Les retallades de Trump ofeguen els refugiats palestins

El centre de salut del camp de refugiats Al Shati (la Platja), a la vora del mar de Gaza, està ple a vessar. Desenes de persones esperen en sales i passadissos. "Al Shati és el lloc amb més densitat de població de la petita franja palestina –55.000 habitants per km²– i un dels més massificats del món", assegura el subdirector de l’Oficina d’Estadístiques de Gaza, Zaher Tantish.

L’Agència de l’ONU per als Refugiats de Palestina (UNRWA), on estan registrats 5,15 milions de persones, gestiona el centre Al-Shati i 57 camps més a Palestina, el Líban, Jordània i Síria, on viuen un terç dels inscrits. L’agència s’encarrega de l’educació i sanitat de tots els refugiats –més de 3 milions utilitzen els seus centres de salut–, presta serveis socials i ofereix microcrèdits.

Dret al retorn

UNRWA es va crear a instàncies del’Assemblea General de l’ONU el desembre de 1949 i va iniciar la seva etapa l’1 de maig de 1950. Llavors atenia 750.000 refugiats. Eren considerats com a tals aquells "que tenien com a lloc normal de residència Palestina entre l’1 de juny de 1946 i el 15 de maig de 1948, i que van perdre les seves cases i mitjà de vida com a resultat del conflicte de 1948" entre israelians i àrabs, després de la proclamació de l’Estat d’Israel. També es van incloure els seus descendents i, posteriorment, els refugiats de la guerra de 1967.

El mandat d’UNRWA està previst "fins que s’assoleixi una solució justa" per als refugiats, el dret dels quals al retorn va quedar recollit en la resolució 194 de l’ONU, tot i que mai s’ha complert. Per això, l’Assemblea General ha renovat el mandat al llarg dels anys. L’últim expira el 30 de juny del 2020.

No seria estrany que quan es voti de nou sobre la qüestió, els EUA ho faci en contra, trencant amb la seva política de set dècades. Si pogués, el president nord-americà, Donald Trump, clausuraria UNRWA, seguint la voluntat del seu bon amic Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel. Però com que tancar-la no està a les seves mans, ha optat per intentar ofegar-la desposseint-la de fons.

Campanya de recollida de fons

Washington va començar el 2018 anunciant una retallada de 300 milions de dòlars (259 milions d’euros) dels 360 anuals (306 en euros) que els EUA havien donat anteriorment. L’agència, que ja patia un dèficit de 125,6 milions d’euros, va llançar una campanya de recollida de fons sota el lema "La dignitat no té preu" i va obtenir 205 milions. Sense ells no hauria pogut obrir el 29 d’agost les seves 711 escoles, on estudien 526.000 alumnes. 

UNRWA només disposa de fons per assegurar les classes de setembre. Perquè arribin a final d’any, necessita 187 milions d’euros. "És inconcebible per a mi dir a mig milió d’estudiants i als seus pares que la seva educació és massa cara per al món. Tampoc ens podem permetre el luxe de tancar la meitat de les nostres escoles ni de les nostres 150 clíniques", va afirmar el cap d’UNRWA, Pierre Krähenbühl, la vigília d’inaugurar el curs escolar.

Responsabilitat moral

"Se’ls ha dit als refugiats de Palestina que tinguin fe en els processos de pau fins que s’arribi a una solució justa i duradora. Dècades després, no tenen ni justícia ni una solució duradora. La comunitat internacional té la responsabilitat moral de sostenir serveis vitals com l’educació i la sanitat", va assenyalar Krähenbühl.

La situació s’ha agreujat des que Trump va anunciar el 31 d’agost que el seu país no donaria ni un dòlar més a l’UNRWA. "Els EUA eren un dels principals donants del programa d’ajuda d’emergència, que atén les conseqüències de la guerra i del bloqueig a Gaza", explica Adnan Abu Hasna, portaveu d’UNRWA a Gaza. 

"Cada any ens donava 91 milions de dòlars (78 en euros) que servien per alimentar un milió de refugiats. Els ha eliminat i hem hagut de retallar altres serveis, com el programa de salut mental, per mantenir l’alimentació", lamenta Abu Hasna.

Retallades i acomiadaments

"Al personal de salut mental l’han posat a mitja jornada i els administratius els han acomiadat per les retallades. Hi havia un psicòleg per escola, però ara està al 50%, tenim mig psicòleg", exposa el director del Programa de Salud Mental de la Comunitat de Gaza, Yaser M. Abu-Jamei. 

"En cada escola hi ha una mitjana de 600 alumnes. Molts tenen problemes, resultats escolars baixos, un 10% presenta un comportament violent, d’altres, depressió, síndrome posttraumàtica, malsons. No podran rebre la teràpia adequada. ¿Què passarà amb ells? ¿Què farem amb cent nens violents al pati?", es pregunta Abu-Jamei.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’UNRWA creu que les retallades dels EUA "són purament polítiques, tenen relació amb el reconeixement per part de Trump de Jerusalem com a capital d’Israel", apunta Abu Hasna. 

"Nikki Haley [ambaixadora dels EUA a l’ONU] va dir que els palestins havien de tornar a negociar per continuar rebent fons. Estan polititzant l’assistència humanitària", assevera el portaveu d’UNRWA.