Moments clau (i surrealistes) de l'extraordinària campanya als EUA

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

El duel per la presidència dels Estats Units entre Donald Trump i Hillary Clinton sembla ja garantit, amb els dos candidats havent obtingut, de facto, les nominacions dels seus respectius partits, el milionari empresari fa dues setmanes i l'exsecretària d'Estat, exsenadora i ex primera dama aquest dilluns. Fins que el pròxim 8 de novembre els nord-americans vagin a les urnes i elegeixin el successor de Barack Obama a la Casa Blanca es poden augurar cinc mesos d'una de les batalles electorals més dures i impredictibles en la memòria recent, almenys si es pren com a referència la campanya fins ara, més d'un any ple de moments extraordinaris i, en molts casos, surrealistes. Aquest és un repàs d'alguns d'ells.

UN ANUNCI QUE VA MARCAR EL TO

El 16 de juny del 2015 Donald Trump va baixar acompanyat de la seva dona Melania les escales mecàniques de la torre que porta el seu nom a la Cinquena Avinguda de Nova York, es va col·locar davant la premsa i va fer el pas amb què fins llavors només havia tontejat: va anunciar formalment la seva candidatura a la nominació republicana. Els 50 minuts que va parlar el magnat immobiliari i estrella de la televisió realitat van ser la carta de presentació del discurs i el to que ha mantingut des d'aleshores, una llista d'insultspropostes esbojarrades, escasses dades i apel·lacions a recuperar "la grandesa d'Amèrica". Així ha marcat des d'aleshores la campanya republicana i nord-americana i ha aconseguit, també, connectar amb una part important de la ciutadania, fastiguejada del sistema i dels polítics tradicionals.

ELS INSULTS

Les primeres setmanes de campanya de Trump van demostrar que les provocacions de l'anunci de la seva candidatura no eren flor d'un dia i van començar a deixar de manifest també la seva capacitat per dominar la conversa política i mediàtica i per sobreviure al que a altres els hauria costat la carrera. Va tenir la gosadia, per exemple, d'insultar John McCain, qüestionant que el senador que va ser presoner de guerra al Vietnam fos qualificat per això d'heroi, i encara que tothom se li va llançar a sobre era evident que en el poblat camp republicà, on hi ha arribat a haver 17 aspirants a la nominació, s'havia abaixat el llistó del que és admissible. Fins i tot Obama va dir davant els exabruptes que "seria ridícul si no fos tan trist".    

EL REI DELS DEBATS

L'agost del 2015 va tenir lloc el primer d'una dotzena de debats entre els candidats republicans i des del principi van quedar marcats per Trump i el seu estil, més dominats per atacs personals que per propostes polítiques però convertits també, això sí, en èxits d'audiència. Va ser en el primer d'aquests debats on Trump va protagonitzar una trobada carregada de masclisme amb la moderadora, Megyn Kelly, a la qual després insultaria fent referència a la seva menstruació.

IRREFRENABLE

La campanya seguia i s'anaven fent un lloc gràcies a bones actuacions en els debats altres candidats com Carly Fiorina, Marco Rubio, Jeb Bush, Ted Cruz i John Kasich, però tant Trump com el neurocirurgià Ben Carson, un altre outsider de la política, seguien en ascens. I això que Trump es mostrava irrefrenable. Tant es mofava d'un periodista discapacitat en un míting que prometia expulsar els refugiats sirians als EUA si arriba a la Casa Blanca, una de les primeres mostres d'una islamofòbia que es va estendre entre els candidats republicans i que el mateix Trump portaria a l'extrem al proposar al desembre el veto a l'entrada als EUA de tots els musulmans.

GUERRA A TRES BANDES (I KASICH)

A l'inici del 2016, a les portes dels primers caucus i primàries, estava ja clar que Trump era un candidat que s'havia de prendre seriosament i quan les urnes van començar a parlar va anar perfilant-se que la baralla republicana seria cosa de tres (Trump, Cruz i Rubio), encara que després es faria un espai entre tant extrem el conservadorisme moderat de John Kasich. I a mesura que intensificava la guerra intestina, pujaven també de to els insults de Trump, tant es mofava de la "baixa energia" de Jeb Bush que qualificava Cruz incessantment de "mentider" o coses pitjors o denigrava Rubio qualificant-lo de "petit Marco" o rient-se d'ell.

¿MAI TRUMP?

Al Partit Republicà augmentava el temor davant l'auge d'un candidat que els estava dinamitant i cobrava força el moviment "mai Trump", amb inèdits atacs com el que va llançar contra el favorit Mitt Romney, que va arribar a dir-li "farsant". Les urnes, no obstant, seguien recolzant-lo i els seus rivals, cometent errors.

I el nivell del discurs polític seguia degradant-se. 

VIOLÈNCIA

La campanya està vivint també uns nivells de tensió i violència sense precedents. Un míting de Trump a Chicago va haver de suspendre's i el mateix Trump, que va dir que els seus votants seguirien donant-li suport encara que disparés a algú al carrer, ha sigut acusat d'incitar a la violència.

En un altre dels seus mítings, quan s'emportaven un home que estava protestant contra ell, el magnat immobiliari va dir que li agradaria "donar-li un cop de puny a la cara".

Entre alguns dels seguidors de Trump, que ha mantingut viva la teoria conspirativa que posa en dubte que el president Obama naixés als EUA, flueix també un aire innegable de racisme i el candidat no ho ha dissipat amb gestos com mostrar-se reticent a rebutjar el suport de supremacistes blancs i el Ku Klux Klan.

SANDERS I CLINTON, TENSIÓ CREIXENT

En el camp demòcrata la baralla intestina per la nominació ha seguit coordenades més tradicionals però no ha estat tampoc exempta de moments tensos, especialment a mesura que s'anava fent més disputat el duel entre Hillary Clinton i Bernie Sanders.

Aquesta tensió s'ha pogut veure en diversos dels debats. 

Notícies relacionades

També ha portat Clinton a perdre els nervis en alguna trobada amb seguidors del seu rival.

I la campanya demòcrata tampoc ha evitat les seves polèmiques, com quan en un acte de suport a Hillary Clinton l'exsecretària d'Estat Madeleine Albright va assegurar que "hi ha un lloc especial en l'infern per a les dones que no recolzen altres dones".