Oberta fins al 3 d’octubre

Balenciaga, una exposició per treure’s el barret

El Museu del Disseny de Barcelona acull la primera mostra internacional de les peces escultòriques i magnètiques amb les quals el ‘Maestro’ de l’alta costura rematava els seus ‘total look’ pioners

JOAN CORTADELLAS

Balenciaga, una exposició per treure’s el barret
Balenciaga, una exposició per treure’s el barret

/

  • L’actual director creatiu de la casa Balenciaga, Demna Gvasalia, deixa estupefacte el món sencer amb les seves últimes Crocs ‘stiletto’

6
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per segon estiu consecutiu, el barret més venut a les botigues de centres comercials com el de Glòries de Barcelona és el de pescador. El ‘bucket hat’, amb un origen gens ‘fashion’ a principis del segle XX, es va convertir en objecte de desig quan el va adoptar Audrey Hepburn i quan, en els 80, el van encasquetar a rapers i estrelles del hip-hop. Ara viu el seu segon moment, i es ven com xurros entre els moderns que freqüenten arenals i festivals i entre els quals turistegen per la ciutat. No gaire lluny d’aquest eix comercial, a 400 metres, el Museu del Disseny de Barcelona acull des d’aquest dijous, i fins al 3 d’octubre, una exposició dedicada a un altre tipus de barrets que tenen a veure amb els que ara es produeixen en quantitats industrials.

A ‘Balenciaga. L’elegància del barret’ es rendeix homenatge a aquestes obres d’art escultòriques, úniques i exquisides, amb les quals el ‘Mestre’ de l’alta costura de Getaria (Guipúscoa) es va avançar diverses dècades al crear ‘total looks’, de cap a peus, per a les seves clientes d’alta importància, les ‘balenciagues’, entre les quals es comptaven dames de l’alta societat, la noblesa, artistes i fins i tot reines, des d’Ana María Torres de Gili, dona de l’editor Gustavo Gili, que va donar 200 barrets i conjunts a Barcelona –alguns dels quals s’exhibeixen ara–, a Marlene Dietrich, Greta Garbo, Ava Gardner, Jackie Kennedy, Grace Kelly, la marquesa de Casa Torres, àvia de la reina Fabiola de Bèlgica –totes dues clientes–, o la ‘netíssima’ Carmen Martínez Bordiú, el vestit de núvia de la qual va idear el cosidor basc poc abans de morir a Xàbia (Alacant) el 24 de març del 1972, als 77 anys.

El fill d’un humil pescador i una modista no només va regnar a París i va arribar a ser el dissenyador més car del món, sinó que va arribar a la devoció dels seus coetanis. Si Coco Chanel es referia a ell com «l’únic autèntic ‘couturier’ entre nosaltres, capaç de dissenyar, tallar, muntar i cosir un vestit de principi a final», Christian Dior va admetre que amb els teixits tots feien el que podien i Balenciaga, «el que volia». Va ser l’obsessió i el pare espiritual deHalston, el gran amic de Givenchy i el mestre d’Ungaro.

La rematada de la silueta

Des de fa 10 anys el llegat del modista es guarda, s’estudia i s’exhibeix amb zel a la seva localitat natal, al joveníssim Museu Cristóbal Balenciaga, coartífex d’aquesta mostra, i on aquesta viatjarà el maig del 2022. Els vestits de Balenciaga s’han exposat als principals museus del món, des del Metropolitan Museum de Nova York, a la Fundació de Moda de Tòquio o el Museu del Teixit de Lió. Però mai abans fins ara els seus tocats, casquets, pameles, turbants i boines havien protagonitzat en solitari una exposició com aquesta, a la qual li ha donat la benvinguda el tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha ressaltat que, com Balenciaga, «Barcelona ha sigut una ciutat de referència internacional en matèria de moda i de disseny» i «vol continuar sent-ho en el futur». Per la seva banda, Igor Uría, conservador del museu de Getaria ha remarcat que el que avui anomenaríem ‘complement’ per a Balenciaga no ho era, sinó més, «era imprescindible, la rematada que coronava la seva silueta. El barret era tan imprescindible que era el seu ideal estètic».

A Barcelona va obrir el seu taller el modista el 1935, al carrer de Santa Teresa número 10 (avui la seva botiga és al número 101 del passeig de Gràcia). Un any després de fer el mateix a Madrid, i després de servir clientes exquisides com la reina Maria Cristina o la princesa Maria de les Mercès des dels seus dos salons a Sant Sebastià. Amb la guerra, el modista, republicà, es va exiliar a París, on va obrir un altre ‘atelier’ el 1937 i, des d’on els seus volums i el tall gairebé arquitectònic de les seves peces que l’havien fet famós a Espanya, van sortir al món per enlluernar-lo.

Balenciaga va ser un precursor de molts conceptes en el món de la moda, entre els quals, el ‘total look’. I els barrets eren la cirereta que rematava els seus originals dissenys.

JORDI BARDAJIL

Avui ens xoca, però en aquella època, «fins a finals dels anys 50 i 60, portar barret era obligatori per a totes les classes socials i en totes les ocasions; no es podia sortir de casa sense cobrir-se el cap», explica Silvia Ventosa, conservadora de teixits i indumentària del Museu de Disseny. «Era un símbol de respectabilitat de la persona que el portava», remarca. I els de Balenciaga eren molt coneguts i molt valorats. Les clientes no els compraven solts, sinó amb el vestit o conjunt que havien encarregat. Per exemple, a la mostra hi ha una factura de 1957 per un ‘total look’ per un valor de 10.350 pessetes. Una gran fortuna de l’època. En un altre compte es xifra el valor d’un tocat del 1966 en 184 dòlars.

Aquestes curiositats, a més de les tisores, cintes o motllos que utilitzaven les capelleres als tallers, o les caixes on es guardaven gelosament les peces, o el detall de les seves etiquetes, donen encara més brillantor a les veritables joies protagonistes de la mostra: 87 barrets (43 dels fons de Barcelona i 44 dels de Getaria; 78 dels quals es presenten individualment, 9 amb un conjunt i 1 amb vestit amb estola) creats en els departaments de barreteria de la casa d’alta costura a París i a Madrid, des de finals dels anys 30 fins al tancament de la firma, el 1968, quan l’alta costura comença va perdre pes en favor del ‘prêt-à-porter’.

Una noia observa amb deteniment una de les pameles creades pel ‘Mestre’ de l’alta costura.

/ JOAN CORTADELLAS

Notícies relacionades

El ‘Mestre’ va marcar un estil i una forma molt característics en els seus dissenys, amb volums depurats i estilitzats que es creen mitjançant formes molt simples, gairebé abstractes, unes autèntiques escultures. Bon coneixedor dels tocats històrics i populars, el modista els va actualitzar i els va posar de moda, sempre experimentant per crear nous models, que després es personalitzaven per a cada clienta (segons la mida del seu cap, coll, espatlles...).

Malgrat que molts models tenen més de 70 anys, el visitant acostumat a gorres viseres i barrets de pescador al·lucinarà amb les formes innovadores i imaginatives dels barrets de Balenciaga, la selecció de materials exquisits (visó, plomes d’estruç, pèl de mico...) i el caràcter artesanal de les peces que van elaborar les mans de dones anònimes. Per cert, els organitzadors de la mostra continuen buscant testimonis directes o indirectes, de familiars, d’aquelles treballadores sense la tasca de les quals els barrets de Balenciaga no haguessin conquistat el món.