El Govern grec tanca la radiotelevisió pública i acomiada per sorpresa els seus 2.600 empleats

La radiotelevisió pública grega ERT ha deixat d'existir aquesta mitjanit, si bé centenars dels 2.656 treballadors que formen la plantilla segueixen mantenint ocupada la seva seu a Atenes.

El ministeri de Finances va anunciar poc abans de la mitjanit de dimarts que a partir d'aquell moment ERT deixava d'existir, la seu havia de ser desallotjada, i la programació, suspesa "fins a l'aprovació d'una llei que estableixi la creació d'una nova cadena pública".

Els senyals van començar a caure una a una poc abans de la mitjanit, mentre els treballadors d'ERT emetien informació contínua en directe. La plantilla havia decidit autogestionar-se i lluitar contra un tancament anunciat inesperadament unes quantes hores abans pel portaveu de Govern, Simos Kedikoglu.

Milers de persones es van congregar davant la seu de l'ens per protestar contra aquesta mesura, moltes de les quals han aguantat fins ben entrada la matinada.

Per a aquest dimecres al matí hi ha prevista una nova manifestació i el sindicat de mitjans també ha convocat per a aquest dimecres una vaga de 24 hores a les cadenes de televisió i dijous en la premsa escrita.

Mentrestant, ERT segueix, de moment, retransmetent pel seu canal digital. L'anunci del tancament va caure com una galleda d'aigua freda no només en el món del periodisme, sinó també entre els intel·lectuals, esportistes, l'Església i la diàspora, per a qui amb freqüència el canal internacional de la televisió pública és l'únic nexe amb el seu país d'origen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

A l'anunciar la desaparició d'ERT, Kedikoglu va assenyalar que en lloc de l'actual ens es crearà "com més aviat millor" una altra empresa pública "moderna", més eficient i amb una plantilla "molt més petita". El portaveu va dir que amb aquesta decisió, el Govern posava punt final a un "malbaratament" de fons públics i demostrava la seva "voluntat política" de reformar el sistema de radiodifusió pública.

Entre els polítics ningú ha posat en dubte la necessitat de modernitzar la radiotelevisió pública, ni tan sols el principal partit de l'oposició, l'esquerrà Syriza, però la reacció de rebuig al tancament dràstic ha estat unànime.