Evo Morales tem una guerra civil a Bolívia

«Tinc molta por», va confessar l’expresident Evo Morales a l’agència Efe des de l’exili sobre una possible guerra civil a Bolívia, i va exigir al «Govern de facto» que identifiqui els «autors intel·lectuals i materials de les 24 morts» que van tenir lloc des de la seva dimissió fa una setmana. El ministre de Govern, Arturo Murillo, va negar que el país s’encamini cap a alts nivells de confrontació. «Bolívia no serà un Vietnam. Bolívia sempre serà Bolívia i lliure», va dir amb el to d’un croat de la guerra freda.

«Denuncio a la comunitat internacional aquests delictes de lesa humanitat que no han de quedar impunes», va assenyalar Morales a través del seu compte a Twitter després de sentir el ministre Murillo. Els esdeveniments a Sacaba, a la perifèria de la ciutat de Cochabamba, semblen anunciar una nova fase política pelbloc de dretesque va aconseguir el poder. Només allàvan morir nou personesi en van ser ferides de gravetat 115, segons va denunciar el Defensor del Poble, Nelson Cox.«Hi va haver un acte de repressió, no ha existit un enfrontament, va precisar.  El mateix Murillo va dir en una compareixença a Cochabamba que existeixen informes que «tres dels morts tenen trets al clatell».

El decret sobre l’actuació de l’exèrcit

El rerefons de la violència estatal és el flamant decret 4078 que ha firmat la senadora Jeanine Áñez, autoproclamanda presidenta del país, pel qual els integrants de les Forces Armades que intervinguin en «els operatius per al restabliment de l’ordre intern i l’estabilitat pública» quedaran «exempts de responsabilitat penal» si actuen en «legítima defensa o estat de necessitat».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ho va considerar una capa de futura impunitat per als responsables de fets atroços. Jerjes Justiniano, ministre de la Presidència, va rebutjar que el decret en qüestió representi«una llicència per matar».L’ordre donada per la governant de facto, va dir, «té una base legal a la Constitució i la llei orgànica de les Forces Armades.

A l’entrevista, Morales va assegurar haver renunciat a la presidència per provar d’evitar l’escenari de dolor que es perfila a Bolívia. Va fer un pas al costat«perquè no hi hagi aquest racisme» ni fets de sang. Segons l’exmandatari bolivià, «les Forces Armades i els policies quevan conspirar i es van amotinar ara estan matant el poble.Segons el seu criteri, no existeix cap altra alternativa que«un gran diàleg nacional»que permeti allunyar de l’horitzó els pitjors fantasmes.