La indústria de l’esport
Les múltiples direccions del futbol
Estem en un dels moments més interessants per al futur de la indústria del futbol. A dos anys que funcioni al 100% el nou ‘fair play’ financer de la UEFA, veiem com les lligues nacionals i els clubs busquen posicionar-se. Si funciona l’invent, el 2025-2026 estarem davant un futbol que exigeix competir amb el que un realment genera.
I en aquest sentit s’han d’entendre molts dels moviments que veiem que estan tenint lloc. Ningú vol tornar a sortir retratat a la foto, després que els ingressos dels clubs europeus hagin recuperat els nivells prepandèmia –gairebé 22.000 milions d’euros–, però també han acumulat més de 10.000 milions de pèrdues des del 2020.
Comencem per LaLiga, que aquests dies ha reunit els clubs que es van afegir a CVC per fer balanç del primer any d’inversions i compartir experiències sobre com es poden continuar professionalitzant. Va ser interessant veure com les direccions dels equips cada vegada comparteixen més informació i, encara més important, coincideixen que per aquí passa el futur.
De moment, ja s’han invertit 764,6 milions dels 2.000 milions d’euros i hi ha canvis notables, com les remodelacions d’estadis i l’inici d’obres en algunes ciutats esportives. Això sí, CVC va avisar que s’ha de donar gas a la qüestió i que confien que hi hagi més avenços en els àmbits de construcció de marca, digitalització i internacionalització.
Recursos per créixer
Notícies relacionades«Només poder destinar els recursos a créixer ens està obligant a pensar molt més a llarg termini, quan abans només podíem pensar en la temporada immediata», admet un president. Inconscientment, dit d’una altra manera, el missatge és que saben que, sense una oficina que fiscalitza i una guia clara d’actuació, els diners haurien anat com sempre a invertir en el primer equip de futbol. I això és precisament el que està passant a França, on CVC ha apostat 1.495 milions d’euros més, però on la Ligue-1 no ha entrat tan de ple a definir amb els clubs un pla inversor i de prioritats per no quedar-se enrere.
El cas de la Premier
A la Premier League no necessiten aquest suport extern, ja que són els mateixos accionistes que posen gasolina. És veritat que allà les estructures estan molt més desenvolupades i el focus és en un altre lloc. El que els surt car és fitxar el talent format, comprar clubs. El City ja té filials a l’Uruguai i el Brasil, l’Aston Villa ha comprat el Vitoria Guimaraes i el Chelsea FC també vol entrar en joc. I no és poca cosa. Si LaLiga no creix en el seu negoci comercial, la via d’ingrés comprant i venent talent encara no madur se li pot escapar a poc a poc en el futur.
Els hòldings del futbol, ¿fins quan?
És un dels moviments més interessants, i que realment poden ser una autèntica revolució: els hòldings de clubs. És la via que han trobat els fons d’inversió per abaratir els costos de captació del talent i fer escalable un negoci que havia sigut eminentment local. Mostra de la proliferació d’aquesta mena de grups en què el Manchester City és pioner és que al món ja es comptabilitzen 80 grups que acumulen 180 clubs i 6.500 jugadors sota el seu control.
La fórmula permet oferir itineraris esportius més complets que els que un sol club podria oferir, no malvendre jugadors i guanyar en patrocinis. Avui l’11% dels clubs de les primeres divisions europees (82 equips) pertanyen a un grup. A Espanya, l’estiu passat quatre equips de LaLiga SmartBank van passar a formar part d’un hòlding: el Reial Sporting (Orlegi Sports, Mèxic), el Reial Oviedo (Grup Pachuca, Mèxic), el Reial Saragossa (Jorge Mas, EUA) i el CD Leganés (Blue Crow Sports, EUA). I a Tercera n’apareixen 20 més, entre els quals hi hauria l’AD Alcorcón.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
