El duel històric del tennis de taula a Barcelona

EL PERIÓDICO va xerrar amb els dos grans protagonistes d’aquest torneig que es disputarà a partir de les 17.00 hores d’aquest dissabte al poliesportiu La Salle Bonanova. «És una iniciativa fenomenal. Em sembla molt bé que hagin muntat una competició mixta. Des de petites ens entrenem amb nois, hi hauria d’haver més tornejos així. Si després ens guanyen doncs és el que hi ha», reflexiona Gàlia, que recorda una experiència viscuda l’any passat a Madrid. «En principi havien d’anar per separat nois i noies, però hi va haver casos de Covid, els van aïllar i van barrejar els participants. Va ser un èxit».

«Impossible guanyar» 

En països com Dinamarca i Suïssa hi ha lligues en les quals les millors jugadores competeixen amb els homes. «És veritat que ells tenen un avantatge físic, però és un esport sense contacte, en el qual compta molt la qualitat». Aquest dissabte l’espera Timo Boll. La llegenda admirada per tots palistes.

«Em fa moltíssima il·lusió jugar contra ell. És boníssim. Objectivament és impossible guanyar-lo. Si li faig alguns punts ja seré feliç. Va ser una tristesa quan ens van dir que Ovtcharov era baixa per lesió, però Timo és igual o millor». A més de Gàlia també participarà una altra dona en el torneig barceloní (Maria Xiao, de l’UCAM Cartagena, número 71 del món), al costat d’astres com el nigerià Quadri Aruna, millor jugador de l’Àfrica, i el suec Kristian Karlsson. 

Boll recull el guant llançat per Gàlia, feliç per la seva tornada a Barcelona 14 anys després de la seva última visita en una Copa del Món disputada al pavelló del Vall d’Hebron. «El temps passa molt ràpid, tinc un gran record d’aquella competició. Serà un partit molt divertit contra Gàlia. Que sàpiga que me la prenc molt seriosament. El seu estil de joc és molt poc freqüent en el tennis de taula masculí», comenta l’astre germànic.

El veterà palista es va proclamar campió d’Europa per vuitena vegada el juny passat a Varsòvia. Als seus 40 anys, acumula també 40 medalles en les grans cites (4 en els Jocs, 8 en mundials i 28 en europeus). «A la meva edat ja no necessito invertir tant temps per mantenir el meu nivell. Sobrevisc amb la meva experiència i estabilitat en els moviments», explica.

A la sang

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Aquesta quantitat d’èxits no sorprèn Gàlia, que coneix perfectament el seu rival. Nascuda a Kíev fa 33 anys, va venir a Catalunya amb només dos i viu a Mataró. Porta el ping-pong a la sang, ja que els seus pares, Volodymyr i Flora, van ser professionals d’aquest esport. Dvorak va conquerir l’Europeu juvenil el 2004 i col·lecciona títols en diversos tornejos. Des del 2001, amb només 13 anys, ha liderat la majoria de convocatòries de la selecció espanyola absoluta. 

«De totes les meves experiències em quedaria potser amb la més recent, va ser fantàstic disputar els Jocs Olímpics de Tòquio després del que vam patir amb la pandèmia. Eren els meus quarts Jocs i va ser molt bonic», explica la campiona d’Espanya, que s’ho va passar en gran amb Pau Gasol en un moment d’oci a la vila olímpica. El mite del bàsquet va demostrar la seva bona mà amb la pala, però va acabar sucumbint davant l’estrella de Mataró.Boll, mentrestant, s’acomiada amb un consell per als més joves que comencen en aquest esport, que mereix més reconeixement mediàtic a Europa. «Els diria que disfrutin, que ho donin tot i estimin la ‘tortura’ de patir, només així poden aconseguir-se èxits», conclou l’ex número u mundial.