Tants gols com culpables

Les derrotes sempre ofereixen culpables, per molt heroiques i elegants que siguin. No seria menys la que va expulsar el Barça d’Europa. L’exagerada quantitat de gols encaixats, set en el còmput de l’eliminatòria, apunta amb generositat diversos responsables, però també dilueix la condemna entre molts. Fins i tot en l’àrbitre Szymon Marciniak, van recordar des del vestidor blaugrana.

La porció més gran s’atribueix a Ronald Araujo, en altre temps barrera inexpugnable de la defensa i relegat a suplent des de l’arribada de Hansi Flick. Entre altres raons, perquè l’entrenador alemany el va conèixer lesionat al juny i no el va tornar al camp fins al gener. L’uruguaià va substituir Iñigo Martínez, amenaçat amb una targeta, i va sortir a la foto dels dos gols que van remuntar la remuntada del Barça.

"La sort del davanter"

No va tenir a veure res Araujo en l’1-0, amb el robatori de pilota a Olmo i la colada lliure de Dumfries entre Cubarsí i Iñigo, i no va tenir res a veure en el penal de Cubarsí a Lautaro. No era al camp. Sí que va tenir a veure la seva escassa determinació per impedir o obstaculitzar la rematada d’Acerbi, el central italià de 37 anys que buscava en l’àrea blaugrana el miracle en el minut 93, i en la falta de vigor per impedir que Marcus Thuram el desbordés per la línia de fons en el 99.

Araujo va esgrimir "la sort del davanter" en el primer gol, "que la posa justet allà", per replicar la seva presumpta falta de contundència. En el segon va acceptar que "a l’un contra un he d’estar millor", i va compartir la seva responsabilitat: "Si fas cobertures, pot solucionar aquesta jugada". Era irrebatible, en canvi, que la coneguda debilitat defensiva va fulminar el Barça.

Una cosa semblant al que va passar en el 4-4 coper amb l’Atlètic: el Barça es va veure 0-2 a avall, va marcar quatre gols i va acabar empatant. A San Siro era la quarta vegada que l’equip blaugrana encaixava quatre gols –les altres van ser el 4-2 a Pamplona i el 4-5 de Lisboa amb el Benfica– i la més irreversible: el comiat de la Champions.

De pal a pal

El drama es va forjar en 42 segons: els que van mediar en el xut al pal de Lamine Yamal que hauria significat el 2-4, a falta de tres minuts per al final (del 92 al 95), i el salt fallit de Cubarsí amb Thuram més la innocència de Gerard Martín amb Dumfries, que va centrar la pilota cap a Acerbi. Dos pals que van deixar fora de combat el Barça, incapaç d’aixecar-se en la pròrroga malgrat que va disposar d’ocasions per empatar una altra vegada.

Els set gols orienten la mirada a la fórmula defensiva de l’equip, però els defenses van resultar fonamentals perquè l’equip reaccionés novament a un marcador advers. Eric va marcar el 2-1 i després va fallar un gol claríssim. En les dues ocasions va rebre dos centres de Gerard Martín, l’altre lateral. Els dos substituïen Jules Kounde i Alejandro Balde, els titulars en aquestes demarcacions, i tots dos jugaran contra el Madrid diumenge, al segon plat fort de la setmana. Andreas Christensen és l’altre defensa, dels nou que té Flick en nòmina, que no va jugar a Milà.

La meitat de la meitat

Notícies relacionades

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

Les injeccions de Flick

El Barça va acumular en l’ara trista eliminatòria un total de 41 rematades al marc de Yann Sommer, reconegut com un dels herois locals, de les quals 20 van ser ben dirigides, i va marcar 6 gols; l’Inter va necessitar la meitat d’intents (20, 10 de ben dirigits) i va obtenir 7 gols. Dos d’ells de córner i un de penal. Szczesny no va ser tan rellevant com el seu col·lega.

"Hi ha coses que no són a les nostres mans", va lamentar Martín a les xarxes socials. Al·ludia a Marciniak. També va apel·lar-hi Flick, admetent alhora que no era una excusa a l’eliminació. L’autocrítica és el primer pas de la recuperació.