El Govern de Bèlgica, de nou en la corda fluixa

El futur de l’Executiu federal belga, que governa en minoria, continua en l’aire. La crisi política desencadenada per la sortida del Govern delsnacionalistes flamencs de la N-VA, a causa del rebuig del pacte migratori de l’ONU, no s’ha tancat i el liberal francòfon Charles Michel podria enfrontar-se aquest dimarts a una moció de confiança al Parlament. Si es confirma el vot i no supera la prova, haurà d’avançar les eleccions federals, previstes per al26 de maig.

El ministre d’Exteriors, Didier Reynders, ha deixat clar que no acudiran a la cambra a demanar el vot de confiança, tal com reclama l’oposició. El Partit Popular, una formació francòfona d’extrema dreta molt minoritària que no té relació amb el PPE, ha anunciat la seva intenció de presentar una moció per acabar amb el que qualifiquen de petits jocs polítics. “Hem recolzat el Govern anterior en múltiples ocasions, quan la N-VA era a bord i actuava com un salvaguarda. Ara que han sortit, l’equilibri s’ha trencat. No hi ha ningú per representar la dreta i defensar la seguretat i la identitat dels ciutadans”, han justificat.

A expesos de l’oposició

Tot dependrà, per tant, de com respongui l’oposició, inclosa la N-VA, que segons la premsa belga ha posat quatre condicions per no forçar l’avançament electoral: un compromís a revisar la Constitució en la pròxima legislatura per obrir la via cap al confederalisme, aprovació del pressupost del 2019 tal com s’ha negociat, respectar el pacte laboral que inclou una regressivitat en el subsidi de l’atur i l’abstenció en el vot del pacte migratori a Nova York aquesta setmana. Michel ja ha dit alt i clar que no es deixarà “intimidar pel xantatge de la N-VA”, en relació amb el pressupost, que ha de votar-se abans de dijous, i ha avisat que les condicions “són inacceptables”.

L’anunci es produeix hores després de la manifestació convocada a Brussel·les pels joves de l’ultradretà Vlaams Belang contra el pacte migratori de què han renegat governs com Hongria o Àustria. L’acte, al qual van acudir entre 5.000 i 6.000 manifestants flamencs d’extrema dreta que van demanar la dimissió del primer ministre, va acabar amb durs enfrontaments amb la policia i destrosses al barri europeu.

Brussel·les critica la violència

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

“El dret a exposar les opinions polítiques és sacrosant, però no a costa de la dignitat o propietat d’altres. La violència i el vandalisme no tenen lloc en la nostra societat”, ha avisat aquest dilluns el portaveu de l’Executiu comunitari, Margaritis Schinas, una de les institucions atacades diumenge pels manifestants, que s’ha congratulat que no poguessin arrencar de soca-rel el pal amb la bandera europea del lloc on oneja.

Segons el parer de la Comissió Europea, el que toca fer davant d’atacs com aquest és lluitar contra la desinformació amb informació. “No és legalment vinculant. No crea un dret a la immigració ni anima a la immigració il·legal”, ha conclòs, i ha negat els eslògans que airegen els qui s’hi oposen com la N-VA, que coneix bé la debilitat de l’Executiu minoritari belga i sembla disposada a aprofitar-la.