L’Espanyol frena l’eufòria amb un trist empat a Cornellà

L’Espanyol dels miracles va frenar ahir la seva pujada amb un trist empat a casa contra l’Osca (0-0). Es va quedar a les portes d’encadenar aquesta tercera victòria consecutiva que havia verbalitzat Ramis en la prèvia i va haver de conformar-se amb un punt que le manté a la zona d’ascens directe a l’espera del que faci avui l’Eibar a Leganés. Van faltar idees i precisió per sumar un altre triomf que hauria confirmat definitivament l’escalada.

Una pobra primera part i una segona més que notable no van ser suficients per emportar-se una alegria en una tarda de poc futbol. La igualtat que regna a la Segona Divisió va presidir el xoc de l’Stage Front Stadium. Va competir molt bé l’Osca, concentrat exclusivament a defensar. L’ex periquito Álvaro Fernández va tancar amb clau i els aragonesos es van emportar un puntet que té gust de poc als blanc-i-blaus.

Dos novedats va introduir Ramis respecte al miracle d’Eibar, un d’obligat per les molèsties de Pacheco que van situar Joan García sota pals, l’altre per decisió tècnica, amb la ubicació de Salvi, un dels herois d’Ipurua, en lloc de Jofre. Davant, l’Osca va exhibir la seva habitual solidesa. A Cornellà es mesuraven el segon millor local i el segon millor visitant.L’equip aragonès és també el menys golejat fora de casa (9 gols en 15 duels).

Li va costar horrors a l’Espanyol trencar el forrellat d’un rival perfectament posicionat. La primera part va ser un martiri. Ni una sola ocasió en 45 minuts per llançar a les escombraries. No es mereixien aquesta llauna els 22.472 espectadors que van acudir a l’estadi, una fantàstica entrada motivada pel bon horari del xoc i la gesta d’Eibar, en què l’equip periquito va protagonitzar la remuntada més meteòrica i tardana de la història de la Lliga.

Ocasió claríssima

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

Va despertar al final de la migdiada l’Espanyol en el segon temps. Tampoc era molt complicat pujar el llistó i Ramis ho va aconseguir amb un primer canvi just després del descans: Lazo per Pere Milla. Braithwaite va acariciar el primer en una ocasió claríssima en què només va faltar rematar (m. 56). Ni el danès ni Puado van ajusticiar, mentre Cabrera va topar Álvaro en un bon cop de cap (m. 58).

Una doble rematada de Lazo, la primera contra el porter i la segona als núvols (m. 67), va ser la següent aportació periquita a la recerca d’un gol que es resistia i mai va arribar. Ho va continuar intentant el tècnic català amb els canvis i el seu equip sobre la gespa, especialment a pilota aturada. Dos cops de cap de Braithwaite i Cabrera van ser els últims intents abans del temps extra, aquest afegit habitualment volcànic que aquesta vegada va transcórrer sense pena ni glòria.