El Papa indigna els indígenes al canonitzar el frare que va establir les primeres missions a Califòrnia

Prop de 25.000 persones estan convidades per assistir aquest dimecres a la canonització de l'espanyol Fra Juníper Serra a Washington, el primer sant canonitzat en territori nord-americà. L'acte té una important càrrega simbòlica perquè el papa Francesc vol emfatitzar l'aportació hispana als orígens dels Estats Units, una idea reforçada per la seva decisió d'oficiar la cerimònia en espanyol. Però la santificació del franciscà mallorquí que va establir les primeres missions de Califòrnia al segle XVIII ha creat també una enorme controvèrsia. Diverses tribus índies acusen Serra d'haver servit d'avançada per al genocidi de les tribus indígenes de la regió.

Nascut a Petra en una família de pagesos, Serra (1713-1784) va partir cap al Nou Món quan rondava la trentena, després d'haver estudiat filosofia i teologia. Es va establir a Mèxic durant prop de dues dècades i, el 1768, un any després de l'expulsió dels jesuïtes per ordre de Carles III, el visitador de la Nova Espanya, José de Gálvez, el va posar al capdavant d'una expedició a l'Alta Califòrnia per consolidar la frontera i prevenir l'expansió russa des de les seves colònies a Alaska. 

Va ser així com va començar la colonització europea de Califòrnia. Serra va fundar les primeres nou missions de l'estat, els orígens de ciutats com San Diego i San Francisco, una història que s'estudia a les escoles públiques de l'estat i que el Congrés dels EUA va voler honrar col·locant una estàtua seva al Capitoli el 1931. “Quan va arribar a Califòrnia era un home extraordinàriament poderós”, diu el professor Steven Hackel, autor de 'Junípero Serra: California’s Founding Father', una biografia sobre el missioner. “Sabia com reunir els recursos per construir missions, però en molts sentits el seu projecte va ser molt perjudicial per als indígenes. Milers van morir per malaltia i van ser obligats a renunciar a molts aspectes de la seva cultura”, afegeix en una entrevista telefònica.

Encara que va ser Joan Pau II qui el va beatificar el 1985, la seva canonització és una aposta personal de Francesc, que l'ha definit com “un dels pares fundadors dels EUA, un exemple sant de la universalitat de l'Església”. De fet el Vaticà només ha identificat un miracle de Serra, quan són dos els preceptius per a la santedat, però Jorge Mario Bergoglio ha circumval·lat aquest requisit amb l'argument que fa segles que és venerat com un sant. El seu zel evangelitzador està fora de tot dubte. Segons les estimacions, va batejar més de 5.000 indis.

DESACORD ENTRE HISTORIADORS

Els historiadors no es posen de tot d'acord sobre la seva figura. Els seus defensors argüeixen que, a més d'introduir l'agricultura a l'estat i alfabetitzar els natius, va denunciar els soldats que violaven les dones índies i mataven els homes que s'oposaven, i va mediar per prevenir els abusos més cruels. Però també està documentat que amb la seva visió paternalista dels indis recolzava els cops de fuet com a forma de càstig per indisciplina o per fugar-se de les missions, on eren confinats per treballar i ser evangelitzats.

“No va ser el Bartolomé de las Casas del seu temps, un home que va defensar de forma clara i pública les poblacions indígenes”, opina el professor Hackel. “L'argument que va ser un humanista avançat al seu temps és una construcció moderna. Va oferir als indis la seva religió, però a canvi els va demanar que sacrifiquessin la seva cultura”. Per als supervivents d'algunes tribus indígenes de Califòrnia, que han celebrat últimament diverses protestes per oposar-se a la seva canonització, Serra no té res de sant. 

CARTA INDÍGENA

Notícies relacionades

El Papa arriba als EUA enmig d'estrictes mesures de seguretat

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

En una carta enviada al Vaticà, els Amah Mutsun l'acusen de ser “l'arquitecte del sistema de les missions”, un sistema “basat en el terror, que incloïa la captura forçosa, l'esclavitud, la tortura, la violació dels natius, així com una dieta insana i l'allotjament en instal·lacions minúscules que va resultar en la mort de 150.000 indis californians en les missions”. Una iniciativa popular a internet ha reunit més de 10.000 firmes en contra de la canonització. I alguns activistes indis han assenyalat aquests dies que no deixa de ser paradoxal que sigui el mateix Papa que va demanar “humilment perdó” a Bolívia pels “crims” de l'Església “contra els pobles originaris durant l'anomenada conquista d'Amèrica” que canonitzi el franciscà.

Sant o pecador, el professor Hackel creu que el que vol subratllar Francesc amb la cerimònia que avui se celebra a la Basílica de la Inmaculada Concepción “és el llegat d'espanyols com Serra, que van arribar a les Amèriques i van plantar la llavor de la cultura hispana, la religió catòlica i alguns aspectes de la civilització occidental”.