Pantoja: "Sigo estando aquí"

Isabel Pantoja sap administrar com ningú els silencis. I dijous a la nit en va tornar a donar un exemple amb la seva reaparició al Teatro Real d’Aranjuez, dos anys i mig després de llançar un premonitori «¡Tornaré!». Si quan va enviudar de Paquirri el seu retorn com a viuda d’Espanya amb 'Marinero de luces' va ser apoteòsic, dijous semblava que repetiria la gesta. Però no. Ha passat el temps –això explica el seu comentat estirament de cara–, i sobretot han passat dos anys de presó. I això pesa.

    

La reclusa més gran «que ha 'parío madre'» segons es va sentir a crits al pati de butaques tornava a l’escenari –que ella ha utilitzat com a tribuna quan li ha vingut de gust– amb molt capteniment. I envoltada en aquest primer concert assaig dels seus, uns 300 convidats, entre els quals hi havia alguns periodistes. La seva filla Chabelita, de lluentons, i el seu fill Kiko –assegut en una llotja amb la seva dona des de fa poc, Irene Rosales– van estar al seu costat. «No em deixis mai», li va dir al seu fill.

  

Pantoja ha administrat tan bé les urpades de la seva biografia que ara, de moment, només canta, no contesta preguntes pertinents. I encara menys amb un sector de la premsa que, deu pensar, l’ha crucificat. Per això, quan es va aixecar el teló dijous, sota un potent canó de llum, alguns no van veure una cantant, ni tan sols una artista. Van contemplar una aparició.

    

Era allà, dreta i amb el front ben alt, amb el mateix vestit blanc amb brodats del disc i un rosari agafat a la cintura, una Isabel Pantoja de 60 anys, però més prima i rejovenida que en les seves anades i vingudes de la presó d’Alcalá de Guadaíra. Sense el ponxo i sense les ulleres fosques, disposada a regalar –ja cobrarà el que calgui– un repertori de gestos i un recull de cançons que li va compondre Juan Gabriel i que també han estat condemnades a la letargia un parell d’anys, servides ara a manera d’epitafi pel divo de Juárez, el gran absent present.

SEGUINT EL GUIÓ

La folklòrica va tornar a fer de folklòrica, amb els cabells recollits, la mirada brillant i la veu de sempre –la preocupava, perquè ha tingut bronquitis, diuen–. Envoltada dels seus i amb convidats com el productor José Luis Moreno i les periodistes Cristina Tàrrega i Isabel Gemio. Imponent, diuen uns, pletòrica, diuen altres. El primer vers cantant va ser un «Sigo estando aquí». I és clar, el teatre va esclatar. I va continuar desgranant la cançó 'Del olvido al no me acuerdo' acompanyada per una orquestra de 83 músics, tot un luxe en aquests temps de retallades. Sense sortir del guió, senyant-se diverses vegades, bevent en got de plata, com els toreros, i alterant algunes lletres, com un melodramàtic «Abrácenme» que tot el públic va entendre.

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

  

 La discogràfica Universal vol amortitzar la jugada del llançament del disc 'Hasta que el sol se apague' (ja a la venda) i hi haurà més concerts. Ara com ara hi ha tres dates confirmades per al 2017: a l’antic Palacio de Deportes de  Madrid, l’11 de febrer; al Palau Sant Jordi, el 18 de febrer, i a l’estadi de la Cartuja de la seva Sevilla natal, el 24 de juny.