El Periódico de L'Hospitalet
Històries del CEM L’Hospitalet
Les vides després del bàsquet en cadira de rodes: «Aquí hem trobat el nostre lloc»
El Toni, el Biel i el Sergio, jugadors del BCR CEM L’Hospitalet, club degà nacional d’aquest esport paralímpic, expliquen les seves històries a EL PERIÓDICO
CLAUS | Per què a l’Hospitalet hi ha els orígens del bàsquet en cadira de rodes espanyol
Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona
Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social
Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona
ver +
La nit de Nadal del 2012, Toni Burrueco (37 anys) va anar a jugar un partit de futbol amb els amics. A la part posterior del cotxe en el qual anaven no hi havia cinturons, van tenir un accident i Burrueco va volar pels aires i es va partir la medul·la.
Després de l’accident, i ja en la seva nova vida amb mobilitat reduïda, Burrueco, sempre vinculat a l’esport, va provar el bàsquet en cadira de rodes a l’Institut Guttman, però en aquell moment no va trobar la motivació per seguir. Sí que ho va fer el 2015, quan des del CEM L’Hospitalet, el club degà del bàsquet adaptat espanyol, li van trucar per rearmar l’equip.
Entretots
¿Ets veí de L'Hospitalet? Parla'ns de la teva ciutat
Publica a Entre Tots la teva experiència en primera persona vinculada a la gran ciutat catalana
Burrueco és una de les cares visibles del club de bàsquet en cadira de rodes de l’Hospitalet de Llobregat, entitat en la qual es troben els orígens d’aquest esport paralímpic a escala nacional, sobretot en categoria femenina. Juntament amb ell, els jugadors Sergio Hernández i Biel Llopis també han compartit la seva història de vida amb EL PERIÓDICO L’Hospitalet.
«Aquí hem trobat el nostre lloc», destaquen a l’uníson els jugadors. A més de motivació, tots coincideixen en l’efecte inclusiu de l’esport en les seves vides: «Gràcies al bàsquet, el nostre entorn veu les possibilitats que tenim com a persones amb discapacitat».
Més enllà dels accidents
Tal com descriu Roger Gisbert, actual jugador del club i fill del seu fundador, Ramon Gisbert, el perfil més habitual de jugadors és el de persones amb discapacitats físiques sobrevingudes, no de naixement. Moltes causades per accidents, si bé també hi són freqüents casos de seqüeles per malaltia. Sergio Hernández (37 anys) és un d’aquests casos: «Vaig tenir leucèmia iva anar malament perquè la medul·la em va rebutjar les cames i el cos em va quedar paralitzat de cintura cap avall». El primer, diu, va ser curar-se la malaltia: tot i que ara va en cadira de rodes, va aconseguir tornar a posar-se dempeus, no sense cansament o molèsties. El segon, reactivar-se.
«No volia estar amb 30 anys com si fos un avi. No, home, no: això no pot ser». El bàsquet adaptat, diu, li ha permès divertir-se, mantenir-se actiu i fomentar el companyerisme.
«He madurat a través del bàsquet»
El cas del jove Biel Llopis (24 anys) és especialment paradigmàtic. Als 15 anys no estava bé i va prendre decisions equivocades que el van portar a un intent de suïcidi que el va deixar sense part de les cames, explica.
«Tenia una vida complicada; l’esport en general, i el bàsquet en particular, m’han ajudat molt a seguir endavant, a madurar i a evadir-me dels meus problemes», assenyala Llopis, que precisa que el bàsquet «ja no és només un esport, sinó que va molt més enllà de la pilota: aquí he fet amics».
A part del bàsquet, Llopis també ha trobat en el rap una sortida vital. Des de fa tres anys escriu cançons i intenta fer-se un lloc en el món de la música perquè dedicar-s’hi, remarca, és el seu somni.
Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
