L'Hospitalet

Hospitalet

Tres mesos de protesta

L’H reclama menys cotxes per «respirar» millor

Si BCN talla el carrer de Sants, perquè no l’Hospitalet, el de Collblanc, diuen els veïns

L’H reclama menys cotxes per «respirar» millor

SERGI CONESA

3
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva
Anna Rocasalva

Periodista.

ver +

Des del febrer passat, la coordinadora de col·lectius Un Altre Hospitalet És Possible convoca talls d’avingudes i carreteres a la segona ciutat més poblada de tot Catalunya l’últim diumenge de cada mes. L’objectiu és «reivindicar més espai verd i de qualitat», «recuperar els carrers per a l’ús veïnal» i «rehabilitar el patrimoni històric», informen en un comunicat.

Els veïns de l’Hospitalet de Llobregat se sumen, així, a la campanya ciutadana «¡Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!», que reclama als ajuntaments de Catalunya un pla de desconfinament que prioritzi pacificar les calçades. 

De fet, alguns consistoris, com els de Girona, Vic o Barcelona ja fa mesos que reserven quilòmetres de vies perquè els veïns puguin passejar tranquil·lament, en detriment del vehicle privat. I aquest ha sigut, precisament, el detonant de les mobilitzacions a l’Hospitalet.

«Cada cap de setmana es converteix en zona de vianants un gran tram del carrer de Sants, mentre que la carretera de Collblanc, que és la calçada que el segueix, està plena de trànsit. Si Barcelona ha pogut tallar una via tan important perquè els ciutadans passegin, ¿quina excusa té el consistori de l’Hospitalet?», lamenta Rubén Casellas, membre de l’Associació de Veïns Som Santa Eulàlia. «El nostre propi ajuntament ens obliga a anar a altres ciutats si volem passejar», remata.

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat no ha contestat a la pregunta d’aquest diari sobre si està previst (o no) convertir en zona de vianants temporalment algunes vies de la ciutat els caps de setmana.

Contra la massificació

La pandèmia també ha agreujat la sensació d’«asfíxia» que comparteixen molts veïns crítics amb el model urbanístic de l’Hospitalet. «Som la ciutat amb més densitat de població d’Europa i la que té menys zones verdes de tot Catalunya. Això perjudica la nostra salut i, amb la Covid encara és pitjor», denuncia Francesc Taberner, membre de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, que s’ha sumat a la protesta. «A la Torrassa els carrers són massa estrets per passejar, només hi circulen els cotxes», afegeix aquest veí, de 81 anys, que recorda el barri de la seva infància, totalment canviat, ple de vaqueries, masies i fàbriques: «La Múrcia petita, n’hi dèiem».

«Als 80 el barri de Sant Josep semblava un poblet. Teníem de tot, comerços locals i arbres preciosos. Ara han sucumbit a un ‘arboricidi’ i tot està desapareixent per culpa de l’especulació urbanística i la massificació. No volem més gratacels, volem respirar», sentencia la veïna Nuria Blanco, membre de la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda, una entitat que també s’ha unit als talls de carrers.

Tres barris, tres lluites

El diumenge 30 de maig, els talls es van portar a terme als barris de Sant Josep, Collblanc i Santa Eulàlia, i les calçades es van omplir de tallers, activitats, concerts i batucades. Però, a més, aquesta campanya de confinar els cotxes també està servint per donar visibilitat a diferents lluites veïnals. 

Notícies relacionades

El col·lectiu Defensem el Castell de Bellvís reivindica la rehabilitació d’un patrimoni històric com la fortalesa medieval, «que s’està degradant a marxes forçades», revela Francesc Taberner, i l’edifici del transformador de la Torrassa, símbol de la lluita obrera de principis del segle XX i el terreny limítrof del qual és l’últim que queda sense urbanitzar a tot el barri. «En aquest espai demanem un gran espai verd per als veïns», diu Taberner.

Stop Massificació L’H Cosme Toda reclama «el final d’un aberrant projecte urbanístic que pretén lucrar-se a costa de massificar el barri i sepultar una peça clau del patrimoni històric de la ciutat: l’antiga fàbrica Cosme Toda», expliquen en un comunicat. «Amb aquesta macroconstrucció, al barri se sumaran més de 4.000 nous habitants mentre que els serveis públics de la zona són totalment insuficients», denuncia Nuria Blanco. I l’AV Som Santa Eulàlia s’oposa al tancament de la històrica Biblioteca Santa Eulàlia, «decidit per l’ajuntament, sense oferir cap alternativa pròxima que substitueixi aquest equipament tan necessari, amb gairebé 12.000 socis», lamenta Rubén Casellas. «El poc que ens queda a l’Hospitalet és gràcies a la lluita veïnal», conclou Taberner.