Villa i Messi reanimen un Barça espès davant el Sevilla (2-1)

Castigat per la misèria ofensiva de la primera part --ha recordat al Barça de Milà--, Tito Vilanova i Jordi Roura han agitat l'equip amb tanta energia que els blaugranes han aconseguit remuntar davant el Sevilla (2-1). Ha arribat el revolucionari Tello per encadenar-se a la banda, ha emergit el Villa golejador i Messi ha demostrat que s'entén de meravella amb l'extrem de la casa. En un tres i no-res els culers han capgirat un partit que tenien perdut amb un forat negre, el gol de Botía, que demostra la seva fragilitat.

Unai Emery sempre para trampes. És igual amb l'equip que arribi al Camp Nou. El València, l'Spartak de Moscou o el Sevilla. Convertit en un guàrdia urbà a l'àrea tècnica --mou més els braços que els peus--, el tècnic de l'equip andalús ha traçat una doble línia de quatre jugadors, amb Baba com a únic davanter, mentre que Rakitic només ha tingut la missió de tapar la sortida de la pilota de Piqué. I li ha sortit, com al Milan, perfecte. Almenys, a la primera part.

Ofegat Messi, que s'ha estavellat en la seva ineficàcia --ha disposat de tres faltes directes al límit de l'àrea i cap ha anat a porteria: una a la barrera i dues fora--, els detalls de màgia d'Iniesta i l'exquisit toc de pilota que ha exhibit Thiago no han estat suficients. El Barça ha començat voraç en la pressió i ha acabat deprimit, camí del vestidor, sense entendre qués dimonis li ha passat en el cop de cap de Botía que ha superat Valdés.

Màxima eficàcia andalusa

Com a San Siro, el Barça ha disposat de la pilota, se l'ha passat amb intenció, però ha estat mancat de profunditat, malgrat jugar amb dos extrems oberts (Villa, a l'esquerra; Alexis, a la dreta). I el Sevilla, tranquil, ja que ha estès una xarxa de seguretat al voltant de Beto, un sòlid porter que ha fitxat el club andalús per tapar la marxa de Diego López al Santiago Bernabéu.

I com a Milà, una falta lateral, pràcticament en el mateix lloc (banda dreta de la defensa blaugrana), mal defensada per Montoya, que no ha pentinat la pilota per impedir que la recollís Coke, ha estat el pròleg del silenci que ha imperat al Camp Nou. Montoya no hi ha arribat, Botía ha imposat el seu poder físic sobre Alves i el Barça, de nou, absolutament desconcertat. Un remat del Sevilla, un gol.

Unai ha saltat com un boig per la banda perquè aquell gol pertany al seu laboratori. És seu. I així de feliç ha marxat al vestidor amb aquest 0-1 que tant de mal ha fet al Barcelona, sense saber llavors la tempesta que es desencadenaria després.

En el descans, Tito ha intervingut des de Nova York i ha trucat a Roura, la mà que executa les ordres. Alexis, amb molèsties, s'ha quedat al vestidor; ha entrat Tello, un vell però, a la vegada, jove extrem; Villa ha exercit de davanter centre, com en els seus temps de l'Sporting, el València i Espanya; a l'incansable Alves li han donat la banda dreta de punta a punta; Messi ha flotat per darrere amb llibertat, i el Barça ha trobat en només un quart d'hora els espais que no ha tingut abans.

Moviment clau

Notícies relacionades

Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional

MAPFRE, un talismà per al futbol espanyol

Amb aquesta decisió tàctica, els blaugranes han remuntat el partit. Tello ha regatejat, Alves ha centrat, Villa ha picat de cap i Messi ha trobat la punteria perduda. Així han arribat els dos gols blaugrana mentre el Sevilla no ha descodificat aquest moviment clau, impulsat per Tito des de Nova York i executat a Barcelona per Roura. Tot i així, el Barça ha perdut després el control del partit, i això ha obligat Valdés a intervenir amb encert en un xut llunyà de Manu del Moral. Negredo també ha perdonat amb un xut als núvols després d'una excel·lent desmarcada.

Tito ha mogut l'equip amb Xavi i Busquets per no embogir. De nou, l'antic Barça, sense Villa, domant la pilota després de minuts de caos, però sense governar el partit com abans. Per això ha patit tant.