El mar d'Azov, el nou front de la guerra a Ucraïna

Els dipòsits de terra i llim que transporten els cabalosos rius que desemboquen almar d’Azov d’Azov han convertit aquest petit oceà interior, de 39.000 quilòmetres quadrats d’extensió, de color verdós, de costes sorrenques i d’aspecte poc suggeridor per al bany en la superfície marítima menys profunda del planeta: de 0,9 a 14 metres, amb una mitjana de set, una característica que dificulta la navegació marítima a les seves aigües.

Per a Kíev, el mar d’Azov és de gran importància estratègica, ja que acull dos dels ports més importants del país, els de Mariúpol i Berdiansk, per on s’evacua la producció de les gegantines plantes metal·lúrgiques, el principal i únic motor de l’est del país, l’economia dels quals està molt afectada per la guerra amb les milícies prorusses. Per a Moscou, en canvi, és la principal ruta d’entrada des de l’oceà obert al mar Caspi, un altre mar interior situat a uns 450 quilòmetres a l’est, i accessible per als barcos de gran tonatge a través del curs de dos rius navegables, primer el Don i després el Volga, units per un canal obert el 1952.

El seu únic punt d’entrada des del veí mar Negre ésl’estret de Kertx, un braç de mar d’entre tres i 15 quilòmetres d’ample que separa Crimea i la regió russa de Krasnodar i la sobirania del qual, fins al 2014, es repartien Ucraïna i Rússia. La controvertida annexió de la península pel Kremlin, no reconeguda per la comunitat internacional, va trastocar des d’aleshores aquest equilibri, i els dos marges de l’única via d’accés al mar d’Azov van passar a estar sota control del Kremlin.

Desencadenament de la crisi

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La inauguració del pont de Kertx entre dos territoris que Rússia considera seus i que Ucraïna disputa ha acabat per desencadenar aquesta crisi, que ja feia temps que es veia venir. Des de l’obertura de la infraestructura, Moscou ha reforçatha reforçat els controls sobre els barcos mercants que creuen l’estret, passen per sota la flamant infraestructura i es dirigeixen a ports ucraïnesos, al·legant raons de seguretat, retenint-los fins i tot durant dies. Kíev considera que la mesura no és més que un bloqueig naval 'de facto' destinat a asfixiar econòmicament una deprimida regió i fer-la inviable.

Amb l’inici de les tensions, tant Rússia com Ucraïna han incrementat els seus dispositius militars al mar d’Azov; Kíev, fins i tot planejaobrir-hi una base militar en les pròximes setmanes.  La flotilla de tres barcos de la Marina ucraïnesa capturada i retinguda al port de Kertx forma part d’aquest reforç naval ordenat per Kíev per afrontar Rússia, la Marina de la qual supera àmpliament la del seu veí de l’oest tant en efectius com en nombre de barcos o capacitat de foc.