Bojos per les sabatilles

Nike i Adidas, una rivalitat eterna

La marca nord-americana del ‘swoosh’ i l’alemanya de les tres bandes copen el 43% del mercat del calçat esportiu en una lluita que data des dels 70

Nike i Adidas, una rivalitat eterna
  • Sabatilles esportives: la gran tendència del segle XXI (10123048)

  • Les 10 +1 sabatilles més icòniques de la història (10303003)

8
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Nike i Adidas són les marques esportives hegemòniques a nivell mundial. La seva rivalitat es podria equiparar a la d’altres parelles antagòniques en la història del màrqueting, com ara Coca-Cola o Pepsi, PlayStation o Xbox i, a nivell més local, Cola Cao o Nesquik. Segons la consultora especialitzada SGI Europe, la firma del ‘swoosh’ (xiulet) i la de les tres bandes es reparteixen elles soletes el 43% del pastís del mercat, a raó del 27,4% Nike, i el 15,3% Adidas. I a molta, molta distància altres empreses com Skechers (5,8%); VF Corp, la de les Vans (3,4%); New Balance (3,2%); Puma (2,9%); Asics (2,6%); Anta, el Nike xinès (1,6%); Crocs (1,3%), i Under Armour (1%)

Al final de l’any passat Nike havia facturat només en sabatilles –el 70% de les vendes del grup, en què també s’inclou Converse24.222 milions d’euros, un 9% que l’any anterior. Fins i tot en aquest aquest any de pandèmia, amb pèrdues milionàries en el primer trimestre, espera superar els 780 milions de parells produïts el 2019. Adidas, que també suma a Reebok des de la seva adquisició el 2006, va tenir uns ingressos només en calçat esportiu de 13.521 milions, un 6% més que l’any anterior, amb una producció de 443 milions de parells

I així van competint totes dues des del seu naixement, si bé la història d’Adidas va començar molt abans. La companyia que avui dona ocupació a 59.000 treballadors a tot el món, va néixer el 1924 al cor d’Europa, en l’època d’entreguerres. Per primera vegada els governs van començar a preocupar-se per l’estat físic de la població (per temor que no estiguessin en condicions saludables de cara a l’arribada de cap altre conflicte bèl·lic). La salut, l’exercici físic a l’aire lliure entra a l’agenda mundial. 

Els germans Rudolf i Adolf Dassler

Aquesta va ser la motivació que va portar els germans alemanys Rudolf i Adolf ‘Adi’ Dassler a posar fil a l’agulla. Després de tornar del front, al safareig de casa de la seva mare van dissenyar el calçat per als nous atletes. Els seus models de seguida es van popularitzar, i el mateix Jesse Owens utilitzava la marca quan va guanyar quatre medalles d’or en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936, cosa que va catapultar a la marca, que després de la segona guerra mundial ja venia 200.000 parells a l’any. 

A finals dels 40 els germans es van separar, l’Adolf es va quedar Adidas, i el Rudolf va fundar Puma (el seu model ‘Suede’ es va fer molt popular en els Jocs Olímpics de Mèxic de 1968, i es van convertir en el símbol del ‘black power’ quan Tommie Smith i John Carlos, or i el bronze dels EUA en la prova de 200 metres llisos, van celebrar la seva victòria al podi puny en alt).

Malgrat que actualment Adidas ven menys que Nike globalment, continua sent considerada una de les empreses amb més reputació del món. A Espanya, per exemple, continua facturant més Adidas, tot i que a ‘casa’ seva, Alemanya, i en altres països del Vell Continent Nike ja ha donat el ‘sorpasso’ i ha superat Adidas. Segons dades del gegant nord-americà del segon semestre del 2019, la marca és número u en ciutats clau com Barcelona, Londres, París, Berlín i Milà

Enemigues en patrocini esportiu

Adidas i Nike també rivalitzen en el patrocini de clubs esportius de futbol. El grup alemany vesteix més equips europeus, 22 en total, entre aquests el Reial Madrid, l’Osasuna i el Celta, a més del Chelsea, el Southampton, el Bayern, el Milan, el Lió o el Marsella, entre d’altres. Nike patrocina 21 clubs, com el FC Barcelona, l’Almeria, l’Athletic, l’Atlètic, la Reial Societat, el Màlaga, l’Arsenal, l’Everton, el Manchester City, el Manchester United, el Hertha Berlin, el Werder Bremen, el Freiburg, la Juventus, l’Inter, el Montpeller o el PSG, per citar-ne alguns.

A més de ser referent d’atletes, futbolistes i basquetbolistes (Kareem Abdul-Jabbar era fan de les Adidas Superstar el 1969), les Adidas van fer el salt a la música el 1986, quan els hip-hopers Run DMC els van rendir homenatge amb el ‘single’ ‘My Adidas’. Durant un concert al Madison Square Garden, al juliol, els rapers van convidar el públic a mostrar les seves sabatilles amb les tres bandes i a l’acabar el xou la firma esportiva els va estendre un contracte per valor d’un milió de dòlars. Havia nascut un idil·li entre la música i les vambes que arriba fins als nostres dies. 

La marca va fagocitar Reebok el 2006 per 3.800 milions de dòlars, si bé en els últims anys els números no han sigut tan bons com els desitjats per a Adidas, que es planteja vendre-la, segons va publicar aquest octubre la revista alemanya ‘Manager Magazin’. Entre els interessats en quedar-se amb Reebok, la nord-americana VF Corporation (Vans, North Face) i la xinesa Anta.

Edicions limitades i icòniques

La clau del posicionament d’Adidas en els últims anys ha sigut el mercat retro, reeditant vells models o els més icònics. La marca té unes 1.200 referències, i la meitat porten el segell d’‘Originals’. Pràcticament cada temporada Adidas treu reedicions. Ho ve fent des del 2013, amb la nova vida de les seves sabatilles de platja de pell blanca Stan Smith, a les quals un dels millors jugadors de la història de la Copa Davis va prestar el seu nom en 1978.Stanley Roger Smith(Carolina del Sud, 14 de desembre, 1946), que així s’anomena el mític tennista nord-americà, continua cedint la seva imatge a la marca en el que representa, sense cap dubte, un dels acords de col·laboració més longeus en la història de l’esport. Avui dia hi ha 25 variants de les Stan Smith (les sabatilles més venudes d’Adidas, amb més de 45 milions).

A la marca alemanya també li agraden les edicions especials, i limitades, que s’esgoten tot just sortir. Aquest és el cas recent d’alguns models de la col·lecció ‘The Mandalorian’ d’‘Star Wars’, i de les ‘Ghost Smashers’, les últimes ‘cazafantasmas’ de Reebok, que van sortir fa tan sols unes setmanes i ja només estan disponibles en la revenda.

Adidas també ha tingut col·laboracions de luxe amb Prada i amb rapers com Kanye West o Snoop Dogg. I dissenyadors com Alexander McQueen s’han inspirat en les Stan Smith.

Un ràpid intrús, Nike, que avui dia compta amb 75.000 treballadors a tot el món, va arribar al mercat molt després que Adidas, però de seguida la va encalçar. L’empresa amb seu a Beaverton, Oregon, va ser fundada el 25 de gener de 1964 com a Blue Ribbon Sports, per Bill Bowerman i Phil Knight, i es va convertir oficialment a Nike, Inc. el 30 de maig de 1971. El seu nom manlleva el de la deessa de la victòria de la mitologia grega.

Al principi, l’atletisme va ser el gran motor de la marca. Un dels seus models icònics són les Nike Cortez (1972), les llegendàries sabatilles de ‘running’ amb les quals Forrest Gump va donar la volta al món. Després van arribar altres esports, com el futbol i el bàsquet, els que més alegries li ha donat a la marca. Després de coquetejar amb les Nike Blazer (1973), que va portar George ‘The Iceman’ Gervin, i les Nike Force 1 (1982), la gallina dels ous d’or porta el nom del llegendari escorta dels Chicago Bulls, Michael Jordan.

Per a ell es van dissenyar el 1984 les Nike Air Jordan, unes botes altes amb talls nets i cambra d’aire. Eren vermelles i negres, valien 65 dòlars i l’NBA les va prohibir perquè «no eren prou blanques». De tota manera Jordan les va continuar utilitzant i Nike va pagar cada multa sense queixar-se. La companyia ja tenia el seu relat més enllà de la sabatilla, la seva «connexió emocional», eren un símbol d’orgull racial. La multa es va convertir en la millor campanya de publicitat i va ajudar a reforçar la llegenda del jugador, que avui dia continua embutxacant-se 100 milions a l’any en ‘royalties’. L’acord, per descomptat, beneficia Nike, que suma 3.000 milions en guanys cada exercici per la línia dedicada al jugador.

Podeu veure els espots de les Air Jordan, des de 1986 fins al 2020, aquí:

Però, ¿podrà viure Nike eternament de Jordan? De moment sí, el maig passat les Nike Air Jordan utilitzades i firmades pel mític jugador el 1985 es van subhastar a Sotheby’s per 560.000 dòlars. A més, a aquest fructífer matrimoni s’han unit firmes de luxe, com Louis Vuitton, Prada, Balenciaga o Fendi.

I Dior acaba de tunejar el primer model de les Nike Air Jordan en una versió de 1.500 euros que ja només es poden adquirir –12 vegades més cars– a internet. Segons ‘Vogue’ són les ‘sneakers’ favorites de les ‘influencers’.

Converse, el referent d’estil ‘cool’

Notícies relacionades

Les mateixes ‘trendsetters’ són les que no dubten a combinar tot el seu armari amb unes Converse, marca històrica de què es calcula s’han venut 900.000 parells del seu model ‘All-Star’, i que Nike va adquirir en una jugada mestra el 2005. El model avui és un referent de modernitat i estil, com ha demostrat la vicepresidenta electa dels EUA Kamala Harris, que ha recorregut el país amb aquestes sabatilles durant la campanya electoral.

Fa dècades que les botes amb empenya de lona i puntera i sola de goma en contrast trepitgen escoles primàries, instituts, estudis de disseny, concerts i tots els carrers del planeta. Van néixer el 1917 per jugar al bàsquet, gràcies a Marquis Converse, empresari de New Hampshire. El 1923 van canviar el nom pel de Chuck Taylor All-Star, així es deia el jugador de bàsquet d’Indiana que les utilitzava i que va recórrer el país explicant les bondats de la nova sabatilla. A ell es deu deu el cercle lateral que ‘protegeix’, o més ben dit, adorna el turmell. El seu debut d’or va arribar als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, on les va lluir l’equip nord-americà de bàsquet. I la resta és història.

En l’elaboració d’aquest reportatge també han participat Eva Domínguez (direcció creativa) i Silver Larrosa (il·lustracions).