Mundial d’atletisme

María Pérez aconsegueix el segon or per a Espanya en marxa

2
Es llegeix en minuts

¡Segon or per a Espanya! María Pérez va completar una sensacional prova en els 20 quilòmetres marxa femenins dels Mundials de Budapest per imposar-se amb enorme suficiència després d’una embranzida espectacular al pas pel 15’ i volar en un circuit d’un quilòmetre entorn de la Plaça dels Herois (1h:26.51).

Hi havia moltes ganes de ‘marxa’ en la delegació espanyola després de l’exhibició que va protagonitzar dissabte l’extremeny Álvaro Martín amb la seva victòria en la prova masculina dels 20 km per unir-se als anteriors campions universals Chuso García Bragado, Valentí Massana (tots dos el 1993) i Miguel Ángel López el 2015.

La gran opció era María Pérez, or en els Europeus del 2018 i autora de la millor marca mundial de la temporada (1h:25.30), malgrat que la llista de rivals de nivell era interminable amb la peruana Kimberly García León (or en 20 i en 35 km en l’anterior Mundial), la italiana Antonella Palmisano (or en 20 km als Jocs de Tòquio), la grega Antogoni Ntrimpspioti (or en 20 i en 35 a l’Europeu anterior) més tota l’‘armada xinesa’.

D’inici es va poder comprovar com la veterana Ntrimpspioti no estava com l’estiu passat i no va trigar a perdre pistonada amb el grup principal, una cosa que va passar immediatament amb l’altra representant espanyola, la gallega Antía Chamosa en el seu debut en uns Mundials.

El guió de la prova no va variar en absolut en els primers 15 quilòmetres, amb un grup de vuit atletes del qual va caure la peruana Inga abans del pas pel 5’ (21:44) mentre María Pérez havia vist en els instants inicials un avís dels grocs que no va anar a més.

Aquest cartell indica als marxadors que han de corregir la seva tècnica, una cosa que la granadina ha fet a consciència després de les seves dues desqualificacions seguides l’estiu passat, primer als Mundials d’Eugene i després als Europeus de Munic. Gran feina amb el seu entranador Jacinto Garzón.

Notícies relacionades

Tot continuava igual en l’equador de la prova (43:43) i al pas pel 15 (1h:06.06). Tot i això, María Pérez va tirar amb força en aquell moment i va marxar en solitari amb una facilitat sorprenent. L’única que va aconseguir seguir-la uns quants centenars de metres va ser l’australiana Montag. El seu avantatge va anar en augment de manera exponencial. Quatre segons al pas pel 16, vuit el 17, 14 el 18 i ja només una hecatombe podia privar Espanya del seu segon or a Budapest.

L’arribada va ser d’aquestes que es recordaran sempre: María Pérez va agafar una bandera d’Espanya, la va obrir en la recta i va cobrir els últims 10 metres caminant per esquinçar amb les dues mans la cinta amb un registre de 1h:26.51. En aquest gest es resumeix perfectament l’alegria i la ràbia d’una atleta que ha hagut de treballar molt intensament la tècnica. ¡Enhorabona!