El negoci del City Group
El hòlding dirigit per Ferran Soriano és l’organització futbolística que més factura arreu del món, però encara ha de capgirar el compte de resultats de pràcticament tots els equips adquirits.

Vitor Reis, en las instalaciones del Manchester City.
El Manchester City ha aconseguit guanyar diners en les tres últimes temporades. El club de la Premier League ha capitalitzat en l’àmbit comercial i de taquilla els seus èxits esportius, però sobretot ha començat a treure partit del mercat de traspassos. I una cosa no menys important: ha aconseguit alleugerir la seva estructura a través del hòlding que el controla a ell i a una dotzena de clubs més arreu del món, inclòs el Girona FC. ¿Un negoci rendible? Encara no, i no sembla que ho hagi de ser fins d’aquí a bastants anys. De moment, la inversió assumida per Abu Dhabi i els fons Silver Lake i China Media Capital ja supera els 1.000 milions d’euros en l’última dècada.
En termes de facturació no hi ha debat. Aquest model converteix City Football Group en l’organització futbolística que més factura arreu del món, amb gairebé 1.200 milions d’euros el 2022-2023. En termes de rendibilitat, tot apunta que caldrà més paciència.
El grup va retallar un 19% els números vermells, però tot i així es va deixar uns 131 milions d’euros, i això que el campió de Premier i Champions League va aportar 92 milions en beneficis i el Girona també va aportar beneficis.
Dit d’una altra manera, l’entitat dirigida per Ferran Soriano encara ha de capgirar el compte de resultats de pràcticament tots els equips adquirits, ja que l’última temporada van acumular uns números vermells de més de 200 milions. I aquí és on sorgeix el dubte, més que la incertesa.
¿Aquests equips poden ser autosostenibles per si sols dins de la lliga en què estan? ¿La seva única via per a la rendibilitat és el moviment de futbolistes aprofitant l’estructura metodològica i de scouting del City?
Dubtes a França i Itàlia
El dubte sorgeix especialment per als equips a Itàlia (Palerm FC) i França (ESTAC Troyes), dos països que es troben amb greus problemes econòmics en el conjunt de l’ecosistema futbolístic, en els quals operar a pèrdua és gairebé norma per poder competir davant la falta d’ingressos rellevants. A excepció de Girona i New York, tots els clubs comprats es mouen en una forquilla d’ingressos d’entre el milió i els 20 milions d’euros per temporada, cosa que evidencia també la importància de formar part d’aquest tipus de hóldings per accedir a uns recursos que d’una altra manera seria del tot impossible.
El nivell d’eficiència
Un altre repte és que la teoria de l’agregació d’actius funcioni. Pel que fa a eficiència en costos d’estructura està provat que funciona, amb persones donant servei a més d’un club.
No obstant, la plataforma global comercial encara no sembla que ho sigui quant a captació de patrocinadors per a tot el grup, més enllà de Puma.
- Entrevista Carla Simón: «La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir a mi, tot i que després va arribar la putada de la sida»
- Restauració Tanquen una desena de bars i restaurants de la Costa Brava després del suïcidi del propietari
- Accident a Portugal Almenys 15 morts i 18 ferits al descarrilar un funicular a Lisboa
- Sanitat privada El grup Vithas estrenarà el seu hospital de referència a Catalunya a l’octubre
- Un crim sense resoldre 24 anys desprén L’ADN del jersei d’Helena Jubany obre la porta a un judici
- Cimera a París 26 països, entre ells Espanya, "es comprometen formalment" a desplegar tropes a Ucraïna un cop signada la pau
- Onze de Setembre Illa dissenya una Diada «oberta al món»: «Catalunya és un país ric dins de la seva diversitat»
- Xoc entre poders Illa critica la plantada de Feijóo en l’obertura de l’any judicial: «No podem desmuntar o desprestigiar les institucions»
- Òbit Giorgio Armani, el ‘rei’ de la moda italiana, mor als 91 anys
- Discrepàncies internes Rull rebutja els motius de Giró per anar-se’n de Junts: «Quan hi ha possibilitat d’entesa s’entra a fons, aquí i a Madrid»