La incògnita blanc-i-blava
No sabem quin Espanyol veurem a Ferrol. És una incògnita. És una "x".
Abans que es jugui el partit aquest dissabte a les 21.00 hores ja us dic la primera paraula que sortirà des del club: "l’estat de la gespa", l’excusa perfecta per a un equip mediocre, sense ambició i sense orgull. Perquè abans que comenci el pròxim partit, sigui quin sigui, aixequem les celles i pensem: "Bé, a veure què passa". ¡És que no ho sabem! Perquè no sabem a què juguem. Bé, sí: a especular. Per això em rebenta tanta pissarra, tant iPad, tanta tonteria per acabar una jugada llançant pilotes a l’olla i que no hi hagi ningú. Ara es busca un nou estil Joselu. Ha, ha, ha… És que t’has de descollonar.
I que ningú oblidi que plantar-li cara al Getafe a la Copa era una obligació, i de cap manera un motiu d’orgull. ¿Al Getafe, eh? No al Bayern de Munic. Al Getafe. Percebo, no obstant, moltíssim pessimisme en tots els àmbits del club i fora. En el club, per part de la propietat, perquè el seu màxim accionista no ve a Barcelona des de fa dos anys, ni a donar la cara, ni a donar senyals de vida. I com que no ve, doncs no hi ha vida.
Notícies relacionadesAquest dimarts passat es van complir 17 anys de l’adeu d’un dels millors presidents que ha tingut el club, Don Manuel Meler Urchaga. En el seu mandat (1970-1982) el club va aconseguir una estabilitat social, esportiva i especialment moral que ens va portar a disputar dues vegades competició europea i es va arribar a un tercer i un quart lloc a la Lliga de Primera Divisió. És clar, em diràs: "Eren altres temps, Sergi. És clar. I ara en són uns altres".
Per això ara em terroritza aquesta percepció que tinc, molt pròxima a la realitat, que el pensament que emergeix des del club ens assenyala que si no ascendim aquest any… Doncs res. Mentalitat xinesa. No passa res. A estrènyer-se el cinturó i l’ascens vindrà l’any que ve. O l’altre. Ja pujarem. I així anem. Així s’escriu la història. Del Reial Saragossa. ¡Perdó! ¡De l’RCD Espanyol.
