Crítiques a les xarxes socials

El masclisme ocult a les pel·lícules de Disney

Blancaneu, la Sireneta, la Ventafocs... són diverses les princeses de la companyia que han sigut criticades per protagonitzar històries masclistes.

'Frozen' i 'Vaiana' es deslliuren d'aquestes etiquetes a l'assenyalar la seva independència i valentia com a dones.

Cenicienta y el príncipe

Cenicienta y el príncipe

3
Es llegeix en minuts
María Aragón

La productora d’animació més exitosa de la història ha sigut referència per a diferents generacions de nens i nenes que han crescut sota els ensenyaments dels seus personatges favorits. Però això no sempre és bo, i precisament la importància de l’educació i la transmissió de valors ha sigut clau en el qüestionament de les trames que ofereixen algunes de les pel·lícules de Disney més conegudes per tots. 

‘Blancaneu’, ‘La Ventafocs’, ‘La sireneta’... ¿Per què han sigut qüestionades aquestes pel·lícules? Estereotips masclistes i sexisme han sigut assenyalats durant els últims anys posant en dubte la seva funció. 

Després de trencar amb èpoques d’estructures patriarcals, l’arribada de la quarta onada feminista i el posicionament a les xarxes socials han manifestat la necessitat d’assenyalar aquests comportaments o qüestions de guió a través de les històries de Disney, especialment de les seves princeses.

«Un dia encantador un príncep vindrà i feliç als seus braços aniré... Per fi el meu somni es realitzarà». Ho canta laBlancaneu, que esperava que un home la salvés de morir enverinada al mossegar una poma.

La veu, el físic i els petons són presents a moltes d’aquestes pel·lícules. A ‘La Bella Dorment’, l’Aurora rep bones qualitats quan és un nadó gràcies als encanteris de les seves fades. També li va passar a la mateixa Blancaneu, que es preguntava com ser la més bonica del regne. «Mirallet, mirallet...»

La Sireneta és la màxima exponent d’aquesta crítica, ja que basa el creixement personal i les fites de les dones en el que els proporcionen els homes i en les renúncies d’aquestes. En aquest cas, l’Ariel decideix estar amb el príncep tant sí com no, tot i que això suposi cedir la seva veu i la seva família. «Admirada tu seràs si callada sempre estàs». 

Un altre dels tòpics masclistes que reflecteix ‘La Ventafocs’ és l’enfrontament entre dones en la lluita per conquistar un príncep. Per no parlar de com són elles les que sempre apareixen en escena netejant. La Bella cuinant per a la Bèstia, la Wendy fent-se càrrec dels Nens Perduts del Peter Pan. La Blancaneu es limita a netejar i cuinar, la Ventafocs viu oprimida a casa, l’Ariel sacrifica la seva veu, la Bella té ambició però viu un amor romàntic de manual... 

Tot i que no tots són males notícies per a Disney en aquest sentit. En els últims anys la línia ha canviat i són diverses les princeses que s’han mostrat autosuficients i trencadores. Ja va començar amb la Jasmine, que s’oposa a un matrimoni concertat, però sobretot amb la nova generació Disney encapçalada per la Mèrida, una noia valenta que desafia el sistema, o l’Elsa, que busca la seva llibertat. També la Vaiana, que es nega a obeir les ordres del seu pare, no necessita un home al seu costat i es proposa ella sola la salvació d’un poble sencer. 

Nivell de masclisme

Les lingüistes Carmen Fought i Karen Eisenhauer van fer una investigació per veure el nivell de masclisme d’aquestes creacions. Només un 11% de les al·lusions a elles a ‘La Bella Dorment’, ‘Blancaneu’ i ‘La Ventafocs’ es dirigeixen a les seves fites. La resta de diàlegs celebren la seva bellesa. 

Notícies relacionades

A ‘La sireneta’, ‘Aladí’, ‘Mulan’ i ‘Pocahontas’ són els homes els que tenen el protagonisme assumint el 60% dels diàlegs. «La conclusió és que ens han ensenyat a pensar que el normal és el que és masculí», deia Eisenhaur, que ressaltava com ‘Frozen’ o ‘Brave’ tenien resultats més favorables en els seus guions. El curiós és que tots dos estan escrits per dones.