La Xina delimita el tradicional pasturatge a la regió mongola per evitar desertitzar l'estepa

Bayar, de 48 anys, ha passat una gran part de la seva vida recorrent pam a pam l'estepa de Mongòlia Interior, regió del nord de la Xina, guiant el seu ramat d'ovelles a la recerca de pastures igual que els seus ancestres mongols. Però aquesta manera de viure tradicional ha estat destruïda en els últims tres anys i Bayar s'ha hagut d'instal.lar en una petita casa de totxo perduda en una plana castigada pel vent.

"Teníem una bona vida en una altra època. Però ara és una època diferent", afirma Bayar. Davant la degradació ecològica de l'estepa, les autoritats han pres mesures i han accelerat la sedentarització dels pastors, iniciada fa deu anys.

Aquestes mesures pretenen impedir el pasturatge excessiu en una praderia en ple procés de desertització, castigada per una sequera persistent, i imposen restriccions de diversos mesos a l'any.

No obstant, els descendents de Genguis Khan veuen en això un atemptat a la seva cultura. Des de fa segles, aquest poble guia les seves ovelles i cavalls a través de l'estepa, i dorm sota les seves tradicionals tendes de campanya.

Turistes

Avui dia, aquestes tendes de campanya alberguen turistes xinesos. Bayar les ha convertit en la seva font de supervivència. Diu que el Govern "impulsa" aquesta activitat. I no diu res més, mentre hi siguin presents els responsables oficials locals que van acompanyar aquest periodista fins a la seva petita i aïllada casa. Lluny de les orelles dels responsables, altres mongols es mostren molt més vehements.

"Aquesta política extingirà la manera de viure nòmada. Això és un desafiament històric per al poble mongol", assegura Batar, un pastor de 28 anys de la regió d'Erdos. Batar ha de tancar el seu ramat tres mesos a l'any. No té mitjans per alimentar-lo durant tant de temps.

Així, ha hagut de vendre la meitat de les seves 300 ovelles en el pitjor moment, mentre els preus de la carn queien sota l'efecte de la crisi econòmica. "El nostre espai i el nostre dret a viure en la nostra pròpia terra s'encongeixen", deplora.

Però el problema encara és pitjor, segons els mongols: un bon nombre d'aquestes terres protegides acabaran en mans de les companyies mineres o energètiques xineses. El Govern no ha respost a les peticions de France Presse perquè expressés la seva posició.

La 'xinització'

A la Mongòlia Interior, les acusacions contra Pequín s'assemblen a les que emanen del Tibet o de la regió autònoma de Xinjiang (al nord-oest), poblades per minories musulmanes. Allà també es lamenta la xinització de la cultura i una degradació del medi ambient.

La Revolució Cultural (1966- 1976) va suposar per a aquesta regió --en un altre temps part de l'imperi mongol-- un període funest. Els mongols eren sospitosos de buscar una reunificació amb la Mon- gòlia veïna, sota l'ombra de la Unió Soviètica deshonrada, i presumiblement en van morir desenes de milers. Durant decennis, fins i tot el nom de Genghis Khan era oficialment tabú, expliquen els mongols.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

I avui dia, a molts joves ja no els interessa la seva cultura, massa ocupats a assimilar-se en la societat Han (xinesa) per sobreviure, segons subratlla Lu Jiamin, autor del best seller L'esperit del llop, un homenatge a la manera de viure dels mongols. "Aquesta cultura, simplement, està en vies de desaparició", afirma.

Lu és d'origen Han, encara que, enviat al camp durant la Revolució Cultural, ha viscut amb els nòmades mongols. Gràcies a aquesta experiència, ha pogut escriure L'esperit del llop, firmat amb pseudònim i objecte d'atacs des de Pequín. "El Govern és xinès, no entén aquesta cultura. ¿Com podria preservar- la?", diu.