Ona Carbonell, quan canvia el clor per la sal

“Per a mi és molt important fer una crida en defensa dels mars i els oceans. No podem oblidar que hi ha extensions i extensions de plàstics flotant i cal protegir tota la biodiversitat dels ecosistemes marins. Sempre que puc intento aportar el meu gra de sorra perquè crec que és bàsic i que no som prou conscients del greu problema que tenim”. Així s’explicava fa unes setmanes la nedadora catalana de sincro Ona Carbonell a l’Aquari de Barcelona abans de protagonitzar una immersió solidària entre rajades i taurons i, de passada, felicitar les festes. 

La jove esportista de 28 anys ens té acostumats a les seves acrobàcies a la piscina, en solitari, en duo i amb la resta de l’equip. Aquesta temporada, explicava, van molt avançades amb les coreografies i es veuen molt fortes per al seu repte al Mundial de Corea del Sud. Tampoc perd de vista l’horitzó dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, que seria la rematada perfecta a la seva carrera.

Després de guanyar a més 'Masterchef celebrity', Ona té gana, però de medalles. Però no perd de vista que, més enllà de la glòria a les piscines i el clor està el mar, amb els seus problemes de contaminació. “Per això vaig voler afegir-me a la campanya de National Geografic ‘Plàstic o vida’. I participar en la recollida de plàstics que va organitzar Samantha Vallejo-Nágera l’estiu passat a Menorca. Tota ajuda és poca”, insisteix.

La persona més aquàtica

Precisament a aigües menorquines –els pares de l’Ona estiuegen en aquesta illa que també ella coneix molt bé–pertanyen les imatges que avui els mostrem i que firmen els fotògrafs Miguel Moll i Bernard Tartinville. Són fotos artístiques que tenen un perquè. “Vam conèixer l’Ona quan treballàvem en un espot publicitari amb ella en el qual vam gravar imatges subaquàtiques”, recorda Moll. “Li vam proposar llavors fer un treball sense cap compromís comercial i sense cap pressió de dates que estigués centrat a buscar un resultat artístic. Volíem treballar amb la persona més aquàtica que et puguis imaginar i, tot i que hem fet menys immersions de les que hauríem volgut perquè té una agenda complicada, estem contents amb el resultat”.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Miguel Moll recorda que la idea inicial era fer una cosa bonica sota l’aigua, situant l’Ona a la natura, fora de la piscina. “Els seus moviments quan està competint són molt extrems, molt forçats. Nosaltres buscàvem una cosa més poètica. I allunyar-nos també de la fotografia subaquàtica amb models, que és un altre terreny que coneixem bé. L’Ona és una dona amb unes qualitats excepcionals, a part de maca es mou amb una plasticitat única sota l’aigua. És una professional com la copa d’un pi i fa que tot sembli molt natural, tot i que en realitat és complicat, com obrir els ulls i suportar la salinitat del mar o aguantar la temperatura de l’aigua el temps que faci falta. 

Fent aquestes sessions en aigües menorquines va ser quan va aparèixer l’altre element indesitjable, el plàstic. Recordem en aquest punt que microplàstic ha sigut la paraula guanyadora del 2018 de Fundéu, la Fundación del español urgente. “De seguida ens vam adonar que, més enllà de les imatges prístines, calia reflectir la realitat i la realitat és la degradació”, explica Moll. “Al principi intentàvem que l’aigua es veiés transparent, però era impossible. Així que vam decidir donar al plàstic un protagonisme com a element estètic i com a denúncia. Tampoc veiem peixos a les fotos amb l’Ona senzillament perquè no n’hi havia”, conclou Moll.