Topada amb els pals

Una tradició no escrita diu que el Barça perd els amistosos contra el United quan es troben als Estats Units. L'atzar va intervenir perquè es complís el tercer episodi d'aquest costum. El pal va escopir tres remats blaugranes que haurien pogut evitar una derrota (1-3) que només es va veure en el marcador. El United no va ser millor que el Barça ni va disposar de més ocasions, ni, segurament, va merèixer el triomf excepte pel fet d'haver sigut molt més encertat que el Barça.

Les coses haurien sigut diferents si Suárez hagués transformat una falta directa (m. 3) o si l'uruguaià hagués pogut rectificar el mínim triomf anglès (Rooney va empènyer Adriano en un córner per rematar de cap) abans del descans amb un segon xut amb l'esquerra a l'altre pal. I qui sap si el cop de cap de Munir a la segona meitat hauria reactivat una emoció que dequeia amb el 0-2 i l'allau de substitucions un cop passada l'hora de partit que va descontrolar l'enfrontament: en l'últim minut es van marcar dos gols.

'IMPARABLES' ATURATS

En qualsevol cas, Luis Enrique i Van Gaal se'n van poder anar conformats del Levi's Stadium amb el que havien aportat els seus nois després de la preparació acumulada. Un va vèncer en el joc i l'altre en el marcador. Si un dia, d'aquí uns mesos, s'enfronten amb punts o eliminatòria per decidir, el partit serà molt diferent. I possiblement el resultat també canviarà si el trident del Barça té tres puntes.

Els imparables de l'estiu, el lema que antecedeix al Barça en la seva gira pels Estats Units, es van aturar en la segona escala. Davant un adversari d'entitat. El nom del rival va inspirar els dos entrenadors a presentar els seus millors onzes. Només va faltar Rakitic en l'alineació blaugrana, i va aparèixer després del descans per donar una mica de determinació a l'equip en els metres finals de l'atac. Sergi Roberto va quedar assenyalat per la seva innocència en dues pilotes profundes (de les poques que hi va haver).

Aquest va ser un dels principals defectes blaugranes. El migcampista va acabar de lateral dret pel relleu d'Adriano. L'equip amb més laterals drets del món (quatre: Alves, Vidal, Douglas i Adriano) va haver d'improvisar-ne un als 10 dies d'iniciar els entrenaments.

UN EQUIP PARAT

Notícies relacionades

A Luis Enrique li va semblar "un bon partit"

Marc Márquez s’exhibeix a l’Aragó de principi a final

L'equip va estar massa parat al camp. Massa pilotes es van demanar al peu, segurament per extremar el control del joc i també a conseqüència de la calor. Ningú va voler regalar un desmarcament en profunditat, ningú va fer una carrera de més per la por a pagar-ne les conseqüències. D'estació en estació es va moure la bola, i tampoc van servir les passades llarges encreuades de Vermaelen per moure els anglesos de lloc. El central belga va encertar els dos primers i va fallar els següents.

El United en va tenir prou amb estar ben posicionat per evitar sorpreses, construint des d'enrere encara que sense causar danys excepte un embolic a l'àrea salvat a la desesperada entre Adriano i Piqué. Depay i Rooney van estar a prop l'un de l'altre i van poder combinar a l'àrea; Suárez, en canvi, es va sentir sol i amb motius. Rafinha, enganxat a la banda, va alentir el joc i a Pedro li falta una notable injecció d'autoestima tractant-se d'un futbolista amb set temporades en el primer equip. Potser creu que, per molts mèrits que contregui, el seu destí està més que escrit.