La batalla d'Alep arriba al final enmig d'una escalada d'atrocitats

La tragèdia d’Alep sembla haver deixat de banda qualsevol indici d’humanitat. Un «col·lapse d’humanitat», segons el portaveu de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU, Jens Laerke. El seu company Rupert Colville, portaveu del Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, va assegurar ahir que l’organisme mundial compta amb proves fiables d’assassinats casa per casa a la ciutat siriana per part de l’Exèrcit sirià i els seus aliats, principalment russos i iranians.

En una roda de premsa a Ginebra, Colville va indicar que compten amb informes de trets a 82 civils, entre ells 13 nens i 11 dones. Aquests dossiers, que el portaveu va admetre que eren impossibles de verificar, detallen 82 casos en què les tropes que combaten del costat del president sirià, Baixar al-Assad, haurien entrat en vivendes d’Alep oriental (lloc que va definir com a «últim racó infernal») i matat les persones que trobaven a l’interior.

Colville va assenyalar que la població ni tan sols podia recuperar els seus morts, donat el nivell de destrucció i la por imperant a la ciutat. La Defensa Civil Siriana (coneguda com els cascos blancs) va comunicar ahir a  la matinada a través del seu compte de Twitter que no podia informar del balanç de víctimes relatives a dilluns: «Tots els carrers i els edificis destruïts són plens de morts. És l’infern», assegurava el missatge.      "GENOCIDI DES DE L’AIRE"

El responsable dels cascos blancs a Alep, Ammar al-Selmo, va relatar a EL PERIÓDICO per telèfon que «ara hi ha més de 100.000 persones a la part assetjada de la ciutat. Prefereixen morir sota les bombes i arriscar la seva vida. La situació és de complet terror». «Si vols ajudar els ferits, el millor que pots fer és enterrar-los amb dignitat. No hi ha cura, no hi ha tractament», va explicar Selmo, amb veu notablement esgotada.

«Ningú sap què passarà o què s’ha de fer. No hi ha opcions. Els avions concentren els bombardejos als quatre o cinc barris que encara queden –va prosseguir el cap a Alep dels cascos blancs–. Cada bomba és una massacre. En tota l’amplitud del significat de la paralula. És un genocidi des de l’aire».

Selmo es va confessar decebut amb l’abandonament internacional que ha patit la ciutat, pràcticament sota el control d’Assad, responsable del principal nombre de morts des de l’inici de la guerra de Síria, molt al davant de l’Estat Islàmic i dels grups gihadistes que integren una oposició a Damasc que també inclou moderats.

«Abans –va explicar Selmo– pensàvem que el genocidi de Hama havia tingut lloc perquè no hi havia premsa [es refereix a la matança de desenes de milers de civils el 1982 comesa per Hàfiz al-Assad, pare de l’actual president sirià, per sufocar un alçament islamista]. Vergonya per al món. Vergonya per a les Nacions Unides». «Esperem no veure aquest Exèrcit sectari entrar en una altra ciutat. Preferim morir per no veure-ho», va concloure el rescatador.

Però ahir al voltant de les 19.20 hores (dues hores menys a Espanya) van començar a emergir notícies d’un nou alto el foc a Alep. Un militar rebel d’alt rang citat per l’agència de notícies AFP va confirmar l’acord assolit, que cobriria l’evacuació de civils i combatents. Poc després es va anunciar la convocatòria urgent d’una reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

La informació disponible al tancar aquesta edició indicava que civils i guerrillers serien evacuats a altres zones controlades per l’oposició. Segons AFP, els primers a ser evacuats serien els civils i els ferits. L’ambaixador rus a l’ONU, Vitali Txurkin, va confirmar l’acord.

La periodista siriana Waad Alkateab, resident a Alep i embarassada del seu segon fill, va explicar a EL PERIÓDICO l’alleujament que li suposava aquest anunci. «Ens han dit que el Govern, els russos i els rebels han aconseguit un acord. Ens trauran d’Alep en 48 hores i comença un alto el foc», va apuntar Alkateab per via telefònica. I va afegir: «La situació era molt complicada. Teníem molta por que el règim entrés a la nostra zona. I no hi havia per on escapar-se. Temíem una massacre de tots nosaltres: civils, activistes i rebels. Ara crec que estem bé amb aquest acord. Volíem quedar-nos, però el que vam veure en els últims dies va ser tan terrible...»

SÚPLICA D’AJUDA

En un comunicat emès dilluns a la nit, quatre associacions humanitàries sirianes (inclosos els cascos blancs) havien suplicat ajuda a la comunitat internacional: «El règim ha estat intentant matar-nos durant cinc anys. Per favor, no n’hi doneu l’oportunitat. No podem creure que els països més poderosos del món no puguin traslladar 100.000 ànimes quatre quilòmetres, a una relativa seguretat».

Notícies relacionades

L'Exèrcit sirià ja controla el 90% d'Alep

La destrucció d'Alep, a vista de dron

Per la seva part, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va apuntar que «centenars de persones segueixen arribant als refugis» en zones més segures d’Alep. «Molts van haver d’amagar-se durant dies sense llum del sol ni electricitat, sense possibilitat de trobar menjar o aigua», va afegir el CICR.

«La situació sanitària és catastròfica. Gairebé cap clínica funciona –va continuar l’organització–. Treballem tot el dia per proporcionar menjar, aigua i refugi a milers de persones. Però no és suficient».