Catàstrofe a la vista

Una notícia bona i una altra de dolenta. Després de 15 anys dividits per la polarització política, els veneçolans finalment estan d'acord en una cosa: el 85,7% dels ciutadans tenen una percepció negativa sobre la situació del país, segons una enquesta de Datanálisis. Escassetat, inflació, devaluació i desocupació són les quatre paraules que resumeixen el comportament de l'economia del país el 2014.

La mala notícia és que el 2015 es perfila com un any molt pitjor a causa de la caiguda dels preus del cru. Entre juny i desembre, el valor de la cistella petrolera veneçolana es va reduir de 99 dòlars a 61 dòlars per barril.

«Veneçuela s'enfronta a una catàstrofe», adverteix José Guerra, exgerent de la Unitat d'Investigació Econòmica del Banc Central de Veneçuela, que assenyala que per cobrir despeses el Govern del president Nicolás Maduro requereix que el cru se situï al voltant dels 120 dòlars. Apunta que cada dòlar menys en la cotització del barril significa per a les arques veneçolanes una reducció d'ingressos de 600 milions de dòlars a l'any.

L'economista subratlla que el 2014, quan el valor mitjà del petroli veneçolà se situa al voltant dels 90 dòlars, el dèficit fiscal arriba a 18 punts del producte interior brut. Així, la caiguda del cru afegirà més llenya a la foguera de la crisi viscuda el 2014, quan la inflació arribarà al 70% i la depreciació de la moneda ha estat imparable: el valor del dòlar ha passat de 64 a 174 bolívars en el mercat paral·lel.

Més escassetat

Guerra recorda que l'economia veneçolana depèn de les importacions -el 65% dels aliments són importats o contenen matèria primera importada- i subratlla que el 97% de les divises per a aquestes importacions procedeixen del petroli.

Per aquesta raó l'economista anticipa més escassetat de productes per falta de dòlars per importar; més inflació, perquè a l'haver-hi menys productes per satisfer la demanda pugen els preus; i més contracció econòmica per la reducció de l'activitat econòmica.

«El preu del petroli ha estat a Veneçuela el millor indicador de la popularitat del Govern i de l'estabilitat del règim. Des de l'inici de la seva explotació a començaments del segle XX, les crisis en els preus del petroli s'han traduït en crisis polítiques», apunta Ángel Álvarez, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Catòlica Andrés Bello.

Destaca que la crisi econòmica del 2014, prèvia a la caiguda del petroli, ha fet estralls en la popularitat de Maduro. «El suport al Govern ha caigut al 25%, fins i tot per sota del pitjor moment de l'expresident Chávez. Per primera vegada des de l'arribada del chavisme, el govern rep la culpa pels problemes d'escassetat, inflació, desocupació i inseguretat», diu.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

L'expert indica que la reducció d'ingressos petrolers genera greus problemes al Govern, perquè el chavisme ha sustentat la seva popularitat en la seva capacitat de despesa. «Hi ha un mite segons el qual Chávez tenia un lideratge carismàtic, però el que va tenir va ser una cartera generosa. Ell, sense els ingressos petrolers extraordinaris que va rebre, no hauria estat el Chávez que vam conèixer».

Álvarez adverteix que la caiguda del cru pot fer molt de mal a Maduro. «Si amb els recursos actuals -que encara són alts- la popularitat ha caigut, quan redueixi aquest nivell de despeses, el seu recolzament es desplomarà», vaticina.