El negoci del City Group

El Manchester City ha aconseguit guanyar diners en les tres últimes temporades. El club de la Premier League ha capitalitzat en l’àmbit comercial i de taquilla els seus èxits esportius, però sobretot ha començat a treure partit del mercat de traspassos. I una cosa no menys important: ha aconseguit alleugerir la seva estructura a través del hòlding que el controla a ell i a una dotzena de clubs més arreu del món, inclòs el Girona FC. ¿Un negoci rendible? Encara no, i no sembla que ho hagi de ser fins d’aquí a bastants anys. De moment, la inversió assumida per Abu Dhabi i els fons Silver Lake i China Media Capital ja supera els 1.000 milions d’euros en l’última dècada.

En termes de facturació no hi ha debat. Aquest model converteix City Football Group en l’organització futbolística que més factura arreu del món, amb gairebé 1.200 milions d’euros el 2022-2023. En termes de rendibilitat, tot apunta que caldrà més paciència.

El grup va retallar un 19% els números vermells, però tot i així es va deixar uns 131 milions d’euros, i això que el campió de Premier i Champions League va aportar 92 milions en beneficis i el Girona també va aportar beneficis.

Dit d’una altra manera, l’entitat dirigida per Ferran Soriano encara ha de capgirar el compte de resultats de pràcticament tots els equips adquirits, ja que l’última temporada van acumular uns números vermells de més de 200 milions. I aquí és on sorgeix el dubte, més que la incertesa.

¿Aquests equips poden ser autosostenibles per si sols dins de la lliga en què estan? ¿La seva única via per a la rendibilitat és el moviment de futbolistes aprofitant l’estructura metodològica i de scouting del City?

Dubtes a França i Itàlia

El dubte sorgeix especialment per als equips a Itàlia (Palerm FC) i França (ESTAC Troyes), dos països que es troben amb greus problemes econòmics en el conjunt de l’ecosistema futbolístic, en els quals operar a pèrdua és gairebé norma per poder competir davant la falta d’ingressos rellevants. A excepció de Girona i New York, tots els clubs comprats es mouen en una forquilla d’ingressos d’entre el milió i els 20 milions d’euros per temporada, cosa que evidencia també la importància de formar part d’aquest tipus de hóldings per accedir a uns recursos que d’una altra manera seria del tot impossible.

El nivell d’eficiència

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Un altre repte és que la teoria de l’agregació d’actius funcioni. Pel que fa a eficiència en costos d’estructura està provat que funciona, amb persones donant servei a més d’un club.

No obstant, la plataforma global comercial encara no sembla que ho sigui quant a captació de patrocinadors per a tot el grup, més enllà de Puma.