Burilles, cables elèctrics i altres fallades de seguretat a Notre-Dame

La investigació sobre les causes del devastador incendi que el 15 d’abril passat va arrasar la coberta i l’agulla de Notre-Dame està lluny de tenir una conclusió definitiva, però, segons revela aquest dimecres 'Le Canard Enchaîné', s’han detectat nombroses fallades de seguretat a les obres de rehabilitació de la catedral que van poder contribuir a la catàstrofe. La primera, que els obrers fumaven malgrat estar estrictament prohibit.

"Efectivament, hi ha hagut companys que de vegades contravenien aquesta prohibició i ho lamentem", ha admès a l’Agència France Press el portaveu de Le Bras Frères, l’empresa encarregada dels treballs, Marc Eskenazi, qui ha assenyalat que aquesta normativa no sempre es complia perquè "era una mica complicat baixar i això portava temps".

No obstant, ha descartat que un cigarret mal apagat hagi pogut originar el sinistre. "Si algú intenta encendre foc en una xemeneia sap que no passarà gran cosa posant una burilla en un tros de roure", ha afegit. La policia ha descobert restes de set burilles a les bastides, tot i que continua donant prioritat a la hipòtesi del curtcircuit.

El setmanari satíric indica també que, malgrat el risc evident de curtcircuit i en contra de les indicacions dels arquitectes de monuments històrics, els cables elèctrics es prodigaven per l’entramat de bigues de fusta i sota l’agulla de 96 metres de Viollet-le-Duc que va acabar sent pastura de la flames. L’electrificació es va fer el 2012, quan es van renovar les campanes de les torres. El muntatge havia de ser temporal, però l’electricitat no es va tallar a l’acabar la reparació.  

Cadena d’errors

Una altra cadena d’errors va impedir que els bombers arribessin abans del que ho van fer al lloc del sinistre, perquè van passar 35 minuts –i no 20 com es recull en la versió oficial– des que es va desencadenar l’incendi fins que es va desplegar l’operatiu.

La primera alerta va sonar a les 18.20 hores, quan s’oficiava missa a l’interior del temple, però el regidor i un agent de seguretat de la catedral que van pujar a la teulada per comprovar si hi havia foc no van trobar res i van creure que es tractava d’una falsa alarma.

Els responsables de la catedral apunten a una fallada del sistema de vigilància de l’empresa Elitys, que no hauria identificat correctament la zona afectada, una cosa que l’empresa nega. Al final, quan es van localitzar les flames en la base de l’agulla havia passat més de mitja hora. Els bombers van arribar poc abans de les 19 hores. Molt tard per salvar la coberta.

A més, les boques d’incendis situades a l’exterior de la catedral eren massa estretes i només podien canalitzar entre 200 i 500 litres d’aigua per, suficient per apagar un conat d’incendi, però no un foc en tota regla. Això va obligar els bombers a retrocedir per pujar més tard a l’edifici amb mànegues més potents.

Notícies relacionades

Notre-Dame: a grans donatius, grans polèmiques

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

Segons 'Le Canard Enchaîné' hi va haver més irregularitats. El pla contra incendis dissenyat per la direcció regional d’assumptes culturals no es va respectar. El dispositiu exigia tenir un ordinador de seguretat per vigilar el temple les 24 hores del dia i dos vigilants contractats per l’Estat, però només hi havia una persona entre les 8 i les 23 hores.

Fins ara, la brigada criminal encarregada de les indagacions continua donant prioritat a la hipòtesi d’un curtcircuit que podria haver-se originat als motors dels ascensors de les bastides o a les caixes de fusibles necessaris per efectuar les obres.