Judici

Un expert assenyala que Chauvin va utilitzar «força mortal» contra Floyd

  • Jody Stiger considera que l’actuació inicial va ser apropiada, però que després «s’hauria d’haver reduït l’acció»

Un expert assenyala que Chauvin va utilitzar «força mortal» contra Floyd
4
Es llegeix en minuts
El Periódico

El sergent Jody Stiger, expert en l’ús de la força a la Policia dels Estats Units, ha assenyalat aquest dimecres que l’exagent Derek Chauvin va utilitzar «força mortal» sobre George Floyd al mantenir el seu genoll sobre el coll de l’ara mort durant més de nou minuts. Stiger, procedent del Departament de Policia de Los Angeles, ha prosseguit amb el seu testimoni, en qualitat d’expert, que ja va iniciar en l’anterior jornada del judici contra l’acusat de la mort de l’afroamericà Floyd, que se celebra davant un jurat al jutjat del comtat de Hennepin, a Minneapolis. L’expert ha mantingut que la força inicial utilitzada per l’expolicia va ser apropiada, però que quan Floyd va quedar a terra «s’hauria d’haver reduït l’acció».

Al jurat se li ha mostrat en la sessió d’aquest dimecres, la vuitena del procés, imatges preses per una càmera corporal d’un dels agents involucrats en la detenció, en què es mostrava la mà de Chauvin aparentment pressionant i manipulant el palmell de la mà de Floyd, que, emmanillat, ja estava bocaterrosa sobre el paviment. En aquest sentit, Stiger ha indicat que l’acusat va utilitzar també una «tècnica de compliment del dolor», que «utilitzen els oficials per aconseguir que un subjecte compleixi amb les seves ordres» i «a mesura que es compleixen, se li atorga la reducció del dolor».

El sergent ha afegit que podia sentir en el vídeo reproduït les manilles estrenyent cada vegada més les nines de George Floyd. El testimoni també ha incidit que les imatges mostren que Chauvin va utilitzar aquesta tècnica durant els més de nou minuts que va tenir immobilitzat l’ara mort al paviment, segons ha recollit ABC News. «Estava en posició de decúbit pron, estava emmanillat, no intentava resistir-se», ha afegit, i ha relatat que durant el succés, l’emmanillat va expressar el seu dolor i dificultat per respirar.

Segons Stiger, «el simple fet d’estar en aquesta posició i especialment estar emmanillat crea una situació en la qual la persona té dificultats per respirar, cosa que pot causar la mort». «Quan s’afegeix pes corporal a això, simplement augmenta la possibilitat de mort», ha afegit.

D’altra banda, l’investigador principal del cas, l’agent especial James Reyerson, de l’Oficina d’Aprenentatge Criminal de Minnesota, ha assegurat que després de revisar, junt amb un equip de 50 persones, els vídeos del cas, fotograma a fotograma, ha determinat que l’expolicia va posar el seu genoll i el seu pes sobre el coll de Floyd durant gairebé tot el temps que se’l va mantenir bocaterrosa.

Consum de drogues

L’advocat de Chauvin, Eric Nelson, que intenta mostrar al jurat que les drogues de fentanil i metamfetamina consumides i combinades amb una malaltia cardíaca van ser la causa de la mort de Floyd, ha qüestionat Reyerson sobre un vídeo en el qual la defensa al·legava que el mort deia: «He pres massa drogues». En un primer moment, l’investigador ha respost que Floyd sí que va fer aquesta declaració, si bé després el fiscal Matt Frank li ha demanat que revisés el vídeo per veure una versió més estesa, i Reyerson s’ha corregit expressant que creu que Floyd va dir: «No prenc drogues».

El judici ha acollit aquest dimecres també les declaracions dels científics forenses de l’Oficina d’Aprehensió Criminal McKenzie Anderson i Breahna Giles, que s’han endinsat en les evidències recollides al lloc dels fets, la furgoneta de Floyd i el cotxe de Policia en el qual se’l va intentar detenir. Així, han indicat que al vehicle del mort s’hi va trobar un medicament receptat per a l’addicció als opioides i dues píndoles que contenien mentanfetamina i fentanil. D’altra banda, han detallat que es van localitzar gotes de sang i trossos de píndoles a la part posterior del cotxe de la Policia.

Després de les proves de l’ADN a les gotes de sang, es va determinar que coincidia amb l’ADN de Floyd, segons els científics forenses, que han assenyalat també que van trobar saliva a les pastilles recollides al patruller que també coincidien amb l’ADN de Floyd i contenien metamfetamina.

S’acusa Chauvin d’homicidi en segon grau, homicidi involuntari en segon grau i assassinat en tercer grau. Si el jurat, format per dotze persones, el declara culpable en el judici, Chauvin podria enfrontar-se a una pena màxima de 40 anys de presó per assassinat en segon grau, 25 anys per assassinat en tercer grau i deu per homicidi involuntari.

Floyd, ciutadà de raça negra de 46 anys, va morir el 25 de maig del 2020 després de queixar-se que no podia respirar per tenir el genoll de Chauvin al seu coll, una seqüència que va ser gravada en vídeo. La resposta policial es va originar perquè Floyd va fer un pagament amb un bitllet fals de 20 dòlars.

Notícies relacionades

Chauvin va ser expulsat del Cos de Policia poc després i posat en llibertat sota fiança una vegada imputat per assassinat i maltractaments. Tres agents més s’enfronten a càrrecs de complicitat a l’hora de cometre el suposat crim. Tots ells seran jutjats a l’agost.

El succés va desencadenar el 2020 una onada de protestes contra la violència policial i el racisme en tots els Estats Units.