Sabatilles esportives: febre per la gran moda del segle XXI

Barcelona     07 12 2020      Sociedad   Aumenta el uso de las zapatillas deportivas como calzado diario  En la foto    desfile de  sneakers   cruzando la calle Aragon   Fotografia de Jordi Cotrina

Barcelona 07 12 2020 Sociedad Aumenta el uso de las zapatillas deportivas como calzado diario En la foto desfile de sneakers cruzando la calle Aragon Fotografia de Jordi Cotrina / JORDI COTRINA

  •  Lluny de disminuir el seu creixement, el confinament i els nous codis de comoditat en el vestir han esperonat la tendència ‘athleisure’ del calçat, en corba creixent i imparable des dels 80
  • Les propostes ‘revival’ dels gegants Nike i Adidas i les col·laboracions de les firmes de passarel·la han sigut beneïdes pels ‘mil·lennistes’, disposats a pagar el que sigui per calçar-se aquest símbol d’‘eterna joventut’
Es llegeix en minuts

Les sabatilles esportivess’han convertit en elcalçat de moda, la gran tendència d’aquest segle, la que més ven, la més ‘cool’. A cada segon que passa, Nike, el ‘number one’ del sector,ja ha col·locat 25 parells als carrers. Pensin per un moment, dos, tres, quatre... 50 parells, 75 parells, 100 parells... Entre les dues marques hegemòniques, la del’swoosh’ i la de les tres ratlles,Adidas, sumen gairebé el 43% del pastís del calçat esportiu, que aquest any mourà64.000 milions d’euros, iseran més de 82.000 en el 2024, segons projeccions del portalStatista. Un sucós mercat pel qual també lluiten Skechers, VF Corp (les Vans), New Balance, Puma, Asics, Crocs i Under Armour, així com les xineses Anta i Li-Ning, que estan empenyent, fort. Per si no fos prou, des dels 90, però sobretot en els últims cinc anys,el luxe s’ha apuntat a aquest cavall guanyadortraient col·leccions esportives, molt còmodes per a la ‘working class’, el gust de la majoria.

[ALGUNES DADES COMPARATIVA NIKE-ADIDAS // QUOTA DE MERCAT TOP TEN MARQUES]

Però, més enllà dels números, qualsevol pot fer la prova del cotó fluix: la pròxima vegada que surti al carrer miri a terra i observi què calça el personal, és igual l’edat. Efectivament, sabatilles, esportives, vambes, ‘sneakers’, keds... Però, ¿quan ens va entrar aquesta febre ‘sneaker’?

La pandèmia com a catapulta

La pandèmia com a catapulta«Primer va ser per comoditat», responCharo Mora, especialista en cultura i tendències de moda. «però –afegeix– aquestano és només la raó. Ara mateix ja estaven molt de moda, peròamb el tema de la Covid s’està modificant com ens vestim. Les mateixes bíblies de la moda estan estudiant-ho. Per exemple, s’estan escrivint articles sobre com vestir-se per tenir una reunió per Zoom. Amb la pandèmia moltes persones miren d’evitar agafar el transport públic, i van en patinet, amb bicicleta... i utilitzen més vambes». A més, sintetitza: «Quan les portes, estàs dient que estàs ‘on fire’». I si no, que l’hi diguin a la vicepresidenta electa dels EUA, Kamala Harris, que s’ha guanyat moltes simpaties per portar Converse en els seus actes de campanya. 

En això coincideixInmaculada Urrea, dissenyadora i professora de moda, que assegura que«el gruix dels que les porten són joves o bé volen semblar-ne o, almenys, demostrar que són joves d’esperit». És a dir, el comú dels mortals.

I és que els nous consumidors s’han allunyant del vestuari més formal encoratjats pelnou comportament mil·lennista que representa la seva màxima de l’‘eterna joventut’ en unes sabatilles vistoses. Urrea recorre a un informe sobre moda, el‘Worldpanel Fashion’del 2008, per remarcar aquesta idea, ja que «el 2002 les vendes de roba ‘casual’ eren d’un 14,9% i el 2007 estaven ja en el 22,3%». «I ara hem d’estar a prop del 60%», afirma l’experta també en ‘branding’.

ELS CODIS ‘MIL·LENNISTES’

A més, la generació més jove ha imposat al carrer la democratització de la celebritat. «Gairebé totes les firmes han acudit a les sabatilles perquè toquen totes les tecles: retro, art, moda, ‘influencers’... No pots volar al jet de Jay Z, però sí que pots utilitzar les seves sabates», va explicar a ‘The New York Times’ Josh Luber, director executiu deStockX, el portal més gran de revenda de sabatilles amb seu a Detroit. En aquest lloc, vambes que van sortir a la venda al seu dia per 200 dòlars ara poden arribar als 30.000 dòlars. És la llei de l’oferta i la demanda, un mercat borsari propi, on «alguns xavals de 14 anys guanyen molts calés comprant i venent com autèntics ‘brokers’», assenyala Mora. Aquest negoci paral·lel és mundial gràcies a internet. Pots comprar-te un últim model en una botiga de Tòquio i en una setmana el tens a casa. O pots llançar-te a comprar leshorteres vambes grogues, vermelles i blaves de Lidl, que es van esgotar en poques hores el passat 15 d’octubre, quan van arribar a Espanya, perquè dels seus gairebé 20 euros de sortida en pots treure uns altres 800 en la revenda ‘online’.

[GALERIA DE LES 10 SABATILLES MÉS ICÒNIQUES AMB EL PERSONATGE ASSOCIAT]

Això demostra la bogeria d’un mercat que va canviar quan el sector del luxe es va fixar en el ‘streetwear’, i ho va fer perquè el seu consumidor va començar a ser un altre. En els 80, amb unes sabatilles blanques ho tenies cru per entrar en un local, però avui ningú va sense elles, resumeix Mora. Tant és així, que «la passarel·la no té inconvenient a portar un tros de vestit del quinze amb unes vambes», assegura. De la mateixa manera, Urrea aplaudeix la «transgressió» de poder casar-se amb unes sabatilles maques. «Depenent del que portis a dalt, està absolutament permès», defensa l’experta. De fet, la marca espanyolaYuccs assegura en una nota de premsa que aquests mesos de pandèmia cinc parelles s’han donat el ‘sí, vull’ amb els seus models.

Totes les grans marques de luxe han llançat les seves ‘sneakers’, des de Balenciaga, Gucci, Louis Vuitton, les aliances de Moncler i Converse o Prada i Adidas, o han fet les seves versions de clàssics, com per exemple, les Converse Chuck Taylor que va tunejar Yves Saint Laurente, o les llegendàries Stan Smith reinterpretades per Alexander McQueen.

NOU OBJECTE DE DESIG

Els ‘mil·lennistes’ són el present i el futur del luxe. Ho diu un informe deThe Boston Consulting Group i la Fundació Altagamma. Aquesta generació ja ha contribuït a un augment de les vendes, i calcula que el 2025 seran responsables de la meitat d’elles. Són els que han substituït el bolso de firma per les sabatilles, ja que el nou luxe és el que trepitja el carrer. 

«Segons elMuseu de la Falsificacióde París, a principis dels 2000 es falsificaven bolsos i polos de luxe sobretot, però ara mateix el més plagiat són les Nike, Adidas i Vans», explica Urrea, que assenyala a Vivienne Westwood com la ‘culpable’ d’aquest ‘boom’, per ser la primera a pujar les sabatilles a la passarel·la en els 80.

Mora, en canvi, avança el cronòmetre de la revolució ‘sneaker’. «La mare dels ous van ser els Jocs Olímpics de Munic del 72, i Adidas en va ser l’espònsor oficial. La pràctica de l’esport era una cosa molt comuna entre les classes altes des de finals del segle XIX fins als anys 30. Però en els 70 va arribar el ‘boom’ del ‘skate’, el bàsquet i el futbol, els grans esports de masses van prendre els carrers».

A mitjans dels 80 la joventut ja portava sabatilles, però es van convertir en «objecte de culte i de desig gràcies al hip-hop», destaca Urrea, que creu que no s’ha d’oblidar que «el peu i el calçat són símbol del fetitxisme de tota la vida». «La comunitat afrodescendent nord-americana va emergir al Bronx amb una senya d’identitat important, la roba esportiva», prossegueix Mora. «Els seus líders o exemples d’èxit a seguir eren cantants o esportistes. Com a bona tribu urbana, van generar la seva realitat paral·lela, amb els seus propis codis contestataris i marquistes.La banda Run DMC va ser pionera al llançar el ‘single’ ‘My Adidas’, el 1986, amb les sabatilles, un xandall i un barret borsalino. ‘Aquest és el nostre nou vestit de negocis’, van proclamar», afegeix.

Un ‘look’ que s’ha rematat als peus amb les Adidas de Snoop Dogg, les Jordan d’Eminem, les Rebook de Jay Z o les Yeezy de Kanye West, que ha firmat sabatilles per a Nike, Adidas i també per a la japonesa Bape o Louis Vuitton. El 2019, el marit de Kim Kardashian va guanyar més de 150 milions de dòlars amb les Yeezy i la clau, segons ell mateix, és «mantenir l’exclusivitat» produint poques unitats. Així s’aconsegueixen preus de cinc xifres a les subhastes i fires de col·leccionistes. Les sabatilles s’han convertit en un actiu refugi, com les obres d’art o els cotxes antics. 

EXEMPLARS DE CULTE

El maig passat les Nike Air Jordan utilitzades i firmades pel mític escorta dels Chicago Bulls el 1985 es van subhastar aSotheby’sper 560.000 dòlars. Un rècord que engrandeix encara més la llegenda d’aquest model que cada any factura 3.000 milions de dòlars i pel qual l’exjugador s’embutxaca 100 milions en ‘royalties’ cada exercici. A més de ser una de les sabatilles més ‘instagramejades’, aquest 2020 el model de Nike de fa 35 anys és l’esportiva més desitjada de les ‘influencers’ gràcies a l’última col·laboració amb Dior. Un objecte de desig de 1.500 euros, que en la revenda costa 12 vegades més. 

Adidas, per la seva banda, compta en el seu catàleg amb unes 1.200 referències, i gairebé la meitat són reedicions, com les emblemàtiques Stan Smith, de les quals n’hi ha fins a 25 variants.

Per això, les expertes no entreveuen el final d’aquesta tendència. «Les sabatilles han arribat fins aquí per quedar-se; abans veurem morir la sabata de taló que les vambes», vaticina Urrea, mentre que Mora assegura que el ‘boom’ no s’esgotarà, llevat que «vingui un cataclisme nuclear o ens caigui un meteorit».

Zona dels fitxers adjunts

Et pot interesar

Vista prèvia del vídeo RUN-DMC – My Adidas de YouTube

RUN-DMC – My Adidas