. Mostrarem al món quin tipus d’Estat tenen els turcoxipriotes».