Espanya segueix la cua de l'OTAN en despesa en Defensa

Espanya seguirà un any més a la cua de l’OTAN en despesa en Defensa. Segons la primera estimació presentada aquest dimarts per l’Aliança Atlàntica, el Govern espanyol destinarà el 2019 un 0,92% del producte interior brut (PIB), una dècima menys que l’any passat, cosa que situa Espanya com el segon país que menys invertirà, només per davant de Luxemburg (0,55%), un lloc més avall del que ocupava l’any passat ja que s’ha vist superat per Bèlgica, i molt lluny encara del 2% del PIB que s’han marcat com a objectiu els països aliats per a l’any 2024.

Segons els càlculs de l’OTAN, que serviran de base per a la discussió que mantindran aquest dimecres i dijous els ministres de Defensa, són set els països que arribaran a aquest objectiu: Els Estats Units (3,42%), Grècia (2,24%), Estònia (2,13%), el Regne Unit (2,13%), Romania (2,04%), Polònia (2,01%) i Letònia (2,01%). A més, ja són molt a prop d’aquesta meta també Lituània (1,98%) i Turquia (1,89%) i s’hi acosten França (1,84%), Croàcia (1,75%) i la República txeca (1,74%). 

“Cada vegada més aliats estan arribant al 2% de despesa. Aquest any esperem que vuit països assoleixin la meta davant els 3 que hi havia el 2014. És una bona tendència i esperem que segueixi”, ha celebrat el màxim responsable de l’OTAN. Les noves xifres suposen, segons ha explicat el secretari general, Jens Stoltenberg, un increment de la despesa del 3,9% en el que és cinquè any consecutiu d’increments, després de l’avenç del 4% registrat el 2018, el 5,8% del 2017, el 2,9% del 2016 i el1,6% del 2015. 

El balanç presentat per Stoltenberg també confirma que són cada vegada més els països que han augmentat la despesa en capacitats i ja són 16 els aliats que destinaran aquest any almenys el 20% de la despesa en equipament. Aquest és el cas d’Itàlia (20,6%), Espanya (20,7%), Holanda (23,1%), Hongria (23,5%) i una dotzena de països més amb Luxemburg (44,6%) i Eslovàquia (41,7%) al capdavant. “Hi ha hagut un progrés impressionant i un senyal de compromís”, així que “l’OTAN és al bon camí però hem de mantenir aquesta línia positiva”, ha reivindicat. 

Ultimàtum a Rússia

A més de parlar de despesa militar, la reunió ministerial de Defensa també abordarà la situació a l’Afganistan, la política espacial i la violació per part de Rússia del Tractat per a l’eliminació de Forces Nuclears de mitjà i curt abast (INF en les seves sigles en anglès). El futur d’aquest pacte, firmat entre Washington i Moscou el 1997 i que els Estats Units han decidit abandonar per les contínues violacions per part de Rússia, segueix en l’aire i Moscou té fins al 2 d’agost per destruir, de forma verificable, els seus míssils SSC-8. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

“Encara hi ha temps: cinc setmanes. El temps s’acaba però Rússia té temps per complir i respectar el tractat”, ha insistit Stoltenberg fent una crida a Moscou perquè segueixi un camí responsable. “Desgraciadament no hem vist indicacions que Rússia tingui la intenció de fer-ho. De fet, continua desenvolupant i desplegant nous míssils”, ha lamentat l’ex primer ministre noruec reconeixent que el problema ve de lluny i que la primera vegada que va ser denunciat va ser durant la cimera de Gal·les pel president nord-americà, Barack Obama.

Stoltenberg ha confirmat que el Consell OTAN-Rússia es reunirà la setmana que ve a Brussel·les i que els ministres hauran de decidir aquesta setmana els països a seguir en cas que Rússia no modifiqui la seva posició. Tot i que el secretari general de l’Aliança ha eludit pronunciar-se sobre possibles mesures, sí que ha avançat que la seva intenció és evitar una escalada. “La nostra resposta serà defensiva, mesurada i coordinada” i “no imitarà el que faci Rússia” perquè “no tenim la intenció de desplegar nous míssils terrestres a Europa”, ha dit. Tal com ha reiterat en altres ocasions, el bàndol aliat no vol entrar en una nova cursa armamentística però si Rússia continua desplegant nous míssils hauran de garantir que “la nostra dissuasió i defensa continuïn sent creïbles i efectives. Aquesta és la feina de l’OTAN”, ha avisat.