Anar al contingut

PIONERS

Patrocina:

Josep Corbella: "Sense ciència no hi ha paradís"

El periodista especialitzat en ciència i salut posa en relleu el treball imprescindible de pioners i aventurers en el camp de la investigació.

ALMA LA RED SOCIAL SOCIAL

Josep Corbella: "Sense ciència no hi ha paradís"

Alma és una nova manera de parlar d’allò social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social La Caixa. Vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.

La ciència és un camí d’exploració, una obra de pioners, però no n’hi ha prou amb la ciència per avançar: sense ningú que els recolzi, l’aventura és vana. L’Obra Social La Caixa ho sap, i per això fa més de 30 anys que aposta per la investigació #ConLosImprescindibles. Sobre el valor de la ciència per a la societat escriu el periodista especialitzat en ciència i salut Josep Corbella. Aquestes són les seves reflexions:

Per Josep Corbella

¿Coneixen l’anècdota del científic Michael Faraday quan va explicar els seus experiments al ministre d’Hisenda britànic William Gladstone? Faraday havia descobert la inducció electromagnètica i Gladstone, que no arribava a veure les implicacions de l’avenç, li va fer la pregunta que solen fer els polítics als científics:

—Però, al final, ¿això per a què serveix?

—Senyor —va respondre Faraday sense immutar-se—, molt probablement aviat podrà vostè cobrar impostos per això.

Més de 150 anys més tard, l’anècdota continua vigent. Faraday era un explorador, com tots els grans científics. La seva feina consisteix a aventurar-se en territoris desconeguts, en la intimitat dels àtoms o en els confins de l’univers, en llocs que ningú ha visitat abans. Allà és on es revelen noves realitats que abans estaven ocultes. És una activitat de risc, sense garanties d’èxit, no apta per als que tenen por de sortir de la seva zona de confort.

S’enfronten al mateix repte que els artistes que exploren noves formes d’expressió. Quan Picasso s’endinsa en el cubisme, o quan Miles Davis electrifica el jazz, emprenen camins que no saben on els portaran. Assumeixen riscos. Però no són salts al buit de creadors kamikazes. No saben on van, però saben per on van. Saben quin és el camí que han de seguir i, tot i que trobaran obstacles imprevistos, tot i que en ocasions se sentiran perduts al seu propi laberint, saben que a alguna destinació interessant arribaran.

És també el repte a què s’enfrontaven els exploradors que arribaven a un nou continent en el passat o els robots que recorren Mart en l’actualitat. Arribaven a una nova vora, creuaven una serralada, s’obria davant d’ells un enorme territori desconegut i decidien: “¡cap allà!”. Eren pioners, els que venien al darrere els seguien.

¿Qui són els pioners avui dia? ¿Qui són els exploradors que s’endinsen en terrenys desconeguts i expandeixen els límits de la humanitat? Ja molt pocs són viatgers, alguns són artistes i molts són científics. Cercadors que expandeixen els límits del coneixement, la tecnologia i la salut. Quan l’oncòleg Josep Baselga decideix explorar les teràpies moleculars contra el càncer i decideix “¡cap allà!”, mostra un camí per millorar els tractaments i reduir la mortalitat. Traça una ruta que altres seguiran.

Quan el cardiòleg Valentí Fuster decideix aventurar-se a l’endoteli —la paret interior de les artèries— per comprendre com s’originen els infarts, lidera un camí que ha portat a millorar la prevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars. Amb aquestes millores en la prevenció i el tractament, les morts per infart en persones menors de 60 anys, que una generació enrere eren un drama de salut pública, ara són excepcionals.

Hi ha una infinitat d’exemples. El que van fer Watson i Crick amb l’ADN. El que va fer Einstein amb la relativitat. Sense oblidar Max Planck amb la física quàntica. Tim Berners-Lee amb la World Wide Web d’internet. Steve Jobs amb l’iPhone...

Persones imprescindibles

Gràcies a tots ells, i a tota una legió més d’exploradors, avui és possible viure en gran part del món sense por, sense gana, sense fred, sense dolor i pràcticament sense malalties prematures. Gran part de la humanitat ha deixat enrere el sofriment que ha sigut la norma durant la major part de la seva història i ha arribat a les portes del paradís. En aquest progrés cap al benestar, els científics han sigut imprescindibles.

Però no n’hi ha prou amb la ciència per avançar. Quan l’explorador desembarca al nou continent i comença a cavalcar cap a l’oest llunyà, després venen les persones que construiran comunitats en el que abans era un desert. Venen els camperols que cultivaran la nova terra. Els colons que aixecaran les primeres cases. Els arquitectes i urbanistes que construiran ciutats. Els jutges i governants que establiran normes de convivència. Els pastors i pensadors que transmetran valors.

Tots ells són imprescindibles. Si ningú el segueix, l’aventura de l’explorador és vana. Exactament el mateix els passa als exploradors científics. Darrere del visionari que aposta per les teràpies moleculars, han de venir les empreses que desenvolupin els fàrmacs, els governs que els regulin i els hospitals on s’atendran els malalts. I han de venir, també són imprescindibles, els pensadors que vetllaran perquè els avenços s’apliquin en benefici de les persones.

Continua llegint l’article de Josep Corbella a Mirades amb Alma.