El Periódico de L'Hospitalet

Hospitalet

Entendre-hi més

L’Hospitalet es projecta com a beneficiària de la ‘marca Barcelona’: «Som del mateix equip»

  • La segona ciutat catalana entreveu un horitzó compartit amb la capital en el qual recolzar-se en el seu impacte econòmic no equival a desdibuixar la seva identitat

  • «L’Ajuntament de Barcelona no és l’amo exclusiu de la ‘marca Barcelona’», assegura Francesc Belver, primer tinent d’alcaldia de l’Hospitalet

L’Hospitalet es projecta com a beneficiària de la ‘marca Barcelona’: «Som del mateix equip»

MANU MITRU

2
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

La proximitat de l’Hospitalet de Llobregat amb Barcelona, i la conseqüent influència socioeconòmica de la capital sobre la segona ciutat de Catalunya han determinat històricament les transformacions urbanes de l’urbs, la plaça Europa de la qual inspira el dimensionament de l’impacte del seu futur pol d’activitat biomèdica, que avui es tramita a través del corresponent pla director urbanístic (PDU).

En el context d’aquest delicat ’matrimoni’ entre ciutats, el punt d’inflexió, segons el primer tinent d’alcaldia de l’Hospitalet, Francesc Belver (PSC), va ser el moment «en què la gent va deixar de dirque és de Barcelona per dir que és de l’Hospitalet».

Néstor Cabañas, tècnic del Servei de Projectes Estratègics de l’Hospitalet, considera que aquest orgull local ha tingut així mateix una derivada en l’afectació a la ciutat de la normativa urbanística. «El nou planejament metropolità és el primer que li confereix una identitat pròpia a l’Hospitalet, que històricament ha sigut considerada com a zona d’expansió de Barcelona», assumeix Cabañas.

Aquest predomini barceloní és el que va portar l’exalcalde socialista Celestino Corbacho, recorda Raúl Alvarín, director del Consorci per a la Reforma de la Granvia de l’Hospitalet, a «marcar com a l’Oest» els túnels de la Granvia amb el símbol ‘L’H’. «Però avui això ja no fa falta: tenim, juntament amb Milà, la fira internacional més gran d’Europa», diu Alvarín.

Ho certifica Belver, que afirma que «la ’marca Barcelona’ és també la nostra marca», i incideix que «l’Ajuntament de Barcelona no és l’amo exclusiu de la ‘marca Barcelona’», sinó que «som del mateix equip», en el sentit que la ciutat se’n projecta com a beneficiària, per exemple a través de l’impacte econòmic de l’aeroport del Prat o de la Fira i el Mobile World Congress.

«Anem sempre darrere de Barcelona»

El relat del Govern local (PSC) de l’Hospitalet sobre com la relació del municipi amb Barcelona determina el seu ’model de ciutat’ troba contrapunts en les formacions a l’oposició de la segona ciutat catalana.

Ana González, portaveu dels comuns, formació que va portar l’anterior PDU als tribunals i que es va oposar finalment a la reformulació actual malgrat la protecció final de la masia de Can Trabal, es mostra crítica amb la «volatilitat» de l’actual model de ciutat de l’Hospitalet, en relació amb la seva acollida de fires i congressos com el Mobile. «És un sector amb molts riscos i que sempre ens fa anar darrere de Barcelona», afirma González.

Notícies relacionades

Per la seva banda, Jaume Graells, portaveu d’ERC, líder de l’oposició a l’Hospitalet, posa el focus en el fet que les transformacions urbanístiques locals «únicament inclouen l’òptica econòmica», davant la que es posiciona favorablement, i matisa que «s’ha mirat massa pels interessos de grans propietaris com fons d’inversió, i d’aquesta manera s’ha donat l’esquena a la vella ciutat i a les seves necessitats socials».

També es pronuncia sobre les transformacions de la ciutat Miguel García, portaveu de Ciutadans, tercera força en discòrdia per darrere del PSC i ERC a l’Hospitalet, que posa l’accent en el problema d’«aglomeració» que tenen els barris del nord de la ciutat. «La construcció especulativa no està sent positiva per a la ciutat», assegura García, que sí que reconeix l’«encert» de l’alcalde Corbacho de reformar la Granvia des d’un punt de vista estratègic.