El Govern i l'oposició tornen als carrers a Veneçuela

La història es repeteix cíclicament a Veneçuela. Uns canten a un improbable futur de ventures. D’altres protesten amb vehemència. Els defensors de Nicolás Maduro i la seva aferrissada oposició van tornar aquest dimarts a mesurar forces als carrers. L’oposició aglutinada al voltant del diputat Juan Guaidó va recuperar part de la seva capacitat mobilitzadora tant a la capital com en altres ciutats de l’interior.

«L’objectiu d’avui s’ha complert: a tot el país demostrem que no hi ha por», va dir Guaidó a Caracas. D’acord amb el portal Contrapunto, el legislador «té a favor seu un entorn econòmic i social de descontentament generalitzat». No obstant, «això ha de ser ratificat amb una demostració de múscul polític en el terreny». I encara s’està lluny de les multitudinàries manifestacions dels primers mesos del 2019. No en va Guaidó, reconegut pels Estats Units i 54 governs més com a «president encarregat» de Veneçuela, va convocar els ciutadans a tornar fer marxes el pròxim dijous.

 «Queda clar que la dictadura té por. Estan sols. Nosaltres, en canvi, oferim garanties al món», va dir mentre es desplaçava pels barris acomodats de la capital. La manifestació havia de desembocar davant la seu de l’Assemblea Nacional (AN). Un cordó de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) li va impedir el pas. «Aquí hi ha la representació legítima del poble, representem l’Assemblea, els estudiants i els professors, és el moment de posar-se del costat del poble. Vostès estan desesperats, m’ho han dit els seus superiors», va cridar Guaidó a uns uniformats impertèrrits. «La teva família està fora del país, la meva també. Vostès tenen gana com nosaltres. Hi ha la possibilitat de fer la diferència. No tenen per què rebre ordres dels cubans», els va dir també. La tensió va anar en augment i el diputat va quedar enmig dels incidents entre la Guàrdia Nacional i alguns ciutadans de Caracas, en els quals es van llançar gasos lacrimògens i pedrades.

L’enfrontament no va anar a més.  La marxa es va dirigir llavors cap al barri de Las Mercedes. A la plaça Alfredo Sadel va celebrar un ple la facció de l’Assemblea Nacional que respon a Guaidó, on va aprovar un nou pla d’acció per forçar la sortida del poder de Maduro. L’altre sector legislatiu, encapçalat pel diputat Luis Parra, reivindica la legitimitat de la conducció del Congrés i negocia d’esquitllentes amb les autoritats executives, entre altres coses, una reforma del Consell Nacional Electoral (CNE), de cara als problables comicis legislatius de final d’any.

La denúncia de Bachelet

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els seguidors de Maduro també van ocupar una zona de Caracas. «La dreta ha convocat al llarg d’un mes la seva activitat. ¿Què va ocórrer? El mateix que ha ocorregut en les últimes convocatòries: ¡Res!», va dir Diosdado Cabello, el número dos del Govern. «En aquest sector cadascú va per separat, mentre el poble chavista està en defensa de l’ANC i de la pau del país».

Enmig de la pugna política, l’alta comissionada de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va tornar a referir-se críticament a la realitat veneçolana. La seva oficina, va dir, «segueix rebent denúncies de tractes cruels, inhumans o degradants» als opositors detinguts a la seu de la Direcció General de Contraintel·ligència Militar a Caracas. Cabello no va tardar a respondre-li.  «Bachelet està inhabilitada per opinar sobre Veneçuela, per parlar de drets humans, quan ella calla davant del que ocorre a Colòmbia, Xile, el Salvador, Bolívia. En el nostre país regna la pau, tenim estabilitat», va dir.