Europa tem un G-20 «difícil» per la creixent tensió global

La pluja i la calor van rebre aquest dijous la major part dels líders mundials que van arribar a la ciutat portuàriad’Osaka  (Japó) per participar els dies 28 i 29 de juny en la 14ª cimera del G-20, des de l’esclat de la crisi financera el 2008. 

El president dels EUA, Donald Trump, va aterrar a la ciutat japonesa a les 18.42 hora local (11.42 hora espanyola), sis hores després que arribés el president xinès, Xi Jinping, el segon gran protagonista d’aquesta cimera que té la guerra comercial i el canvi climàtic com a punts més calents de la seva agenda. 

La reunió bilateral que Trump i Jinping preveuen mantenir aquest dissabte es presenta com la cita més important d’Osaka, ja que d’això depèn el futur de les tensions comercials entre els Estats Units i el Japó i el de la guerra tecnològica pel desenvolupament del 5G, que han emprès les dues potències. 

El rotatiu hongkonguès‘South China Morning Post’va avançar aquest dijous la possibilitat d’una nova treva de sis mesos en la disputa comercial. I el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, va afirmar dimecres que les dues parts estaven “al 90% del camí” d’arribar a un acord, i es va mostrar optimista sobre una “via” per tancar-lo.

Però no es pot assegurar res. Al G-20 de Buenos Aires, al desembre, ja es va adoptar una treva de tres mesos que va quedar definitivament trencada al maig per l’aplicació de nous aranzels dels EUA a productes xinesos. El mateix Trump es va encarregar d’afirmar abans de viatjar cap a Osaka que si no hi ha acord, el “pla B” davant la Xina és estendre l’aranzel del 10% amb el que ja ha penalitzat a 200.000 milions d’exportacions xineses als més de 300.000 milions restants.

Una cimera “difícil”

Serà una cimera “difícil” a causa de les “creixents tensions globals” i a la urgència d’actuar contra el canvi climàtic i d’evitar les guerres comercials, va vaticinar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, després de reunir-se amb el primer ministre nipó, Shinzo Abe, amfitrió de la trobada. En aquesta reunió també va ser present el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en la vigília de la cimera que reunirà durant dos dies, el 28 i el 29 de juny, als líders dels països més industrialitzats del món i de les principals economies emergents. 

La mateixa delegació espanyola, que encapçala el president Pedro Sánchez, es planteja com a primer objectiu “que no hi hagi retrocessos” en les qüestions relatives a les regles multilaterals del comerç internacional i a l’Acord de París davant el canvi climàtic. A partir d’allà “qualsevol avenç que es pugui aconseguir serà positiu”, apunten.

El G-20 és la resposta multilateral que van adoptar els països més grans del món per aturar de forma coordinada les causes de la recent gran recessió global –amb epicentre en la caiguda del banc d’inversió Lehman Brothers, el 2008– i les seves desastroses conseqüències. 

Des d’aleshores, el G-20 es percep com el primer fòrum per a la cooperació econòmica internacional. I si en l’actualitat els principals riscos per a l’economia mundial són les tensions geopolítiques i comercials, el fòrum del G-20 ha de ser l’adequat per “augmentar la confiança global”, afirmen amb lògica aclaparadora els europeus Tusk i Juncker a la carta que han dirigit a la resta dels participants en la cimera.

Escalfar la reunió

Però no tots els participants en la cimera acudeixen a Osaka amb aquest esperit. Lluny d’apel·lar al multilateralisme, el president Trump es va encarregar d’avivar el conflicte amb els socis amb qui compartirà taula i estovalles a la ciutat japonesa. “Gairebé tots els països en aquest món s’aprofiten moltíssim dels EUA”, va afirmar Trump en una entrevista a la cadena televisiva Fox abans de llançar invectives, no només contra la Xina, sinó també contra el Japó (amfitrió del G-20), el Vietnam, l’Índia o Alemanya.

Aquests atacs resulten especialment sorprenents si es té en compte, a més de la seva reunió amb Xi Jinping, que Trump preveu mantenir trobades bilaterals a Osaka amb Angela Merkel (Alemanya), Narendra Modi (Índia), i Shinzo Abe (Japó). També amb Vladimir Putin (Rússia), amb la crisi de l’Iran sobre la taula, i amb Mohammed bin Salman (Aràbia Saudita), principal enemic del país persa, així com amb Tayyip Erdogan (Turquia) i amb Scott Morrison (Austràlia).

Tot en ebullició

Com quasi sempre, aquesta reunió del G-20 també s’endevina com una espècie d’olla de pressió en la qual, al marge de l’agenda oficial, bulliran durant dos dies diverses tensions geopolítiques i domèstiques.

Notícies relacionades

El Govern d’Erdogan bloqueja a Istanbul la flotilla internacional

El "Guantánamo" dels palestins

Les disputes comercials, la guerra tecnològica del 5G, la crisi dels EUA davant l’Iran i el canvi climàtic borbollegen en aquest recipient; però també el repte de les criptomonedes, un nou sistema fiscal per al’economia digital, el dubtós futur del’Organització Mundial del Comerç (OMC), la sobreproducció d’acer al món o la contaminació marina pelsplàstics  bullen en aquest brou del G-20 d’Osaka.

La negociació pendent entre els socis europeus per al repartiment de càrrecs en les institucions de la Unió Europea és un dels ingredients domèstics en ebullició, per no citar el‘brexit’que ve, la possible multa europea a Itàlia pel seu deute o qualsevol possible pista que pugui aportar el president espanyol, Pedro Sánchez, sobre la formació del Govern.