La cita atlètica de diumenge

Una marató amb el sostre de 30.000 persones

  • Dos anys i vuit mesos més tard, Barcelona torna a acollir la seva prova esportiva més emblemàtica després de la cancel·lació del 2020 per la pandèmia.

  • Segons les dades municipals, cada atleta estranger arriba acompanyat a la capital catalana per almenys tres persones, que aprofiten el cap de setmana per fer turisme.

Una marató amb el sostre de 30.000 persones

JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La marató de Barcelona torna aquest diumenge als carrers de Barcelona després de dos anys i vuit mesos d’absència a causa dels danys col·laterals de la pandèmia i a la cancel·lació obligada del 2020. I torna amb el convenciment que encara està lluny del seu sostre, com una de les proves de referència del calendari mundial, molt més per un traçat turísticament atractiu que per un circuit veloç on sigui fàcil superar marques, tant a nivell popular com professional.

La ciutat de Barcelona, segons les fonts consultades per aquest diari, està preparada per acollir fins a 30.000 participants en una marató que es movia en els 20.000 inscrits abans de la Covid i que ara ha hagut de fixar un màxim de 15.000 persones (15.100 concretament) perquè puguin córrer en una època que no és l’habitual (de primavera a tardor) i amb un veritable col·lapse mundial de maratons (aquest diumenge també se celebra l’emblemàtica cita de Nova York).

«Si hem pogut celebrar la marató només ha sigut per l’eficàcia de les vacunes. Sense les vacunes s’hauria d’haver tornat a cancel·lar o s’hauria fet de manera molt restrictiva», explica Juan Porcar, responsable de RPM, l’empresa que organitza la carrera. I s’ha fet, a més, amb 7.000 participants arribats des de l’estranger. «La majoria d’ells ha viatjat fins a Barcelona amb les seves famílies, que aprofiten per fer turisme. Segons les nostres xifres, cada participant estranger arriba acompanyat de tres persones més, cosa que dona pulmó a la ciutat», afegeix David Escudé, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.

Les actuals mesures sanitàries han permès que diumenge es pugui córrer sense gairebé restriccions i sense que hagi sigut necessari demanar proves de PCR, antígens o passaports de vacunació. «Les dades indiquen –afegeix Porcar– que la gent que ve de fora ho fa vacunada.

Participants estrangers, amants del turisme de maratons, que han hagut de marcar escrupolosament el seu calendari esportiu a causa de la congestió de carreres que hi ha hagut des del setembre amb les celebracions, pràcticament una rera l’altra, de les maratons de Berlín (25 de setembre), Londres (3 d’octubre) i el boig diumenge 17 d’octubre amb la disputa dels de París, Amsterdam i Lisboa. Quedarà encara la marató de València, una de les grans rivals de Barcelona, que es correrà el 5 de desembre.

«A l’estar tan agrupades per culpa de la pandèmia, el maratonià ha hagut de ser molt més escrupolós a l’hora de determinar la cursa escollida», explica Porcar. I Barcelona ha sigut agraciada amb un 45% de participants estrangers, la majoria francesos (1.721 persones), impulsats sobretot per la col·laboració d’ASO, empresa que organitza la marató de París i també el Tour de França.

No obstant, l’esperit marató s’ha mantingut intacte amb centenars d’atletes populars entrenant-se aquestes últimes setmanes per Barcelona i amb ànsies que tornés la cursa. «L’última vegada que vam presentar una marató a Barcelona, abans d’aquesta, va ser fa 539 dies», va dir Cristian Llorens, director de la carrera, dijous passat. «Els atletes populars l’han preparat amb la mateixa il·lusió de sempre. Els meus corredors, per exemple, fa 12 setmanes que s’entrenen, cadascú amb l’objectiu de marca que s’han traçat», comenta Carles Castillejo, atleta i entrenador que té la intenció de cobrir 36 quilòmetres, els primers fent de llebre per als seus pupils.

Notícies relacionades

El 3 d’abril del 2022 se celebrarà l’edició 43, tot i que es farà encara lluny d’aquest sostre de 30.000 participants, la xifra màxima que Barcelona podria acollir per no morir, sobretot, d’èxit. «El que sempre cal evitar és que es produeixi un col·lapse de persones a les sortides, molt més controlables en maratons que en carreres de 10 quilòmetres, ja que el corredor no surt tan ràpid. Amb massa gent, sobretot al principi, seria molt complicat poder córrer, i això és el que cal tenir en compte a causa dels mateixos carrers de la ciutat», puntualitza David Escudé.

A les 8.30 del matí es donarà la sortida, cadascú amb el seu propi objectiu, com el de l’atleta Eric Domingo que vol rebaixar el rècord de 2.58.40 hores empenyent una cadira de rodes, amb la seva mare, Sílvia Roldán, per donar visibilitat a la lluita contra l’esclerosi múltiple.